pd 360

... ?... ?

COLABORACIÓN CONOCIDA... (1)

Mario Benedetti

Li va dir l'obrer al militar progressista, potser tens bones intencions, però seràs manaire fins a la mort; aquest li va dir al nacionalista, la teva reforma agrària cap en un test; aquest li va dir a l'exiliat, el que passa és que t'oblides del que passa a l'interior; aquest li va dir al demòcrata cristià, jo escric déu amb minúscula; aquest li va dir al socialista, comprenc que siguis ateu, però no entenc que no creguis en la propietat privada; aquest li va dir a l'anarquista, vosaltres mai heu guanyat cap revolució; aquest li va dir al troskista, sou un grupúscul insignificant; aquest li va dir al terrorista, estàs perdut perquè et vas desvincular de les masses; aquest li va dir al bolxevic, també vosaltres veu tenir delators; aquest li va dir al maoista, nosaltres ens recolzem en la classe obrera, ¿també en això ens portareu la contrària? Apuntin! DISPARIN! Va dir el feixista ... i un camió va recollir els cadàvers.

(continuarà...)

pd 359

CRÒNICA D'ENSENYAMENT núm. 27, maig 1990 ?

ELS PRINCIPALS RESULTATS DE L'INFORME MANCHESTER

Universitat de Manchester

...

- Les deu fonts de pressió a què s'enfronten els mestres són: 

1. la falta de suport del govern
2. els canvis constants
3. la manca d'informació sobre aquests canvis
   
4. la disminució del respecte per la professió docent
5. el currículum educatiu
6. un salari no proporcionat amb el treball
7. l'avaluació dels alumnes
8. els problemes de conducta dels alumnes
9. la falta de temps per activitats fora l'aula
10. la nul·la relació entre les aptituds docents i la promoció laboral

pd 358

CRÒNICA D'ENSENYAMENT núm. 27, maig 1990 ?

ENCADENAT A UN PÚBLIC CAPTIU (i 2)

Bert Lodge

...

I se suposa que cada lliçó és interessant. Una part del vell Adam s'amaga en tots els estudiants - més en uns, menys en altres-. A vegades, res no pot semblar més interessant que una mica de malícia...

Els psicòlegs educatius - observant-ho ben lluny de l'aula - tenen una explicació a aquesta mena de comportaments...

... No hi ha cap crítica negativa envers els mestres si es diu que la gran majoria d'ells no són brillants, malgrat que hi hagi una estrella o dues en cada escola.

Són obrers honestos que han adquirit les habilitats dels comerciants després d'un llarg període d'esgotadores experiències docents.

Un d'ells és el qui escrivia aquest article quan el timbre posava fi a la seva única estona lliure del dia. Esperant-lo fora hi ha el següent lot amb 30 nens, 30 minuts, 30 metros quadrats, 30 anys...

pd 357

CRÒNICA D'ENSENYAMENT núm. 27,  maig 1990?

ENCADENAT A UN PÚBLIC CAPTIU (1)

Bert Lodge

... un mestre experimenta gairebé 1.0000 trobades personals en un dia. "Ningú que no s'hi hagi trobat pot apreciar el desgast d'energia personal que comporta" (Bertrand Russell)

Algunes de les múltiple trobades diàries són inevitablement abrasives, punts de fricció, la meva voluntat contra la teva...

I cal recordar que els mestres no tracten amb els nens tal com tothom es pensa que són. Tracten amb alumnes, és a dir, nens que es veuen obligats per llei a passar tot el dia en un determinat edifici quan preferirien ser-ne fora fent qualsevol altra cosa.

Ah, però la solució ha de ser, certament, fer que les lliçons siguin interessants, replica la senyora Lola Activa. Agafa't fort! El mestre és damunt de l'escenari mantenint l'interès d'un públic durant sis hores cada dia. ¿Esperaríem que (Flotats) actués sis cops al dia, durant 40 anys?...

pd 356

EL PUNT/ Divendres, 17 de desembre de 1993

EL MILLOR REGAL: EL TEMPS (i 2)

David Pujol i Fabrellas

... la pilota, el mecano, l'ordinador, les eines (les de veritat), les disfresses, els estris musicals, una nina de drap, un patinet, una bicicleta... són joguines dúctils i creatives, que permeten moltes possibilitats...

Els nens solen necessitar dues coses per jugar: un espai adequat ... i altres nens.

Penseu que, a vegades, un dels millors obsequis que podem fer als nostres fills és regalar-los una mica del nostre temps: jugar amb ells...

En fi, el que ens ha de fer reflexionar és que les millors joguines i les que més aprecien els nens són sovint les més barates. I al revés: les joguines més cares i més sofisticades només els interessen els primers dies de tenir-les. El mal és que això, en aquesta nostra societat de consum, no convé divulgar-ho.

pd 355

EL PUNT/ Divendres, 17 de desembre de 1993

EL MILLOR REGAL: EL TEMPS (1)

David Pujol i Fabrellas

Ara que ve Nadal, a pares i a mares se'ls gira la feina de voltar per comprar joguines...

No cal comprar joguines als nens, en excés. És bo desacostumar els infants de valorar els regals només per la quantitat que en reben...

Una joguina s'ha de poder muntar i desmuntar, vestir i desvestir, trencar i enganxar...

Sospiteu, d'entrada, de totes les joguines que s'autoqualifiquen d'"educatives". Molt sovint, sota l'adjectiu "pedagògic", s'hi amaguen joguines avorridíssimes...

Jo no soc partidari de comprar joguines bèl·liques als nens, però crec que hem de desmitificar la suposada relació entre jugar a guerres de petits i fer la guerra de grans. De menut em vaig cansar de disparar amb un pal i això no em priva ara de ser pacifista.

pd 354

EL PUNT/ Dijous, 2 de desembre de 1993

CARTA ALS PARES

Emmanuel Cuyàs

Els adults us queixeu que els nens espatllem tot el que toquem. Les joguines dels Reis, per exemple. Els nens podríem llançar als adults una acusació simètrica: espatlleu tot el que toqueu. La festa dels Reis, per exemple. Primer us inventeu i ens expliqueu una mentida extraordinària, la millor del món....  Un dia descobrim la trampa, descobrim que sou vosaltres, els Reis, i ens quedem meravellats de la nostra ingenuïtat... però, dura poc, perquè tot seguit ens adonem que aquesta festa de continguts màgics l'heu convertida en un carnestoltes... i ara sabem que aquesta operació de comprar no és una operació sinó una obsessió i que, per satisfer-la, necessiteu que les botigues obrin tots els diumenges i dies festius... 

El millor regal del dia de Reis al matí és el mateix dia de Reis al matí. Després, a la tarda, trenquem les joguines i ens barallem amb els germans perquè la il·lusió ja ens ha passat. No ens renyeu. Vosaltres us baralleu tot (l'any).