diumenge, 23 de novembre del 2014

pd 243

AVUI, .... 1991?
¿CULTURA RURAL?
Agustí Alcoberro

" A finals del segle XX, quan els pagesos de la Segarra llauren amb un tractor amb aire condicionat i a Cal Batllevell de Malpui s'ha instal·lat una antena parabòlica, la distinció entre urbà i rural no té gaire sentit" (Pep Coll)
...
I és que la urbanització del món rural - la penetració de la cultura urbana - és, avui, a Catalunya, una realitat innegable...
Desenganyem-nos: el temps de l'autoconsum, del pagès que sembrava i plantava un xic de tot, és ben mort i enterrat...
Avui els pobles estan immersos en un procés significatiu de deshumanització. La gent ja no es coneix, com abans. I, de fa força anys, els diumenges a la tarda, els carrers de qualsevol petit poble són totalment deserts - sovint no hi queda ja ni un cinema per a la mainada...
La cultura rural, si existeix, és ja patrimoni exclusiu dels historiadors, dels antropòlegs - que s'afanyen a guardar-la en museus etnogràfics -, d'un grapat cada dia més escàs de vells i d'algun novel·lista rural que situa les seves històries en temps més o menys antics - per fer un exercici, literàriament molt rendible, de nostàlgia...

dissabte, 22 de novembre del 2014

pd 242

el Periódico de l'Estudiant, novembre de 1994
LA FAM UN PROBLEMA DE MALA DISTRIBUCIÓ
M. de la Serna / S. García

Hi ha llocs on es passa gana i n'hi ha on es llença el menjar, i tanmateix la producció d'aliments ha crescut més que la població... La fam al món és conseqüència d'una pèssima distribució dels recursos...

divendres, 21 de novembre del 2014

pd 241

AVUI, Dilluns 12 de desembre de 1988
SABER COMPRAR PER SABER JUGAR
.... ?

Podem anomenar joguina tot aquell objecte material que entra a formar part del joc dels nens.... una joguina és tot allà que el nen utilitza amb finalitat de joc. "Les joguines no tenen més valor que el de les qualitats que la fantasia els dóna..." (E. Claparede)
... el joc és molt més important que les joguines. El joc és una activitat fonamental per las infants. Forma part de la seva vida més íntima. "Un nen sense jugar no podria arribar a ser un home, moriria, o creixeria amb una personalitat i un organisme dèbils" (Pau Vila)...
... el nen no es diverteix més perquè disposi de més joguines ni perquè tingui les més cares..
... si en té poques les valorarà i apreciarà més...
... s'han d'evitar també les joguines excessivament mecanitzades, tecnificades o sofisticades...
... les joguines no tenen sexe ...
La primera condició és l'adequació de la joguina a l'interès que el nen demostra per obtenir-la i a la seva capacitat per manipular-la  a fi que li desenvolupi les habilitats. El més important és adequar cada joguina a l'edat de les criatures.

dijous, 20 de novembre del 2014

pd 240

AVUI, dissabte 21 de març del 1987
ELS NENS MIREN MASSA LA TELEVISIÓ SEGONS UN ESTUDI FET A FRANÇA
Enric Ripoll-Freixes

... L'existència de la televisió privada no augmenta la llibertat d'escollir del teleespectador, sinó que més aviat agreuja la dependència respecte a un mitjà de comunicació abusivament utilitzat, que té a favor seu el factor comoditat: es prem un botó i l'espectacle àudio-visual entra a la llar amb tota impunitat...
Si la dependència de l'espectador adult és gran, la de l'espectador menut es quasi total. Resulta difícil resistir la fascinació de les imatges en moviment que es retransmeten una darrera l'altra sense solució de continuïtat, sense parar. Perquè les interrupcions publicitàries no fan més que canviar una dependència per una altra, tal vegada més greu: la comercial.
...
... resulta que la televisió s'ha convertit en una escola obligatòria, una escola de mals costums en no pocs casos, que ensenya a no pensar, a engolir sense parpellejar tot el que va escopint la petita pantalla amb la fascinació dels colors, el moviment i les músiques atordidores. Perquè la televisió produeix una fascinació de caràcter hipnòtic, que paralitza l'ús del raciocini: davant el televisor no es pensa, no es valora allò que s'està veient...

dimecres, 19 de novembre del 2014

pd 239

EL PERIÓDICO, dimarts 16 de desembre de 1986
MAGIA I SEDUCCIÓ DELS CONTES
Berta Padró

... Els anglosaxons valoren el gènere (el conte) més que nosaltres, que acostumem a relegar el conte per a totes les edats a un segon pla i cedir els nens el monopoli del gènere.
... En tot cas, els nens aprenen a través dels contes a valorar la hipocresia estúpida dels adults, a riures del nostre cinisme institucional i constituent...
Els contes ensenyen a més a imaginar, a jugar amb la multiplicitat d'univers possibles per sobre, o per sota, o més enllà, de la realitat. Encara més:el bon conte ensenya el difícil art de tancar en una estructura narrativa poc mòbil, dosis i  dosis d'imaginació i suggeriments, propostes de sanció moral, suports vitamínics a la sensibilitat.
...
...(H.C. Andersen) ens ensenya que els contes poden fer-nos més humans, més sensibles, més irònicament comprensius amb aquest animal petulant anomenat home.

dimarts, 18 de novembre del 2014

pd 238

EL PERIODICO?, 11 de novembre de 1987
"JUEGO DE NIÑOS"
Ana Macpherson

COM OBRERS DEL SEGLE XIX.- El ritme al que se sotmet els nens se sembla a l'explotació dels obrers del segle passat i principis d'aquest. No és permès trencar la cadena de comandament dels pares: horari, estudis, neteja, responsabilitat. Per això, per a molts nens la irresponsabilitat és la seva forma de revelar-se. Es munten el seu món perquè en el que els toca viure no hi cap ni un canvi d'humor.
... als nens d'aquesta dècada els manca una cosa molt important: jugar.
Els jocs infantils, els seus, no els importats pels adults, són com una metabolització de les fantasies, violentes o no...
... Els nens estan obligats a ser responsables cada cop en edats més primerenques. Els pares tenen poc temps per a ells, perquè els horaris laborals són excessius i inflexibles. Finalment, els adults han traspassat el seu ritme als infants...
Per tenir un ambient infantil el més sa possible, els psiquiatres i psicòlegs proposen començar per tractar els nens com a tals, ni com adults ni com a subnormals. Apunten la necessitat de deixar-los jugar, ocupar-se de les seves preocupacions, no humiliar-los, escoltar-los i no sobreprotegir-los ni desentendre's.

dilluns, 17 de novembre del 2014

pd 237

TRIUNFO, ...... 197?
"¿POR QUE JUEGAN LOS NIÑOS?"
Luz Florinda Pérez

... l'estudi del ¿per què? del joc és relativament modern... 
Les primeres teories sistematitzades sobre el joc es varen formular a mitjans del segle XIX, i tenien un caire evolucionista. Una primera resposta a aquest ¿per què?, potser força ingènua, fou que el joc serveix per recuperar forces..., com un descans, un reposar forces...
... Hi ha diverses teories psicològiques ... existeix unanimitat en una cosa: per mitjà del joc, el nen s'apodera i s'acomoda al món que l'envolta, sense proposar-s'ho intencionadament. A través, per exemple - arguments pacifistes al marge - dels jocs bèl·lics, el nen busca una excusa que aculli una sèrie de moviments bruscs i de desplaçament que altrament la societat no li permet...
...
Des del seu naixement, el nen juga sense buscar una finalitat extrínseca al propi joc....