pd 329

PUNT / Divendres, 27 d'abril de 1990

LA DIFÍCIL SITUACIÓ DEL MESTRE (i 2)

Raimon Bonal

...

Les contradiccions en què es troba el mestre i la desconsideració sistemàtica de la  seva realitat professional està duent els ensenyants a un carreró sense sortida. En la situació present s'observen almenys dos camins.

D'una banda, hi ha el mestre completament enfonsat i desanimat. Es pot dir que aquest està travessant una crisi personal i professional ben descoratjadora... La sortida d'aquest és refugiar-se en el seu paper de funcionari complint estrictament la seva missió docent...

Una bona part d'aquestes persones, fastiguejades pels pocs estímuls que aporta la seva professió, miraran d'aconseguir una excedència per dedicar-se un temps a d'altres coses...

D'altra banda, hi ha el mestre que encara creu que la seva tasca, malgrat tot, té una importància cabdal i que la seva feina va molt més enllà del que està prescrit en la reglamentació laboral. Aquesta és una persona que assumeix el repte de la seva missió i es treballa personalment en una contínua recerca per millorar si és possible el seu bon fer i que fa una dedicació al món pedagògic en la mesura que la seva consciència li dicta. Ni cal dir que aquest viu una tensió interna que només suporta un esperit particularment fort i resistent..

... Ser mestre, avui i aquí, es massa sovint  un drama.

pd 328

PUNT / Divendres, 27 d'abril de 1990

LA DIFÍCIL SITUACIÓ DEL MESTRE (1)

Raimon Bonal

La gent en general s'expressa amb una total manca de respecte pel mestre. Amb el mestre, tothom s'hi atreveix: se'l culpa gratuïtament de tot...

La gent contempla, no sense una certa agressivitat, com e magisteri és una carrera fàcil,gaudeix del privilegi d'unes llargues vacances, té unes retribucions econòmiques més que envejables, pontifica des d'una posició de saber i coneixement que s'escapa al poble i és un col·lectiu que sempre està reivindicant. Hi ha massa arguments que abonen la idea que el mestre és un "bon vivant"...

Per altra banda, l'administració "passa" olímpicament de les reivindicacions dels mestres...

...

Al costat d'això, la sobrecàrrega que aporten les actuals programacions sembla absolutament fora de lloc. Hom té la impressió que s'estan emprant sistemes pedagògics vuitcentistes al costat de la introducció de didàctiques que porten el segell  exclusiu dels requeriments que imposa el mercat de treball...

pd 327

AVUI, dimarts 26 de juny de 1990

LA DEMOCRATITZACIÓ DE L'ANALFABETISME

Miquel Porta Perales

La fi del curs acadèmic - i em refereixo sobretot a l'educació general bàsica - acostuma a anar acompanyada de la coneguda cançoneta del fracàs escolar...

....

El fracàs escolar, a parer meu, troba la seva explicació en dos factors: pedagògics i ideològics... crec que l'esperit pedagògic avui hegemònic no fa altra cosa que produir i legalitzar una sort d'analfabetisme secundari o funcional del qual molta gent - especialment els pedagogs - sembla enorgullir-se...

... les nostres escoles - és a dir, els nostres escolars - són les víctimes d'una pedagogia que sembla projectada per aconseguir la infantilització de l'alumne, i d'una educació que sembla dissenyada per assolir un grau raonable d'ignorància... 

... una nova pedagogia segons la qual  la missió essencial de l'escola no és la de transmetre coneixements, sinó la d'obrir l'alumne a la convivència, la d'oferir uns espai de vida on l'alumne realitzi les seves capacitats, la d'inserir l'alumne dins el seu contorn, la de potenciar les facultats no intel·lectives de l'alumne, la de valorar l'alumne pel seu esforç, la d'educar l'alumne en uns valors com ara la no competitivitat, etc...

... l'anomenada nova pedagogia,  a més de substituir l'aula per un falansteri, ha elevat la ignorància a categoria pedagògica. I ni estic parlant en broma ni m'estic divertint amb una boutade...

...

Un fracàs escolar que, com diuen les estadístiques, s'està democratitzant més cada dia, I ja es trist que el que es democratitzi sigui l'analfabetisme.

pd 326

TRIUNFO núm. 686, 20 de març de 1976

"BIENESTAR Y RENTA PER  CAPITA"  (i 2) pag. 39

Alfonso G. Barbancho

... Precisament, un altre cas concret, la necessitat d'una feina, d'un sou, d'uns ingressos per viure ha mobilitzat a milers de compatriotes que han hagut de deixar el lloc que els va veure néixer per emigrar a altres àrees llunyanes del país sense cap subvenció; són i han estat les classes més modestes, les que tenen menys, qui, jugant-s'ho tot a una carta, han originat el fenomen humà més important del nostre temps...

... el cens de 1920 hi ha 311.400 persones nascudes al sud (Andalucia, Extremadura, La Mancha, i Múrcia) que residien en altres regions, 155.900 a la regió central (Madrid?), 76.100 a Catalunya i 34.500 a la regió valenciana...

... el cens de 1930 són 517.000 les persones del sud que resideixen en altres àrees, essent les tres regions abans dites on arriben més immigrants...

... en el cens de 1970, la pèrdua de recursos humans del sud s'eleva als 3.134.600 emigrants (el 10% de la població espanyola), que han anat, en primer lloc, a Catalunya (1.217.600), després a la regió central (989.500), a València (510.800) i al País Basc i Navarra (175.800)...

pd 325

TRIUNFO núm. 686, 20 de març de 1976

"BIENESTAR Y RENTA PER  CAPITA"  (1) pag. 36 - 37 

Alfonso G. Barbancho

El benestar d'un país és tant més gran com més necessitats de la seva població estiguin cobertes...

...

La renda "per càpita" o renda per persona, que és l'enginyós resultat d'un sistema de comptabilitat nacional, té, en primer lloc, el defecte de totes les mitjanes, a saber, que encobreix els problemes de desigualtat en la distribució de les rendes. Una mitjana és una dada important però incompleta... La renda per càpita, per si sola, serveix per a molt poc i ja és hora que es desmitifiqui el terme...

...

És molt millor i més sa parlar de les necessitats que encara falten per satisfer, que n'hi ha i de molt importants, i a més a més les entén el poble pla, que és , al cap i a la fi, qui realitza les coses grans en aquest país...

pd 324

EL PERIÓDICO  Diumenge, 3 d'abril de 1988

EL PAPEL DE LOS MAESTROS EN LA SOCIEDAD

MOTIVACIÓN ERES TÚ

Jaume Cela (tot i que posa Celma)

Estem els mestres poc motivats?

...

Com que no sóc sociòleg no disposo d'enquestes elaborades científicament que m'aportin dades objectives per respondre amb suficient fiabilitat aquesta pregunta. Només em queda partir de la meva experiència, de la meva feina diària, del que veuen els meus ulls i toquen les meves mans. Que no és molt, però que tampoc es res.

Em sento motivat, perquè sinó ho estigués ja hauria deixat aquest ofici fa molt de temps. Em motiva treballar amb persones a les que ajudo a créixer mentre elles em modelen a mi.

Em motiva treballar en condicions deficitàries, amb pocs recursos  que esperonen el meu enginy i al mateix temps m'obliguen a exigir mitjans a qui té la responsabilitat primera de que funcioni el sistema educatiu.

Em motiva adonar-me que no estic sol, que m'ajunto amb altres que tenen inquietuds i problemes semblants als meus. I també contradiccions, que ens fan més humans...

pd 323

EL MÓN ? ----- 1990 ?

LES REFORMES S'ENCALLEN, L'EDUCACIÓ AVANÇA

Ricard Torrents

Si hi ha una virtut pròpia de l'ofici d'educar, aquesta és l'esperança...

...

(Cèlia Artiga i Angeleta Ferrer) dues educadores iguals en l'esperança de fer un món més humà per la via de l'educació...

...

... Catalunya és el que és, però no seria això que és sense l'escola i els mestres que ha tingut...

El segle s'acaba i els dubtes sobre el futur s'abaten altre cop damunt el panorama educatiu de Catalunya. La reforma s'ha encallat i el clima d'incertesa genera bosses d'absentisme o d'indiferència. Molts mestres i professors s'esborren o s'esborrarien, si poguessin, de l'ensenyament, per apuntar-se a d'altres tasques. Estan cansats de treballar en condicions adverses... No volen cremar més il·lusions. Però aquest és el moment de l'esperança, la virtut pròpia de l'educador. Les reformes passen, l'educació resta... l'educació és més forta que les seves reformes.