pd 480

EL PERIÓDICO  dissabte 19 de gener del 2002

LES DUES ÀNIMES AMB QUÈ ENSENYEN ELS MESTRES

Marina Subirats

(comentant dos llibres: "Calaix de mestre" de Jaume Cela... i "Petita crònica d'un professor d'institut" de Toni Sala)

...

Ja és hora que es parli d'educació i que ho faci el professorat, les persones que en tenen una experiència directa; malgrat que la divergència d'aquests dos punts de vista em deixa perplexa...

No dubto que comportaments com els descrits per Sala són freqüents als instituts i que bona part del professorat de secundària viu així la seva feina; però, ¿quina n'és la causa?... 

.... fins i tot estant d'acord en el fet que, com a societat, paguem un preu massa alt per l'individualisme...

El professorat de secundària té raó quan diu que li han canviat la feina; durant anys, la que tenia encomanada era la selecció d'una elit, selecció feta sobre la base dels coneixements acadèmics. Avui, se li demana que eduqui tota la població jove, i no ho podrà fer si no aprèn a acollir, a considerar cada alumne com una obra d'art.

Ja sé que això no és fàcil... Però només si el professorat de secundària entén el gran valor que té educar persones, il·lustrades o no, podrà retrobar aquest orgull del mestratge que és tant patent en el llibre de Jaume Cela i podrà tornar a gaudir de la feina...

pd 479

EL PUNT  .... ?

INÚTILS PERÒ DIVERTITS

Manuel Castaño

... educar els fills és una de les obligacions que es deriva del fet de tenir-los. S'estén perillosament la idea que la canalla s'han de divertir fins quan es tracta de satisfer les necessitats més bàsiques; que no aprendran mai res si no s'hi diverteixen; que han de fer, abans que cap altra cosa, el que els vingui de gust, i que si estan contrariats, és que els falta poc per anar a urgències. No és estrany doncs que ens arribin a presentar com a personatge positiu la mare que deixa saltar el fill damunt el sofà fins que se'n cansi: el problema és que aquesta actitud acaba, d'entrada, destrossant els nervis dels qui estan a prop i, probablement, amb un infant apte només per fer saltirons per la vida.

pd 478

EL PUNT / Dimecres 15 d'agost del 2001

SOBREEDUCACIÓ

Xavier Díez

... al nostre país, si bé la manca de formació limita extraordinàriament les possibilitats de supervivència econòmica, una  bona formació no la garanteix en absolut. El fenomen dels universitaris desocupats dels  vuitanta..., ha estat substituït avui pel de la subocupació, és a dir, pel gran nombre de persones que, tot i estar ben formades, es dediquen a desenvolupar tasques poc valorades, pitjor retribuïdes i amb la precarietat que permet la legislació laboral. Fora de les elits científiques i intel·lectuals que han de marxar del país... existeix un importantíssim volum de milions de persones.., que tenen la sensació d'haver malbaratat anys de treball i il·lusions.

...

... L'acusació implícita al sistema educatiu de no ser tan bo com hauria de ser queda sempre desautoritzada quan analitzem el teixit empresarial espanyol i els seus mecanismes de selecció de personal... que prefereixen els pocs intel·ligents avantatges que ofereix la rotació temporal i el treball mal pagat a la fidelitat a l'empresa... que seleccionen el personal més per afinitats personals o familiars que per mecanismes objectius... que s'inhibeix en la seva responsabilitat de donar formació específica als seus contractats en un món en què la tecnologia resulta molt canviant...

pd 477

EL PUNT / Divendres, 10 d'agost del 2001

EDUCACIÓ PER A LA GLOBALITZACIÓ

Joan Surroca

...

Hi ha acord a considerar la globalització com un procés inevitable, fruit dels nous coneixements tècnics i científics...

On no hi ha acord és en la manera com conduir la marxa del futur davant aquest nou repte inevitable. No hi ha acord perquè alguns sembla que creuen que la producció i el comerç sense barreres nacionals beneficiaran tothom... altres consideren que la globalització permet que els poderosos incrementin encara més el seu poder, la seva riquesa i s'expansioni la seva cultura en detriment dels febles...

...

La globalització només pot tenir un final feliç si globalitzem la solidaritat. Però la solidaritat real. Hi ha qui confon la solidaritat amb una festa i el compromís amb un esport d'aventura. La solidaritat sempre comporta una (aparent) pèrdua personal en bé d'un altre. La realitat és que només tenim allò que sabem donar. Però no és aquest un valor que respirem. 

La globalització és la gran oportunitat per humanitzar un món que està perdent l'ànima. I  tot això ningú em podrà convèncer que es pot fer al marge de les escoles, dels mestres com a protagonistes indiscutibles. Cal un cop de timó valent per afavorir l'autoestima dels qui exerceixen la professió més delicada del món. Encoratjar materialment i amb suport social els mestres fins que educar esdevingui la professió més desitjada.

Educar no és solament preparar utilitàriament per al demà, sobretot és  fer persones bones i saludables...

pd 476

EL PUNT   .... ?

PARES QUE FAN CAMPANA

Manuel Castaño

Les organitzacions de pares d'alumnes han començat a demanar que el curs escolar duri més...; del que es tracta és que els seus fills s'estiguin més temps sota la tutela de la institució educativa. En general, als pares, els importa més el nombre d'hores lectives que no pas el rendiment que se n'obté... conceben l'escola com una incubadora on aparcar-los fins ben superada l'adolescència. 

Hi ha una estranya idea que circula per aquesta mons de Déu i és que els nens s'han de divertir i que els mestres estan per entretenir-los. 

Doncs no: aprendre és un suplici, i per una cosa que a l'infant li sembla interessant, se n'ha d'empassar nou que l'avorreixen. El gust per l'aprenentatge no arriba fins a les envistes de la majoria d'edat. De fet, pel que fa a l'estiu, el problema dels pares és que no saben què fer-ne, dels seus fills. Tant treballar tot l'any..., i quan arriben les merescudes vacances, els toca haver-los d'aguantar tot el dia a casa! No seria millor que l'escola no tanqués mai i els mestres fessin vacances per torns a fi de tenir.-los entretinguts? I tant que sí...

pd 475

EL DOMINICAL DEL PERIÓDICO ? ... 1999 ?

SABER PARA SABER

Joan Barril

El saber ja no està només en els llibres

No s'ha inventat res millor que el llibre per transmetre coneixements, dubtes o sensacions...

... la indústria editorial està més eufòrica que mai, les llibreries s'omplen de novetats i les novetats envelleixen en una setmana. Estem rodejats de massa llibres, però en canvi sentim dir amb una cadència coral allò de "el meu fill no llegeix"... i tanmateix sap bastants coses... 

Vet aquí la sorpresa d'aquest fi de segle. Se suposa que ningú fa servir ja els llibres per fer colzes... Però, en canvi, el nivell cultural ha augmentat... Haurem de qüestionar-nos si el llibre és l'únic objecte de transmissió de coneixements. I haurem de qüestionar-nos també si saber moltes coses és una condició indispensable per ser savi. La saviesa no es destil·la necessàriament de la quantitat d'informació, sinó dels matisos de l'experiència. 

Hi ha savis analfabets i hi ha erudits que són uns autèntics totxos. 

El saber ja no està exclusivament en els llibres...

pd 474

AVUI, dissabte 22 de juny de 1991

A JUGAR!

Pere Cullell

Ahir, la ciutat pessigollejava de manera especial. L'activitat que es detectava anava més enllà del frenètic circular de cotxes habitual o les histèries professionals dels executius amb aspiracions. Ahir, la ciutat estava presa per una legió de soldats curts de talla que s'acabaven de llicenciar de la mili 90-91. Els col·les van tirar la persiana avall i els seus alumnes encetaven les que seran glorioses vacances del 91.

Carregats fins a les orelles de llibres, blocs i motxilles, el "petate" de la il·lusió vessava de projectes sense plànols, de perspectives incertes però prometedores, d'hores de sol, d'aigua i de jocs, sense deures ni exàmens en tres mesos a la vista. Fantàstic!...

Mentre els carrers recollien els comiats estiuencs, un parell d'il·lustres progenitors clavaven els dits a la màquina de calcular i els ulls al sostre. El preu dels cangurs denuncia que aquesta deu ser una espècie en vies d'extinció. Qualsevol combinació horària, estirant amunt i avall, deixa el pis desprotegit un mínim de cinc hores diàries, suficients perquè la imaginació infantil no deixi cortina sobre cortina. Els parents, escarmentats d'anys anteriors, han passat deu mesos perpetrant la coartada perfecte per no assumir la vigilància de les criatures. Els veïns no volen ni obrir  la porta...

...

L'estiu tot just comença... El millor sempre és el primer mes, aquell llarg parèntesi entre les vacances d'escola i les vacances paternes que obre les portes d'una imaginació encotillada per les darreres sobredosis d'exàmens...