Al final del camí em diran: "Has viscut? Has estimat?" I jo sense dir res, obriré el cor ple de noms.
Pere Casaldàliga
diumenge, 26 de maig del 2019
divendres, 24 de maig del 2019
pd 1519 Votar amb el comandament
(arafamésdunany)
En democràcia, els ciutadans decideixen. En bona democràcia, es fa el
que decideix la majoria dels ciutadans i es respecten les minories. En
una democràcia participativa, les decisions dels ciutadans no són tan
sols votar cada quatre anys, sinó que són constants i permanents. Es vota a les urnes i es vota també amb les opcions de consum, amb les actituds individuals... Però resultaria especialment insòlit que allò que volen i trien més ciutadans
fos ofegat o desnaturalitzat fent-li copiar allò que trien menys
ciutadans. No respectar les minories és aberrant. No respectar les
majories és, a més, indecent.
Vicenç Villatoro
dijous, 23 de maig del 2019
pd 1518 Des de Múrcia amb amor
(arafamésdunany)
Als murcians també els van pegar. Potser no tant com a nosaltres, els
catalans, però els van pegar. A ells per protestar contra les obres de
l'AVE. A nosaltres per organitzar un referèndum. No van pegar a tots els
murcians, esclar, van pegar als que protestaven. No van pegar a tots
els catalans, esclar, van pegar als que votaven i protegien urnes. Pegar
no serveix perquè la gent deixi de pensar el que pensa i de vegades no
serveix perquè deixi de fer el que fa. Pegar, en el cas de Múrcia i en
el cas de Catalunya, va ser un escarment...
Empar Moliner
dimecres, 22 de maig del 2019
pd 1517 La final
(arafamésdunany)
EL BARÇA s’ha classificat per a la final de la Copa del Rei... En les anteriors es van produir xiulades al rei i a
l’himne espanyols que van
provocar una irritació considerable en el món monàrquic. Fins al punt
que l’Estat va voler castigar-les, a posteriori. Però em fa l’efecte
que, en aquesta ocasió, les circumstàncies fan que el desig de
l’unionisme no sigui tant castigar la xiulada com evitar-la. En un
context en què aquests sectors donen per feta la seva victòria i la
derrota de l’independentisme, considerarien la persistència de la
xiulada una humiliació inacceptable i un dubte sobre la seva victòria,
que probablement intentaran evitar de totes les maneres possibles... Per castigar les xiulades ja feia falta forçar molt la
legalitat. Per evitar-les, caldria forçar-la encara més, espantar els
qui voldrien fer-les o imaginar mesures, convencionals o no, de molt
difícil legitimació legal i democràtica. En anys anteriors va haver-hi
una xiulada i al cap i a la fi no va tenir més transcendència. Em
preocupa on pot arribar ara l’obsessió per evitar-la.
Vicenç Villatoro
dimarts, 21 de maig del 2019
pd 1516 "The Guardian" i el delicte de rebel·lió
(arafamésdunany)
Però el que cap estat democràticament constituït pot fer
és responsabilitzar els que reivindiquen pacíficament el dret de
sufragi de la violència que les forces i cossos de seguretat, els jutges
o els funcionaris de presons apliquen contra ells.
Actuar d’aquesta manera suposa trencar les regles bàsiques en les quals
descansa la convivència. L’estat disposa del monopoli de la coacció
física “legítima” (Max Weber). Però no disposa d’aquest monopoli per dir
que el blanc és negre, o el pacífic, violent. Per molt suprem que sigui
el Tribunal Suprem no pot qualificar de delicte de rebel·lió una
reivindicació pacífica del dret de sufragi.
No hi ha pitjor desviació de poder que la del màxim òrgan jurisdiccional quan atempta contra la naturalesa de les coses.
Javier Pérez Royo
dilluns, 20 de maig del 2019
pd 1515 Sacrificar els Jordis? (i 2)
(Arafamésdunany)
L’autèntica força de l’independentisme és la manca de
força bruta: saber estar en peu de pau, la fermesa en el fons i la
pulcritud en les formes, el discurs conciliador i democràtic de cara a
Espanya i entre catalans...
només quan hem anat així hem avançat, hem sumat més gent.... topant de cap
contra una Espanya intolerant prendrem encara més mal. Recularem, ens esgotarem i sobretot ens fracturarem, com
volen. Hem de recuperar forces i plantejar un no-xoc, descol·locar-los
com tantes vegades hem fet.
Avui, la nostra dignitat política ha de ser abans
que res humanitària, amb els presos... i
evitar donar excuses a una justícia injusta que ha convertit els presos
en ostatges... I Llarena ens ha reconfirmat
que són presos polítics. Fem-nos forts, doncs, en aquest crit de
justícia. Aquí sí que trobarem complicitats al món. I tornem a trepitjar
ferm amb les nostres armes de construcció massiva: diàleg, pau,
tolerància, democràcia, govern, República.
Ignasi Aragay
diumenge, 19 de maig del 2019
pd 1514 Sacrificar els Jordis? (1)
(arafamésdunany)
El dilema és diabòlic: ¿Puigdemont o els presos? Ens l’estampa als
morros un Estat que ha decidit sacrificar la seva dignitat democràtica
triant assemblar-se més a l’autoritària Turquia que a la liberal
Anglaterra. Un Estat rabiós, ultranacionalista, ferit en el seu orgull,
venjatiu. Un Estat que, al repte pacífic i democràtic català, hi ha
respost amb violència i empresonaments fraudulents. Un Estat poderós i
perillós...
Ignasi Aragay
Subscriure's a:
Missatges (Atom)