pd 511

ARA  dissabte, 8 de juny del 2013

EL PASSAT ÉS D'UNA SOLA PEÇA

Josep Quetglas

Izquierda Unida no és el primer partit estatal que defensa el dret d'autodeterminació.

El juny del 1935, José Díaz, d'ofici  forner i secretari general del PCE, en un discurs al Monumental Cinema de Madrid anuncia els quatre punts del programa del Front Popular. El segon punt diu: " Alliberament dels pobles oprimits per l'imperialisme espanyol. Que es concedeixi el dret de regir lliurement els seus destins a Catalunya, a Euskadi, a Galícia i a qualsevol nacionalitat que estigui oprimida per l'imperialisme d'Espanya"...

"Camarades, tenim una raó més per unir-nos tots: la lluita per l'alliberament de Catalunya, pel dret de Catalunya i de totes les nacionalitats espanyoles a disposar dels seus destins.(Aplaudiments)".

...

El setembre del 1970... Dolores Ibarruri, presidenta del PCE, es dirigeix al Comitè Central: "...us comprometo i obligo a afegir, entre els múltiples motius que impulsen i animen la nostra lluita contra la dictadura, un més: el de la defensa de les nacionalitats del nostre país a la autodeterminació... el problema nacional, que és en substància el dret de Catalunya, Euskadi i Galícia a disposar lliurement dels seus destins..." I seguia: "El dret a la lliure determinació significa el dret d'Euskadi, Catalunya i Galícia a formar part de l'Estat espanyol o a separar-se d'aquest i constituir Estats nacionals independents"

pd 510

ARA dissabte, 22 de setembre del 2012

AQUESTA TARDOR Narcís Comadira

...

Aquest final d'estiu ha estat gloriós, amb la ingent multitud que es va manifestar pels carrers de Barcelona. Jo, que vaig anar a aquella famosa del 77, em pensava que aquesta d'ara seria, en el millor dels casos, similar. Però em vaig quedar absolutament desconcertat perquè vaig veure més gent que mai al carrer i sobretot vaig veure que hi havia molts joves. Tant com els acostumem a criticar, els joves, que si res no els motiva, que si passen de tot, aquest dia 11 de setembre em van donar una gran alegria. Vaig veure que el país era jove i per això ho té tot guanyat. També em va sorprendre que no hi hagués partits polítics. No, era una concentració de gent, de gent del país que vol ser un país, que vol administrar la seva voluntat. A  més, era una manifestació alegre, hi havia unes ganes de llibertat tranquil·la, unes ganes de futur col·lectiu que em van emocionar. Va ser, com  he dit, un final d'estiu gloriós.

... sento que ens espera una llarga tardor i un llarguíssim hivern de descontentament. Però els joves, aquells joves que potser irreflexivament demanaven, i jo amb ells, que Catalunya fos un nou estat d'Europa, em donen confiança. Què ens espera? No ho sé. Però sí que intueixo que ens espera sang, suor i llàgrimes, per dir-ho amb l'expressió famosa. I vull creure que la sang serà metafòrica. Mentrestant, no podem afluixar...

pd 509 (Bona Diada!)

ARA, dimarts, 11 de setembre del 2012

AMB ESPRIU, PER LA LLIBERTAT

Sebastià Alzamora

Vaig trobar un encert que, per al vídeo de la mani, l'ANC  triés el poema XXXVIII de La pell de brau, de Salvador Espriu: és el que conté el vers "els homes no poden ser si no són lliures"...

És bo que un país amb ganes de ser-ho s'acompanyi dels seus poetes, que no són res més (però tampoc res menys) que els grans manobres de la llengua. Pot semblar poca cosa, però creguin-me: sense aquests manobres no s'aixequen parets. I sense parets no hi ha cases, ni país.

Algú podria objectar que Salvador Espriu va ser un gran poeta, però que no era independentista. En efecte, a Espriu li va tocar viure la guerra i la inacabable dictadura (tan inacabable que, en molts aspectes, encara avui s'eternitza), i va considerar més urgent escriure sobre el dolor i l'enyor... Però tampoc es va descuidar d'escriure, com dèiem, sobre la necessitat irrenunciable de la llibertat.

Tot ha canviat, i seria interessant saber què diria Espriu en un dia com avui. Fora absurd fer conjectures, però podem fixar-nos en alguns dels versos que va deixar escrits. Con aquests: "Bevíem a glops / aspres vins de burla / el meu poble i jo. [...] Teníem la raó / contra bords i lladres / el meu poble i jo".

En vers i en prosa, avui (com cada dia) és el primer dia de la llibertat.

pd 508

EL PUNT 21 de febrer de 2009

NO POTS AGRADAR A TOTHOM

David Pujol i Fabrelles

Ara que està de moda ser políticament correcte, mirar de no trepitjar cap ull de poll, riure les gràcies de qualsevol indocumentat, procurar fer marrada per dir que alguna cosa no ens agrada gens, etc., em vénen a la memòria les paraules d'alguns d'aquells que s'han definit sobre el fet de voler quedar bé amb tothom de totes passades. Per exemple: “Ningú no pot sevir dos senyors” (Mt. 6, 24). “No sé quina és la clau de l'èxit, però sí sé que la clau del fracàs és intentar agradar a tothom” (Bill Cosby). En aquesta mateixa línia, els budistes afirmen que no podem complaure a tothom i que, en cas d'intentar-ho, podem acabar essent uns infeliços... Francesc Ferrer i Gironès, que aquesta setmana ha fet tres anys que ens va deixar, m'ho deia sempre amb un punt de sorna: “No vulguis caure bé a tothom, mira sempre de tenir algun enemic.” Amb moderació, tot s'ha de dir, però procuro fer cas del mestre.

pd 507

AVUI  dissabte, 28 de novembre del 2009 

Entrebancs per organitzar les consultes sobiranistes

XANTATGE A LA DEMOCRÀCIA (i 2)

Josep Maria Solé i Sabaté

...

Gent gran desil·lusionada de tanta democràcia a l'espanyola, la del PSOE del PP, són els qui avisen els joves innocents, la majoria políticament tendres, educats, creien, en democràcia, que fan malament de fiar-se dels vells esquemes de sempre que recorden els valors del franquisme, al cap i a la fi un nacionalisme espanyol fanàtic i excloent. O si es vol d'un unitarisme espanyol que vol les boques tancades dels qui se senten diferents. Joves fills del moviment ciutadà de la societat civil són els que més impulsen les actuacions a fer, els que empenyen els partits que, de forma força prudent, li donen suport. Joves compromesos que aposten per la democràcia de base, que van a buscar a empedreïts absentistes de tot moviment social a discos, als clubs de futbol, als ens socials i esportius més diversos. 

Què en resultarà de tot aquest moviment? Ningú sap, de moment, quina sortida tindrà... 

... el distanciament comença per les idees, pel pensament, per l'esperit, fins que s'arriba a un allunyament físic. Igual en les parelles. Els veritables demòcrates tenen a les seves mans guiar pel camí del seny i el respecte al pluralisme ideològic un moviment sorgit d'una àmplia, noble i lliure societat civil que pretén regenerar els valors democràtics de tot un poble que se sent, viu i vol viure com a nació.

pd 506

AVUI  dissabte, 28 de novembre del 2009 

Entrebancs per organitzar les consultes sobiranistes

XANTATGE A LA DEMOCRÀCIA (1)

Josep Maria Solé i Sabaté

A qui tenen por? De què tenen por? On són els valors de llibertat plural pels quals aquest país ha hagut de lluitar i patir tant i tant? On resta la memòria de tantes vides perdudes, de tanta presó, de tant sofriment i oprobi  per poder lliurement pensar i manifestar públicament el que hom creu?...

Li ha sorprès la quantitat de gent que té por. Por del que llegeix als diaris, del que escolta als mitjans, des de periodistes contraris a la idea, amb tot el dret del món tot sigui dit, a la ridiculització més notòria o subtil. Por dels comentaris més diversos que criden al pànic, por del què faran a Espanya si els catalans fem o deixem de fer, per l'espantall d'un passat de violència i repressió que té una ombra llarga, molt llarga.

pd 505

AVUI 24 d'abril del 2008

MULTICATALANS

Alfred Bosch

... un temor de fons vegeta en el superego occidental. L'arribada massiva d'estrangers, vindria a dir el fantasma, ens liquidarà com a poble. 

... alguns diran que ens acostem al suïcidi identitari, que cap poble pot entomar dues grans tongades d'immigrants en 50 anys, robat de quartos, de poder o d'un mercat cultural de bandera...

L'única arma que tenim, assistida per l'escola i alguna TV, és la seducció. Que funcioni l'ascensor social de l'idioma; evitar els guetos; i sobretot fer que la catalanitat, en no dependre de papers oficials, sigui una bicoca. Que les febleses actuïn de fortaleses.

...

Hi ha petits exemples que tenen la virtut d'esbossar un futur possible. Un futur obligat, si volem continuar existint. No podem girar-nos d'esquena o expulsar la meitat de la població. Tampoc no podem renunciar a la nostra personalitat. Si escopim contra el vent hi perdem, si ens deixem endur per la ventada també.

... Per egoisme, per supervivència, estem condemnats a sumar. Amb gent arribada de mil racons, però capaç de compartir somnis. Amb passats molt diferents però amb un futur comú. Catalunya serà multicatalana o no serà.