En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
dissabte, 15 de novembre del 2025
c l'Oblit 66 i últim
dimecres, 12 de novembre del 2025
c l'Oblit 65
Des de la fundació d'Israel, els historiadors parlen d'entre deu i quinze guerres i d'infinitat d'altos els foc que sempre han acabat igual
1948-49 Guerra araboisraeliana, Guerra d'Independència per als israelians, Nakba (desastre, en català) per als palestins.
1956 Crisi de Suez.
1967 La guerra dels Sis Dies va alterar el mapa de la regió: Israel va derrotar els exèrcits àrabs, va ocupar Cisjordània, Jerusalem Est i Gaza
1969-1970 La guerra d'Attrition va enfrontar Israel i Egipte entre el març del 1969 i l’agost del 1970, com a continuació de la guerra dels Sis Dies.
1973 Guerra del Yom Kippur. Egipte i Síria van atacar Israel per sorpresa per recuperar el territori perdut.
1987 Dins dels territoris ocupats, la Primera Intifada, una revolta popular contra el domini israelià a Cisjordània i Gaza.
2000-2005 La Segona Intifada, molt més violenta, va esclatar arran de la visita d’Ariel Sharon a l'esplanada de les Mesquites i va provocar milers de morts.
2007 La presa de poder de Hamàs a la Franja de Gaza va obrir una nova sèrie de guerres curtes i devastadores
2021 El mes de maig un nou enfrontament de només onze dies va tornar a devastar Gaza
dimarts, 11 de novembre del 2025
c l'Oblit 64
Israel bloqueja l'accés d'ajuda a Gaza tot i l'alto el foc
Israel només ha permès l'entrada de 94 camions diaris de mitjana, quan el pacte eren 600 diaris
divendres, 7 de novembre del 2025
c l'Oblit 63
Gaza: la guerra continua amb un altre nom
(i 2)
c l'Oblit 62
dimarts, 4 de novembre del 2025
c l'Oblit 61
Israel expulsa 20.000 palestins del camp de refugiats de Jenín i el converteix en una base militar
dilluns, 3 de novembre del 2025
lliVre 33 Ocell de bosc
Es parla poc de l'amor dels avis. Potser perquè es considera un tema menor, domèstic, crepuscular. No crec que pugui haver-hi un goig més gran. Arribem massa joves a la paternitat, sense experiència vital, en plena competència amb l’entorn, amb un delit d’èxit professional clavat entre cella i cella, amb una gran necessitat d’hissar al cor de la societat la bandera del nostre ego. Dediquem poc temps a educar i a pensar en els fills, més enllà de satisfer-ne les necessitats diàries i peremptòries. En canvi, s'arriba a la condició d’avi amb l’aprenentatge de la decepció fet i digerit, gairebé sense recances, temors o ressentiments.
(...) Ser avi és la culminació de la vida. Una culminació que arriba paradoxalment quan comences a declinar. Ja no competeixes amb ningú. Res del que anys enrere et semblava essencial et fa córrer. Pots dedicar-te a vetllar-los els passos, a regalar-los temps, contes, tendresa; i a regalar-te a tu mateix el goig de veure’ls créixer (...).
L'amor eròtic
tendeix a la possessió. L'amor als fills tendeix a la projecció pròpia, que
també és possessiva. Quan estimes un net, tu desapareixes. (...) És l'únic amor
que en comptes de deixar cicatrius, les guareix”.