pd 500

EL PUNT / Dimecres, 31 d'octubre del 2007

LES ENQUESTES I EL CATALÀ

Joan Abril Español

...

Les dades són reals, ben segur que sí, les persones entrevistades són reals, no cal dir-ho, els entrevistadors són reals i segueixen una metodologia de treball seriosa. Malgrat tot, ¿hem de pensar que la gent menteix deliberadament? Si resulta que més de 9 milions de persones saben parlar el català i 11 milions l'entenen, ¿on és tota aquesta munió de gent quan vas al metro, a l'autobús, al pati d'una escola, a uns grans magatzems, a un prostíbul, a un geriàtric, a una caserna de policia, a la teva pròpia empresa...?

...

Tinc seriosos dubtes que el grau d'exigència de la societat catalana respecte a la llengua catalana sigui prou convincent, perquè si realment ho fos probablement no estaríem treballant amb tantes enquestes sobre el coneixement i l'ús del català i probablement estaríem consultant un DVD, una TV Alta Definició  o uns preservatius amb les instruccions en català...

... malgrat els més de 30 anys d'institucions democràtiques i els 24 anys de legislació de normalització i ús del català, no disposem encara d'una llengua prou segura en tots els àmbits comunicatius. No podem, doncs, fer actes d'autocomplaença...

... ens cal sobretot més capacitat decisòria, més autoestima, més naturalitat i més orgull de viure en tot i per tot amb la llengua pròpia, si realment és això el que volem...

pd 499

EL PUNT / Dilluns, 19 de novembre de 2007

"ANTES PARTÍA QUE DOBLÁ!

?

... la vicepresidenta de l'executiu espanyol, María Teresa Fernández de la Vega dient que "les decisions del Parlament de Catlunya no afecten el govern espanyol". Una frase antològica i paradigmàtica de l'esperit federalista del PSOE que alguns cecs no saben veure. Després, el mateix Zapatero ha fet brometa amb en Buenafuente (riure's de la desgràcia dels usuaris catalans de rodalies es veu que té la complicitat assegurada de l'audiència televisiva espanyola) ...

... el socialismo té una concepció monopolística de l'esquerra. I més enllà del PSOE (o del PSC) , el buit. I també té una concepció dual d'Espanya: o PSOE o PP... 

pd 498

EL PUNT / Dilluns, 19 de novembre del2007

MENYSPREU D'ESTAT

Josep Maria Loste

La situació a casa nostra està arribant a límits insospitats. L'Estat espanyol a Catalunya és un llast que, a banda de fer mal a l'economia no ens deixa viure; ni físicament ni moralment... Aquesta desafecció de Catalunya respecte de l'Estat "imperial" comença a ser més social que política: més empresarial que ideològica... També es constata quelcom molt clar sobre l'allunyament de Catalunya envers Espanya: el nostre país sempre ha estat més a prop d'Europa. En el punt concret de les infraestructures és on es posa més de manifest el neocolonialisme espanyolista en do major. D'entrada cal tenir molt present que l'AVE s'ha fet per reforçar la unitat d'Espanya...

pd 497

EL PUNT / Dilluns, 19 de novembre de 2007

DESENGANY

Martí Ayats

Cada dia tenim un grapat d'exemples que ens demostren que un dels missatges emesos de manera més potent per la societat és el del desengany... si es gira el cap enrere per fer balanç es constata que hi ha hagut avenços significatius, però també que, en alguns casos, la feina es va quedar a mig fer, fet que ha generat un desencís metabolitzat per no poder obtenir les metes que s'havien marcat. Aquest llast generacional ha originat una mena de desactivació social pel que fa a les reclamacions ideològiques  en majúscula... Ara ens trobem amb un panorama format per un progressiu decreixement del pes de l'associacionisme ciutadà i de la seva capacitat d'incidir en la societat... ara és una lluita per no perdre el terreny que es va aconseguir. És una pugna a la defensiva, gairebé des de la desmoralització... Una desmoralització que ha fet abdicar la majoria de pensar en plural per fer-ho només en singular. Una impotència que ha fet aparcar les utopies, les lluites pels ideals, i optar per la satisfacció amb data de caducitat que ens ofereixen els productes que campen i senyoregen lliurement per la societat consumista.

pd 496

EL PUNT / Dimecres, 5 de setembre del 2007

FULLS DE RUTA CAP A L'AUTODETERMINACIÓ

Carles Castellanos Llorenç

... Esgotada per, diguem-ne, "caos/KO tècnic" la credibilitat del règim parlamentari monàrquic espanyol, s'imposa, per a qui tingui un mínim de sensibilitat nacional i democràtica, l'avanç decidit cap a alguna porta ràpida de sortida que no pot ser altra que la via de l'autodeterminació. La pregunta d'ara ja no és tant si necessitem o no la independència, sinó la manera concreta d'arribar-hi.

...

Caldrà, en primer lloc, que els partits més institucionalitzats abandonin les pràctiques polítiques contràries a la construcció nacional, com unes aliances contradictòries per les quals, per exemple, es dona el poder a partits espanyolitzadors, un suport que no se sustenta en cap mena de lògica alliberadora...

En segon lloc, caldrà desvincular-se, mentalment ja, de l'Estat parlamentari monàrquic que patim... Distanciar-se de la "casta política" de l'Estat monàrquic i de les seves xacres clientelars és una profilaxi imprescindible...

Això vol dir armar-se amb la fermesa necessària, perquè defensar els drets democràtics col·lectius pot comportar, en més d'un cas, quedar fora de la legalitat establerta; vol dir també abandonar la ingenuïtat política de confiar de manera cega en les institucions vigents, creades per l'Estat mateix per perpetuar-se.

pd 495

EL PUNT / Dimarts, 24 d'abril del 2007

SENSE COMENTARIS, O GAIREBÉ

Antoni Segura

"... No, los catalanes no demanem res. No volem, tampoc, que ens donin res. Però el que és ben nostre, el dret de fer-nos la llei, d'articular la nostra sobirania, a ningú no ho hem de demanar, ni ningú no ens ho pot donar, fora de nosaltres mateixos. Volem l'Estatut contra la voluntat de les burgesies catalana i espanyola i de molts republicans espanyols. Si no és així Catalunya no renunciaria a la sobirania. La voldria amb més força que mai..." Joan Comorera, 1931

...

"... la pàtria catalana vol dir sobretot el grup d'homes i dones que viuen a Catalunya i tenen una voluntat col·lectiva de convivència i de progrés, vinguin de les terres que vinguin... Catalunya no és solament la geografia i la història passada. És, sobretot, aquest alè regenerador que s'encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir, aquesta voluntat d'història futura, la història que nosaltres volem escriure..."  Rafael Campalans 1931

...

Avui, però, al cap de tres quarts de segle, d'una república i  d'una guerra civil - perduda -, de gairebé quatre dècades de dictadura, de dos estatuts, de tres dècades de sistema democràtic, no està encara reconegut el dret a decidir i l'autogovern de Catalunya penja d'un Tribunal... I és que la història no passa en va i les guerres quan es perden es perden de veritat i amb totes les seves conseqüències. I, potser, també no sempre els polítics i la societat civil estan a l'alçada de les circumstàncies.

pd 494

AVUI  Dijous 29 d'agost del 2002

OFENSIVA NACIONAL

Desclot

En aquesta península sud-europea en què ens ha tocat viure hi ha tres situacions nacionals. Una de normal i dues d'anormals. La normal, tot i que rimi, és la de Portugal. Una nació amb Estat i fronteres acostades a la seva realitat històrica i, amb l'excepció de Galícia, pel que fa a la llengua. Les anormals són la d'aquells que es pensen que viuen en una nació que no ho és - Espanya - i la d'aquells que viuen en una nació sense saber-ho o sabent-ho i aguantant que no els reconeguin a la força - Catalunya i Països Catalans, Galícia i Euskalherria.

...

En els últims anys cada vegada s'imposa amb més força el vell pensament segons el qual dins les fronteres espanyoles els individus normals són els falsament "nacionals" i els anormals els que pretenen ser-ho legítimament, que reben l'apel·latiu de "nacionalistes". La ideologia "nacional" - amb la força i la maquinària del seu Estat - és excloent i qualifica l'altra de "desviació", "malaltia" o "aldeanismo"...