dimecres, 9 de gener del 2019

pd 1411 Autocrítica

(de la sèrie: arafaunany)
al sobiranisme català li ha agafat una febre d’autocrítica i troba que en les seves instàncies a Espanya i a Europa potser faltava algun segell: no hi havia més del 50 per cent dels vots el 27-S, el referèndum heroic de l’1-O no tenia prou garanties, la DUI era precipitada, s’han comès errors... Algunes d’aquestes consideracions són certes i raonables... No ens enganyem, la clau era no admetre-les en cap cas. Si tenien un 50 per cent, n’haurien demanat un 70; i si n’haguessin tingut un 70, un 80. De fet, aquesta és la principal autocrítica pràctica que ha de fer el sobiranisme: la ingenuïtat. Haver cregut que Espanya ja tenia prou cultura democràtica i Europa prou compromís amb els seus valors fundacionals...
Vicenç Villatoro

dimarts, 8 de gener del 2019

pd 1410 La mort de Sota

¿pot arribar el dia en què els drets dels animals ens semblin més importants que els de les persones? ¿Arribarem a veure queixes, denúncies i planys per la mort d’un animal superiors als que es produeixen per l’assassinat, o simplement la mort de qualsevol ésser humà? Potser homes i dones han assumit que la seva dignitat ja no significa res, i que ara caldrà que dediquem el nostre sentit de la justícia, del deure i de la moral a atorgar als animals aquells drets dels quals, aparentment, els humans ja ens trobem desposseïts.
Jordi Llovet

diumenge, 6 de gener del 2019

pd 1409 ¿Té sentit un Nadal irreligiós?

Si Nadal no ens vincula amb el que és misteriós i transcendent -si no és religiós -, perd tota la seva màgia i és una llauna insuportable. Els humans no ens sabem vincular sense mites, i jo necessito els dels meus avantpassats -i no, per exemple, els de Joc de trons - per sentir que els meus morts estan vius i que jo estaré viu quan sigui un mort de les meves filles i nets. Em cal el Fum, fum, fum per convocar-los, i el pessebre, i els Reis.
Albert Pla Nualart

Nota: aconsello llegir tot l'article a: 
https://www.ara.cat/opinio/sentit-Nadal-irreligios_0_2148385180.html

divendres, 4 de gener del 2019

pd 1408 Conte de cap d'any

(tot comentant la narració Els morts del llibre Dublinesos de James Joyce)
... un record de la joventut perduda i dels rostres absents que es troben tant a faltar. La memòria dolorosa ens acompanya sempre, però cavil·lar-hi massa ens impediria continuar lluitant pels vius que ens acompanyen...
Antoni Puigverd

dimecres, 2 de gener del 2019

pd 1407 La república no existeix, idiota

“La república no existe, idiota”. És la frase d’un mosso d’esquadra a un guarda forestal, durant una protesta...
La república no existeix, però hi ha una majoria de gent a Catalunya que voldria que existís. Es miri com es miri, la república és molt més atractiva que la monarquia, excepte si ets el monarca, idiota.
Empar Moliner

https://www.ara.cat/opinio/republica-no-existeix-idiota_0_2154384545.html

dijous, 27 de desembre del 2018

pd 1406 Vas a votar, et peguen,..

(de la sèrie: arafaunany)
Diu la interlocutòria judicial: “Muralles humanes que defensaven de manera activa els centres de votació fent recular els cossos policials o forçant-los a fer servir una força que hauria resultat innecessària d’una altra manera són una clara i plural expressió d’aquesta violència”. Nosaltres, els que anàvem a votar, vam forçar la pobra policia a pegar-nos i d’aquesta manera ens convertíem en violents. És ben bé que la història, i les interlocutòries judicials, les escriuen els que guanyen.
Antoni Bassas

dimecres, 26 de desembre del 2018

pd 1405 Presos que són nostres

(de la sèrie: arafaunany)
En un instant la vida d’algú pot canviar per sempre, i de retruc la de tots els altres, pensava jo ahir... Pensava ahir en els tuits cruels, suficients, venjatius de tots els del 155 sobre aquests reus polítics... Pensava en la bondat i en la maldat. Pensava, en fi, que és terrible ser condemnat a presó per defensar les teves idees... A la tele sortia un estudi que explica que els comerciants (« los ‘botiguers ’», deien) han vist que les vendes cauen i és per culpa de “la situació catalana"... ¿Com volen que consumim, que anem al teatre, que destapem ampolles de vi, que comprem torrons amb gent nostra a la presó?... I em vaig omplir d’una fúria i una determinació que encara em duren.
Empar Moliner