dimecres, 28 de gener del 2026

pac 225 Immigració i estat del benestar: i els nadius?

dimarts, 27 de gener del 2026

pac 224 "Quan les protestes triomfen ningú sap què fer amb la victòria"

L’escriptor​  nord-americà Vincent Bevins, autor de Si ardemos (Capitán Swing, 2025)
"- una forma molt concreta de resistència es va tornar hegemònica durant la dècada del 2010: protestes massives aparentment espontànies, sense líders, coordinades digitalment i estructurades horitzontalment. Aquest repertori va ser molt més efectiu del que ningú s'imaginava a l'hora de portar molta gent al carrer, però no a l’hora d’aprofitar les oportunitats polítiques que s’obrien. ... El problema és que quan les protestes massives triomfen ningú sap què fer amb la victòria.
- Molts de nosaltres crèiem que si molta gent sortia al carrer per una causa justa, només podia acabar bé. Però els moviments radicalment horitzontals, on cadascú porta la seva idea de futur, poden créixer de manera espectacular i, alhora, quedar completament incapacitats quan arriba el moment crític. Quan cau un govern, històricament és una minoria organitzada qui omple el buit de poder. Els moviments de masses sense estructures clares no poden reaccionar amb la cohesió i la rapidesa necessàries.
— Una forma molt específica de resistència es va tornar hegemònica durant els anys 2010: una manera concreta de respondre a la injustícia o als abusos de les elits... la història està plena d'intents de plantar cara a les elits i el més habitual és que no passi res: les elits ignoren les protestes i s’acaba aquí.
- La gent no ha deixat d’intentar transformar el sistema global. A més, la història no està tancada... Moltes derrotes aparents s'han convertit, amb el temps, en victòries.
- Les formes de protesta que van dominar els anys 2010 també es van veure a Espanya o Grècia. Van ser moviments capaços de desestabilitzar, però no de generar un projecte institucional preparat per governar.
Cristina Mas entrevista Vincent Bevins, 6.12.2025



 

dilluns, 26 de gener del 2026

pac 223 Cridaners a l'hospital

Es veu que es multarà els usuaris de la sanitat que cometin violència contra el personal sanitari. I entre aquests actes de violència hi ha “alçar la veu, intimidar i insultar o amenaçar​..."

Sempre ho diem, però quan les coses no es paguen o es paguen massa barates, no s’agraeixen, perquè es donen per suposades. I això passa amb el familiar que et recull la roba de terra i et fa el dinar, amb el mestre que dona classes al teu fill i amb l’escombriaire que recull fulles al carrer que trepitges.​.. Si has de pagar per tenir dret a anar a buscar bolets t’hi mires més; si no, si anar al bosc és de franc, t’és igual llençar el paper de plata de l’entrepà.
És un miracle poder anar a l'hospital, dir que et fa mal aquí i esperar la solució...  Cap sanitari es lleva amb ganes de fer esperar, però molts usuaris (del tren, del metge, de l’escola) es lleven amb ganes de fotre crits. Els encanta cridar, els produeix una mena de plaer sexual, derivat del fet que es pensen que han descobert una conspiració en contra d'ells. Normalment, els cridaners també solen brutejar, perquè no s'agraden. És per això que criden tant. Què faran quan rebin la multa? Doncs cridar més, vet aquí.
Empar Moliner​  05/12/2025

diumenge, 25 de gener del 2026

pac 222 “L'extrema dreta creix perquè parla dels problemes mentre els altres partits callen”

 

dissabte, 24 de gener del 2026

pac 221 De la independència a la identitat

En l’origen del moviment independentista hi havia la voluntat de deixar en segon pla el nacionalisme identitari i victimista,​... Avui, un quart de segle després, el catalanisme torna a mostrar la seva pulsió identitària, amb l’excrescència febril d’Aliança Catalana, que està condicionant el discurs de Junts. Hem tornat a la nostra pitjor versió...

dijous, 22 de gener del 2026

pac 220 Orriols i el relat hispanocèntric

 

dimarts, 20 de gener del 2026

pac 219 Radiografia de l'amnistia