pd 1558 Notes sobre el procés (25): una estratègia guanyadora 2

(arafamesdunany)

Treballosament s’obre pas una estratègia alternativa. Reconeix que la independència no és a prop, que exigeix ampliar el suport social, que l’única manera de fer-ho és des de les institucions i que l’acció d’aquestes ha de ser escrupolosament respectuosa amb la legalitat. No és una estratègia brillant, però és viable... La independència és possible perquè és un projecte engrescador i perquè no és utòpic, i tots estem assedegats d’un projecte amb aquestes característiques...

Miquel Puig

pd 1557 Notes sobre el procés (25): una estratègia guanyadora 1

(arafamésdunany)

“El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres” (Gramsci)

El full de ruta tenia dues característiques que el feien inviable: les presses (es comptava en mesos) i la dependència d’unes “estructures d’estat” que havien de permetre el “control del territori” després d’una DUI. La primera era incompatible amb la legitimitat, perquè la majoria social a favor de la independència -que és l’únic obstacle real a què ens enfrontem- costarà temps d’aconseguir. La segona era innecessària, perquè la independència, quan li arribi el moment, es farà de manera ordenada i en el marc d’una tutela internacional. Totes dues han tingut costos: la primera ha fet que una part dels catalans s’hagin sentit agredits per l’independentisme; la segona ha proporcionat una base a la delirant acusació de colpisme.

Miquel Puig

pd 1556 Simulacres

​(arafamésdunany)

... Són temps de relat, de postveritat i de fake news. Dastis, sense despentinar-se, va (per)jurar davant el Consell de Drets Humans de l’ONU el compromís de l’Estat per continuar “denunciant casos en què líders de la societat civil i defensors dels drets humans pateixen amenaces o represàlies”. Mentre deia això a Ginebra, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez continuen engarjolats a Soto del Real... Anunciar el que mai no es fa, afirmar en públic el que es nega en privat o impulsar exactament el contrari del que es diu és un clàssic de tot poder: vendre com a novetat el fum del foc dels seus incendis...

David Fernàndez

pd 1555 Resistir

(arafamésdunany)

... el pas al costat del president Puigdemont també serà presentat pel govern espanyol com un èxit -adjudicant-se implícitament la paternitat de decisions judicials i, per tant, negant la divisió de poders- i com un final. Però el procés català va sobrevivint a tots els seus epitafis i el que avui presenten com un èxit serà la nova constatació de la seva enorme capacitat de resistència. ¿Cofoisme i tranquil·litat, doncs, en el sobiranisme? En absolut... En qualsevol cas, la capacitat de resistència del sobiranisme, que s’ha tornat a demostrar, que es reencarna en l’opció de Jordi Sànchez, augura que la partida serà llarga. I que no està decidida.

Vicenç Villatoro

pd 1554 Somniar o odiar

(arafamésdunany)

El Procés és contradictori com una tragicomèdia: ha acumulat les forces necessàries perquè qualsevol estat seriós del món hagués començat un procés de negociació política amb final de referèndum, i ho ha fet amb totes les misèries i grandeses que si surten bé acaben en una placa de marbre i si surten malament són la riota del guanyador. Ara bé, continuï com continuï, queda la consciència d’haver lluitat per la llibertat havent fet sortir el millor de nosaltres mateixos. Al contrari dels que avui riuen, que han hagut de menysprear, calumniar, mentir, pegar, humiliar, empresonar i odiar.

Antoni Bassas

pd 1553 Cos i llenguatge

Per les imatges, les sensacions, els whatsapps, els tocaments corporals i totes aquestes coses, hem oblidat que allò més gran que posseeix l’ésser humà no és el cos sinó l’ànima; no és la matèria sinó l’esperit; no és la carn sinó el Verb. Un domini més gran del llenguatge, per part de tothom, ens faria més aptes per a la democràcia i més alliberats de fantasmagories. Renunciar al llenguatge en nom de la sensualitat és el camí perfecte perquè els polítics o els amos de les noves tecnologies facin de nosaltres allò que vulguin o allò que volen: éssers callats, submisos, ximples.

Jordi Llovet

pd 1552 Ara la llengua

En els últimes dies hem tingut una concentració d’actes d’hostilitat contra l’ús del català... Ara toca la llengua. Acabat el judici, empresonats els dirigents, empetitit l’espai públic institucional on pot actuar el catalanisme –portem ja quatre eleccions en què no es poden aplicar normalment els resultats–, l’autoanomenat constitucionalisme creu que ja ha parat el cop. Ara es tracta d’anar a les arrels... anem als fonaments de tot plegat, anem a allò que creuen –no sense raó– que alimenta la voluntat de reconeixement polític i d’autogovern dels catalans, la identitat pròpia. I en el centre d’aquesta identitat, que no és de sang ni d’origen, hi ha la llengua. Estic convençut que veurem en les pròximes setmanes un increment d’aquesta ofensiva que ja ha començat contra l’ús normal del català. Tornaran a encetar una batalla de la llengua. Saben que això és l’arrel. I ara se senten prou forts i prou protegits per atacar l’arrel. Si pot ser, per arrencar-la.

Vicenç Villatoro