dimecres, 11 de febrer del 2015

pd 316

AVUI ? 11 de febrer de 1986
UN DECRET ESTABLEIX QUE ELS MESTRES HAN DE SABER CATALÀ
......?

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat va fer públic ahir un decret que estableix la necessitat del coneixement de la llengua i la cultura catalanes per part dels mestres de pre-escolar i EGB que vulguin treballar en les escoles públiques de Catalunya. Aquest decret preveu que tots els mestres que s'incorporin a Catalunya hauran de conèixer la llengua i la cultura catalanes i hauran de supera un examen, després de fer uns cursos, en què acreditin uns coneixements mínims.

dimarts, 10 de febrer del 2015

pd 315

EL MÓN núm. 184 - 31 d'octubre de 1985
EDUCACIÓ REPRESSIVA O PERMISSIVA? (i 2)
Wilma Penzo

...
Ningú no discuteix que s'hagi de tractar els nens com a éssers raonables, però ja es comença a dubtar que el raonament o la dialèctica ( o sigui, la negociació) siguin el millor sistema per fer que un nen es renti les dents, porti els deures fets o se'n vagi a dormir a una hora prudent...
Ningú no defensa la conveniència de maltractar els nens però ja es qüestiona el fet que negar-se a comprar-li set globus, fer-li recollir les joguines... siguin realment traumes i, en cas de ser-ho, irreversibles. 
Crec que podrem arribar a un equilibri molt beneficiós per a tothom. Per una banda, l'ordre, la regularitat... per altra banda, el tracta afectuós i igualitari propi de les postures liberals. D'aquesta forma ho han entès alguns mestres, en les classes dels quals... els nens són consultats i escoltats, però qui porta la batuta és l'adult.
I és curiós observar com es tranquil·litzen, l'alleujament dels nens quan els seus educadors decideixen a la fi adoptar una postura més directiva i, per tant, més responsable...

dilluns, 9 de febrer del 2015

pd 314

EL MÓN núm. 184 - 31 d'octubre de 1985
EDUCACIÓ REPRESSIVA O PERMISSIVA? (1)
Wilma Penzo

... Una educació clarament repressiva, basada en el càstig i en la disciplina per la disciplina, ha estat la responsable de molts problemes d'adaptació prolongats fins a l'edat adulta i consistents en inseguretat, pors i dependències. Per altra banda, d'educació radicalment permissiva ha donat lloc, paradoxalment, a problemes molt semblants (inseguretats, dependència, manca de resistència a la frustració)... 
...
... En el cas de l'educació repressiva, la idea que el nen és un ésser intrínsecament dolent, els pervers instints del qual s'han de domar enèrgicament, sense contemplacions...
En el cas de l'educació permissiva la idea és que el nen és intrínsecament bo i que qualsevol intervenció educativa no fa res més que contaminar les seves tendències innates...
...
Cap d'aquestes dues postures tenen en compte que el nadó, dins de la nostra espècie, no és més que un conjunt de possibilitats neutres - ni bones ni dolentes - que  es realitzaran arran de la interacció amb l'ambient social. Ni que l'aprenentatge existeix sempre, fins i tot quan l'ensenyament no és deliberat...

diumenge, 8 de febrer del 2015

pd 313


EL PUNT ---- 198?
PASSA AMB VOSALTRES, TITIS...?
Sebas Parra i Joan Canimas

... Creiem, doncs, que qualsevol aspecte del "món de l'educació" ha de contemplar: a) el sistema de relacions sòcio-econòmiques al qual pertany i b) les condicions que determinen el nostre interès i coneixement...
... Tot i la impossibilitat que les institucions de l'establishment hi aboquin esforços, cal pressionar perquè ho facin i cal organitzar espais... per a un coneixement i discussió crítica per tal de contrarrestar i escatar la ideologia dominant...
... Les reivindicacions puntuals ( que solucionen problemes a curt termini i aglutinen bon nombre de persones) s'han de polititzar...
...
Els mestres són treballadors. Han de prendre, doncs, consciència de la seva condició d'assalariats; renunciar a la tasca apostòlica que, com en poques professions se'ls encomana u s'atribueixen; veure que els seus problemes són els de tota la classe obrera i organitzar-se com a tals...

dissabte, 7 de febrer del 2015

pd 312

EL PUNT / --- 198?
LA GESTIÓ PÚBLICA
Pep Collell

Aquests dies es recullen firmes per demanar una escola pública de qualitat... Qui és que no vol una escola pública de qualitat?... La llibertat d'ensenyament passa per la igualtat d'oportunitats i per tant crec que no s'hauria ni de parlar d'escola privada fins que tinguem una escola gratuïta, digna, de qualitat, per tothom... No estic contra l'escola privada, com no estic contra la medicina privada ni contra l'esport privat. Però m'agradaria que es destinés tot el pressupost d'ensenyament a l'escola pública fins que aquesta fos un model en tot sentits..
Això demana uns mitjans adequats però també, i sembla que moltes vegades s'oblida i no s'atreveix a dir-ho ningú, un esforç dels ensenyants per aplicar uns sistemes pedagògics adequats al temps que vivim... Desenganyem-nos, l'escola pública tindrà qualitat quan la infraestructura sigui bona i els ensenyants encara més.

dijous, 5 de febrer del 2015

pd 311

EL PUNT DIARI ? - Dimecres, 26 d'octubre de 1983
LA FUNCIÓ PEDAGÒGICA DE L'EDUCACIÓ FÍSICA EN EL NEN
Remei Llopis Pasqual i Juli Silva Cosin

Tots veiem la necessitat de l'educació física en el nen. Els metges... Els higienistes... Els pedagogs... Els clubs esportius... 
...
Amb l'educació física del nen es pretén obtenir: 
- una consciència i un coneixement perfectes del propi cos...
- una estructuració espai-temporal correcta...
- una bona coordinació motriu...
No hem d'oblidar tampoc un altre aspecte important: Que l'educació física millora el rendiment intel·lectual i facilita la integració del nen en el grup i el prepara per a la vida d'adult, ja es tracti de la feina com de les distraccions.

dimecres, 4 de febrer del 2015

pd 310

AVUI, divendres, 29 d'octubre de 1982
ESCOLTAR
Josep M. Espinàs

...
A l'escola ensenyen a llegir i a escriure. Sembla que parlar i escoltar siguin activitats de "segona divisió", i normalment no són objecte d'aprenentatge ni de "avaluacions". Aquest desinterès és força xocant, si tenim en compte que el futur adult parlarà molt més, i escoltarà molt més, que no pas llegirà o escriurà. No es proporciona, doncs, el domini de les eines de comunicació més corrents.
Que no sabem escoltar ens ho demostren cada dia els mitjans àudio-visuals: la ràdio, la televisió...
...
Es pot parlar sol. Però no es pot "escoltar sol". Escoltar significa sempre l'acceptació de "un altre", i per això ens costa més. I per això, també, aprendre a escoltar és tan necessari: és aprendre a conviure.