dimarts, 23 de setembre del 2014

pd 192

EL PAÍS, ... abril 2002 ?
D'HOLANDA A PREMIÀ (2)
Joan B. Culla i Clarà

... Ningú te receptes màgiques i és relativament més fàcil senyalar alguns dels escull contra els que podem estrallar-nos. Per exemple, el discurs "bonista" de la solidaritat, dels papers per a tothom, de l'acollida sense límits. Em sembla evident que cadascuna de les societats europees te avui un sostre, un topall en la seva capacitat d'absorbir a immigrants extracomunitaris; un topall variable depenent de la seva història, de la seva idiosincràsia, del seu nivell econòmic... i, per descomptat, del ritme d'arribada de la immigració, de la seva procedència i de la seva distribució territorial; però un topall... No, no es tractaria tant de fixar demà mateix una quota aritmètica com que institucions i partits admetessin que hi ha d'haver un límit, i sobretot que comprometessin els mitjans democràtics de que disposen per fer-lo respectar...
...
... Sami Naïr, parlamentari a Brussel·les, alliçonava als espanyols amb unes tesis  beatífiques sobre el fet que la immigració, sobretot la magribina i  la sot-sahariana, només ens portarien beneficis ja que "no tenen altre remei que adaptar-se". ¿No el tenen, en els temps de les parabòliques, i quan cd's i dvd's amb sermons dels clergues integristes inunden l'islam europeu mentre els petrodòlars saudites financen imams i mesquites fonamentalistes per tot el continent? ... En un escenari com el de Premià, aquest discurs cregut i llibresc de Sami Naïr ... tracte el veïnat d'estúpid o xenòfob i és la drecera més curta cap el desastre.

dilluns, 22 de setembre del 2014

pd 191

EL PAÍS, ... abril 2002 ?
D'HOLANDA A PREMIÀ (1)
Joan B. Culla i Clarà

...El que ha sembrat el neguit entre els habitants de Premià no és l'existència  d'un lloc d'oració per a una religió minoritària o exòtica, sinó el temor que la mesquita, com a centre social i  comunitari que és, irradiï entre les musulmans d'aquell lloc valors i comportaments rigoristes que xoquin amb el nostre model de convivència i facin impossible qualsevol integració futura...

... és una crisi greu perquè el rebuig a la mesquita en el centre urbà ha mobilitzat - a la manifestació del dissabte passat, per exemple - no a una colla d'exaltats o als coneguts caps rapats, sinó a gent de totes les edats i condicions, a famílies senceres, a una mostra transversal i interclassista de la societat local, i aquest és un humus sobre el que el feixisme pot créixer. Mentre Mussolini, Hitler o Le Pen atreien només a un grapat de fanàtics marginals i membres del lumpen, la seva importància equivalia a la que fins avui tenen entre nosaltres el tal Josep Anglada i la seva Plataforma per Catalunya. La catàstrofe començà quan seduïren a comerciants i pensionistes, a estudiants i funcionaris, a obrers i mestresses de casa. Convindria que no ho oblidéssim. 

diumenge, 21 de setembre del 2014

pd 190

.........., divendres 3 de maig de 2002
IMMIGRACIÓ I POLÍTICA
Jordi Sànchez

... Encara no ha arribat el moment, segons sembla, d'assumir obertament i amb totes les conseqüències que la immigració és una realitat que ens acompanyarà durant molts anys, que no estem parlant d'un fenomen transitori que deixarà d'existir en pocs mesos o anys....
... Europa necessita immigració per poder preservar a 50 anys vista un determinat equilibri entre població en edat laboral i població de més de 65 anys ...
... És evident que la immigració comporta desajustos en molts àmbits, però són desajustos que amb polítiques valentes poden desaparèixer fàcilment. Incentivant la incorporació plena del nouvingut al món del treball, a la cultura que els acull i als drets de ciutadania, inclòs el dret  a vot....
....
És evident que a Catalunya o Europa no hi cap tothom. Però hi cap molta més gent que l'actual i, a més, necessitem aquesta gent per seguir prosperant...

dissabte, 20 de setembre del 2014

pd 189

INFORMA, març 2002
SÓC RACISTA, JO?
Marc Vidal

... la creació de prejudicis i discriminacions en els processos d'identificació de grup. Diuen que això funciona d'aquesta manera: mentre els grups establerts de persones anem elaborant una identitat social i creem un "nosaltres" cada vegada més fort i amb atributs positius, inventarem sempre una categoria per a "ells i elles" cada vegada més diferent i carregada d'atributs negatius...
...
..... És necessari que els processos de creació d'identitat - nacional o no -, s'encaminin no tant a marcar els trets diferencials del grup humà, sinó a considerar aquest com a una comunitat de persones en permanent exercici pràctic de democràcia per aconseguir una igualtat real de drets i de deures socials, polítics, econòmics i cívics. L'exclusió, - socials o econòmica - està a l'origen dels mals que pateixen tant els immigrants com els no immigrants. En aquest sentit, l'exclusió és el contrari que la integració però també el contrari que la democràcia.

dijous, 18 de setembre del 2014

pd 188

EL PUNT/ Diumenge, 7 de juliol de 2002
EL PROBLEMA DELS "MOROS"
Jaume Reixach

L'escriptor magribí Rachid Nini, amb una gran naturalitat no exempta d'ironia, esmicola els estereotips que s'han creat a una banda i altra de l'Estret. Mentre que des d'allà el territori espanyol és vist com a paradís alliberador ... des d'aquí els nouvinguts són vistos com l'encarnació de tots els mals i un perill per a la convivència.
...
Des d'una perspectiva cristiana, penso que testimonis con aquest són necessaris. Ens ajuden a veure les coses des de l'altre costat.
...
Per exemple, quan vol posar de manifest els sentiments racistes latents en la societat no s'entreté a explicar-nos accions violentes dels caprapats, massa evidents, sinó que recorre a coses més subtils. Com ara la permissivitat que solem tenir amb alguns immigrants ...
Nini insisteix en la idea - tan desagradable com vulgueu - que els gossos tenen un estatus superior al dels moros. Només cal veure la impunitat amb què pixen o caguen en les vies públiques. Ningú no es queixa i els mateixos amos es queden tan amples ...
Nini, tanmateix, és conscient que els magribins - és a dir, els moros - són els immigrants que menys s'integren en la societat que els acull. Per què? Perquè estan convençuts -diu Nini - que la seva cultura és millor...El problema, doncs, va per llarg.

dimecres, 17 de setembre del 2014

pd 187

INFORMA, .... 2003
EM PARLARÀS EN CATALÀ?
Servei lingüístic de CCOO

Davant la constatació que la gent del país acostuma a parlar en castellà als immigrants (o persones que ho semblen), l'Escola d'adults de Santa Coloma de Farners, l'escola Samba Kubally i el Servei català de la Selva del CNL, han editat un llibre en què les persones immigrades demanen als autòctons que els ajudin a aprendre el català... amb un missatge molt clar: "tu que ets d'aquí, em parlaràs en català?" ...
... fer veure als ciutadans que, adreçant-nos en castellà als nouvinguts (i donant per fet, per tant, que són curtets i que mai entendran el català) contribuïm paradoxalment a l'exclusió social d'aquestes persones... 
S'ha de defensar l'ús del català com un signe d'acollida i de tolerància envers totes les cultures, independentment del seu origen.

dimarts, 16 de setembre del 2014

pd 186

EL PERIÓDICO, 10 de juliol de 2002
"PARLAR BÉ DELS IMMIGRANTS RESTA VOTS"
Manuel Lorenzo, expert arabista, entrevistat per
Antonio Baquero

¿La cooperació és l'única solució possible a l'emigració?
- No hi ha solució a curt termini. La cooperació tampoc ho és... L'única cosa realista és fer projectes de cooperació a mitjà i llarg termini que actuïn sobre les causes de les migracions.
...
la UE ha d'actuar a les zones d'on surten més immigrants... Els joves deixaran d'emigrar quan tinguin una feina digna...
...
Els polítics s'adonen que l'emigració és una mina per guanyar vots... Un discurs populista genera rendibilitat política.
...
¿El Marroc pot viure sense els seus emigrants?
- 600.000 famílies (un 10% de la població) viuen dels diners que envien els emigrants... És un potencial econòmic impressionant que no està aprofitat ...