pd 1421 Les minves

A part de la falsa alegria d’aquestes festes, falsa perquè és forçada, hi ha el cansament produït per la situació del nostre país. Hi ha gent que fa veure que aquí no passa res, que vivim en una 'pax hispanica' que ens hauria de fer feliços... sort que els joves no han oblidat ni han desistit de lluitar. A mi la 'pax hispanica' em produeix nàusees. I la hipocresia que l’envolta encara més. Sembla que aquí no ha passat res, que només hi ha quatre exaltats que van violar la llei i que ara seran jutjats sense cap garantia. I la resta, tot normal.

Narcís Comadira

pd 1420 La llibertat no és barata

Montesquieu va sentenciar que “no hi ha tirania més cruel que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i sota l’aparença de la justícia"... hi ha motiu per sospitar que ni els càrrecs ni la presó preventiva estan justificats, que en el processament s’han vulnerat drets fonamentals i que el tribunal no és imparcial...és vital que es faci justícia. I molt em temo que caldrà buscar-la fora d’Espanya.

No, una llei d’amnistia no seria “fantàstica”, sinó una calamitat, i l’independentisme no farà res de positiu mentre visqui atrapat entre la indignació pels presos i el pànic a la dreta.

Miquel Puig

pd 1419 Justícia cega

Asseure al banc dels acusats del Tribunal Suprem el vicepresident del govern de Catalunya i vuit consellers, la presidenta del Parlament i els líders d’Òmnium i de l’Assemblea és, per si mateix, un fet amb una càrrega política innegable. I que la principal acusació sigui pel delicte de rebel·lió, basant-se en una violència imaginada, subratlla encara més que la vocació no és buscar la justícia sinó castigar les persones que posen cara a un moviment polític que l’Estat combat amb el Codi Penal en lloc de fer-ho amb arguments polítics, amb urnes i amb vots. Es pot repetir una mentida mil vegades, però això no la convertirà en veritat.

Carles Mundó

pd 1418 L'independentisme després del Procés

(de la sèrie: arafaunany)

(Nota: val la pena llegir tot l'article a:

https://www.ara.cat/opinio/Lindependentisme-despres-del-Proces_0_1900609990.html)

... El Procés, tal com l’hem conegut fins ara, ha acabat. Ara anem a un procés llarg. L’Estat, amb la duresa de la seva resposta, dona raons addicionals a l’independentisme i el cohesiona. I també pot eixamplar-lo fent menys atractiva la permanència a Espanya per a molta gent. Però, alhora, la duresa de l’Estat i la connivència europea també han fet augmentar molt els costos de la independència. I, per tant, alguns dels pressupòsits del Procés s’hauran de revisar. La idea que, en extrem, l’estat espanyol es veuria forçat a seure i negociar, potser caldria revisar-la...

... descartada la hipòtesi de l’operació llampec, si aquesta tensió s’allarga en el temps caldrà parar més atenció a la cohesió social. L’espanyolisme està abocant molts esforços a tensionar i dividir la societat catalana, i hi ha un risc potencial que se’n surti. La duresa del conflicte pot fer difícil de pair que una part de la nostra societat es miri les agressions de l’Estat amb indiferència o, fins i tot, complicitat. Però ara més que mai, precisament per això, cal intensificar els esforços per mantenir espais de diàleg i normalitat de la vida ciutadana.

Jordi Muñoz

pd 1417 Vivim dies trasbalsadors

(de la sèrie: arafaunany)

Hem tornat als temps remots dels presos polítics, temps d’infausta memòria. Hi ha innocents entre reixes, i amb ells la gastada paraula llibertat torna a prendre tot el seu sentit tràgic. Oh, llibertat! Ens aclapara una tristor densa, una ràbia insidiosa, una fonda impotència. Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir... Volem vèncer, esclar. Però tant de bo poguéssim convèncer, només. Tant de bo poguéssim conviure en pau en aquesta Espanya que s’allunya, que ens separa, que ens repudia. “ A por ellos! ”, criden. Ja ens tenen, ja ens han començat a ficar entre reixes. Quant d’odi, quanta incomprensió, quanta distància...

Ignasi Aragay

pd 1416 Més enllà de les estratègies

(de la sèrie: arafaunany)

només tenim la força de les nostres conviccions. Que tots els nouvinguts, que tots els diferents, que tots els minoritaris ho tinguin clar: a les nostres manifestacions són benvinguts i aplaudits; a les seves, poden haver de fugir per cames. Passi el que passi, mantinguem-nos serens, eloqüents i exemplars en els valors que ens fan civilitzats... La força de la raó avança dialogant i persuadint; la raó de la força només s’obre camí empresonant dissidents.

Albert Pla Nualart

pd 1415 Ni que només fos...

Trobem a faltar els qui s’han mort abans que tu i que jo -tant tu com jo ens morirem, i faríem bé d’anar-ho assumint-, però no només. També trobem a faltar llocs, moments i certes parts de nosaltres mateixos, d’allò que vam ser. Tenir la sort de fer-se gran i seguir viu equival a tenir la desgràcia d’enyorar cada cop més gent, d’enyorar cada cop més. D’entendre cada cop millor segons quins poemes, segons quines cançons... Ni que només fos perquè sentissis com t’enyoro, ni que només fos per riure junts la mort.

Eva Piquer