pd 579

EL PUNT,  19 de març de 1997

ESPERA'M A LES SIS

Eva Vàzquez

... Quan jo anava la col·legi, es va fer popular una frase desafiant amb què els alumnes solíem resoldre de manera expeditiva qualsevol disputa. "Espera'm a les sis", dèiem, i el nostre oponent ja sabia que, quan acabés la classe, hauríem de continuar la discussió a cops de puny. Com que encara no teníem un vocabulari prou desenvolupat, sempre hi havia un moment que la reserva verbal ens fallava, així que havíem de recórrer a un tipus de dialèctica menys elaborada. Normalment la cita era als lavabos del mateix col·legi, perquè la sessió de pugilisme tingués una adequada sordidesa ambiental...

No recordo que haguéssim aparegut a la portada de cap diari. Devia ser perquè encara no compartíem aules amb aquells altres adolescents als qui ara fan estudiar per força i que abans es veu que es passaven tot el dia al carrer cultivant una criminalitat embrionària. Però si és veritat que aquesta mainada era tan agressiva quan no anava a l'escola, com és que tampoc recordo que ocupessin mai cap portada?

pd 578

EL PUNT, febrer de 1997

NAIXEMENT DEL MONSTRE

Xavier Cortadellas

Llegeixo la carta d'una lectora sobre els drets i els deures dels professors i mestres, i constato que no hi estic gens d'acord... Ella també deu fer classes, i es demana per què la gent com ella ha de suportar nois i noies desestructurats i carregats de problemes. Suposo que perquè la vida no coincideix necessàriament amb allò que ens hauria agradat trobar. I perquè, per ser una mica justos, posem-hi, que també un electricista ha d'espavilar-se com sigui, quan entra en una casa per reparar un aparell que no funciona. És clar que  és veritat que, més d'un cop, aquell electricista marxa sense haver pogut resoldre res. Igual com també passa que, a mesura que va veient de quina manera es fan les coses, va perdent la il·lusió que li quedava. De fet, la il·lusió l'anem perdent tots. És una altra conseqüència de la vida. Jo mateix, per exemple, reconec que, en un altre temps, hauria contestat molt més ràpidament i amb molta més contundència aquella carta. Ara, en canvi, he trigat perquè, com aquella lectora, també he après que moltes vegades les paraules no serveixen per entendre'ns. Però si he acabat contestant és perquè he recordat que és justament callant i deixant que les coses passin com neixen els pitjors monstres de la nostra època: la manca de responsabilitat personal, els silencis de la gent, la fredor davant de tot i la indiferència.

pd 577

ARA,  any 2M??

LA CITA

Aristòfanes

"Els savis aprenen moltes coses dels seus enemics"

pd 576

EL PUNT / Diumenge, 23 de febrer de 1997

LES BATALLETES DE L'ESO

Francesc Canet

... És clar que falten mitjans, però no únicament per impartir l'ESO sinó també per altres plans d'estudis. Estic convençut que, en el fons, la problemàtica s'origina perquè bona part del professorat dels antics instituts de batxillerat s'oposa "ab origine" a la reforma i ara aprofita l'avinentesa - la inqüestionable insuficiència de recursos públics abocats a l'ensenyament - per provar d'endarrerir un parell d'any la implantació en els seus centres. Oposar-se numantinament a les concepcions pedagògiques que han inspirat la reforma educativa és tan legítim com cantar-ne les excel·lències amb la vocació del convers, però potser hauríem de prescindir de maniqueismes d'aquesta mena i militar en el possibilisme pragmàtic. Els eixos bàsics de la reforma, al meu parer, són una eina molt vàlida per a l'avenç educatiu; però molts aspectes concrets de la seva aplicació grinyolen tant, que el professorat - no ho farà pas el Departament, atrinxerat en un cofoisme preocupant - hauria d'encetar un debat seriós, extreure'n conclusions fermes i passar després a l'acció reivindicativa amb radicalisme insubornable... Dilapidar energies en batalletes referides al ritme d'aplicació del nou sistema pot satisfer interessos puntuals, però no ajuda a "reformar la reforma".

pd 575

EL PUNT / Dijous, 31 d'octubre de 1996

LA SOCIETAT I LA VIOLÈNCIA A LES ESCOLES

(Punt de vista)

... és un fet que l'increment de la violència a les escoles no es dóna, amb més o menys grau, només a la Gran Bretanya. I allà, igual que en els altres indrets, seria poc ajustat atribuir la causa només als diferents sistemes educatius en general i als educadors i professionals de l'ensenyament en particular. Seria injust perquè no es pot oblidar que l'escola és una part, important, però només una part de la societat.

Massa vegades es parteix d'un plantejament ideal en atorgar a l'educació, a l'ensenyament, l'exclusiva de la transformació de l'individu i per extensió de la societat. S'oblida, però, que a banda de l'organització educativa, l'escola i la societat són dues realitats que es retroalimenten. I moltes vegades en desigualtat de condicions. I la violència, precisament, no es genera per principi a l'interior de l'escola.

pd 574

T.E. (TRABAJADORES DE LA ENSEÑANZA)... 1996?

DE LA SACRALIZACIÓN DE LA HISTORIA A LA HISTORIA SAGRADA

Xosé G. Barral Sánchez

...

La proposta de millora de la història no té encaix en els termes en que s'ha formulat. En primer lloc, perquè no s'augmenta l'horari i perquè no es modifiquen els llibres de text... En segon lloc, no té massa sentit tanta concreció, encara que es  tracti d'un assumpte de gran valor patriòtic, en una proposta curricular oberta com la que sustenta la LOGSE, tot i que comprenem que aquest argument cau fora de l'espai de visió de qui es mou amb les orelleres pedagògiques d'aquest ministeri.

...

Una última raó ja denunciada per aquest sindicat (CCOO), és la concepció caduca que revela l'estudi cronològic dels fets històrics, opció descartada en l'àmbit dels estudiosos de les ciències socials...

pd 573

ARACRIATURES  dissabte, 7 de novembre del 2015

EDUCAR FANATISMES

Jaume Funes

...

¿En tenim prou amb una explicació policial per saber per què una vida jove cobra sentit a partir d'un dogma i d'una proposta de lluita?...¿Com és que, enmig d'una societat de béns de consum, esdevé atractiu el paradís immortal? No existeixen respostes fàcils...

La història de la Maria ens hauria de fer pensar que no es tracta de perseguir policialment fanatismes sinó d'educar sabent que no es pot viure sense trobar sentits a la vida. Educar adolescents, de vides insegures, no és ni adoctrinar ni deixar que passin de tot. És ajudar-los a descobrir aquelles petites coses que donen sentit a la vida, dosis de coherència vital, per trobar les seves raons per viure enmig d'una suma d'incerteses. Bona part dels fanatismes neixen perquè no es poden suportar vides en el buit.  A vegades la intensitat d'una amistat virtual el que substitueix és l'absència de profunditat en les amistats presencials. Buscar la felicitat és inevitable. Però les felicitats de consum tenen els seus límits. Cap objecte té al darrere el paradís.