Com era possible que els homes creguessin en una fe que predicava l’amor d’una banda i la destrucció dels infidels de l'altra? Com racionalitzar la fe sense proves? Com podien esperar que cregués en una cosa que parlava de miracles i prodigis d'un passat remot i després posava tot d’excuses de per què aquelles coses ja no passaven al present...
Què esperava? Una doctrina esbalaïdora que li demostraria d'una vegada per totes que déu existia?... Per què se seguia cap religió? ... Què feia que la gent estigués tan disposada a acceptar una religió? Eren només producte de les respectives societats i creien perquè era el que manava la tradició? ...
Per què creien? Perquè veien miracles. El que per a una persona qualsevol era casualitat, per a una persona religiosa era un senyal. Un familiar que es recuperava d’una malaltia, un tracte comercial beneficiós, una trobada fortuïta amb un amic que feia molt de temps que no es veien. No eren doctrines magnífiques ni ideals airosos el que feia creients les persones, sinó la màgia senzilla del món que les envoltava.
«Què és el que va dir l’Ensurt?», es va dir en Sazed. «Que la fe era una qüestió de confiança...» (pàgs. 674 i 675)
L’HEROI DE L’ETERNITAT Mistborn III, de Brandon Sanderson
