AMB ESPRIU, PER LA LLIBERTAT
Sebastià Alzamora
Vaig trobar un encert que, per al vídeo de la mani, l'ANC triés el poema XXXVIII de La pell de brau, de Salvador Espriu: és el que conté el vers "els homes no poden ser si no són lliures"...
És bo que un país amb ganes de ser-ho s'acompanyi dels seus poetes, que no són res més (però tampoc res menys) que els grans manobres de la llengua. Pot semblar poca cosa, però creguin-me: sense aquests manobres no s'aixequen parets. I sense parets no hi ha cases, ni país.
Algú podria objectar que Salvador Espriu va ser un gran poeta, però que no era independentista. En efecte, a Espriu li va tocar viure la guerra i la inacabable dictadura (tan inacabable que, en molts aspectes, encara avui s'eternitza), i va considerar més urgent escriure sobre el dolor i l'enyor... Però tampoc es va descuidar d'escriure, com dèiem, sobre la necessitat irrenunciable de la llibertat.
Tot ha canviat, i seria interessant saber què diria Espriu en un dia com avui. Fora absurd fer conjectures, però podem fixar-nos en alguns dels versos que va deixar escrits. Con aquests: "Bevíem a glops / aspres vins de burla / el meu poble i jo. [...] Teníem la raó / contra bords i lladres / el meu poble i jo".
En vers i en prosa, avui (com cada dia) és el primer dia de la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada