ESPERA'M A LES SIS
Eva Vàzquez
... Quan jo anava la col·legi, es va fer popular una frase desafiant amb què els alumnes solíem resoldre de manera expeditiva qualsevol disputa. "Espera'm a les sis", dèiem, i el nostre oponent ja sabia que, quan acabés la classe, hauríem de continuar la discussió a cops de puny. Com que encara no teníem un vocabulari prou desenvolupat, sempre hi havia un moment que la reserva verbal ens fallava, així que havíem de recórrer a un tipus de dialèctica menys elaborada. Normalment la cita era als lavabos del mateix col·legi, perquè la sessió de pugilisme tingués una adequada sordidesa ambiental...
No recordo que haguéssim aparegut a la portada de cap diari. Devia ser perquè encara no compartíem aules amb aquells altres adolescents als qui ara fan estudiar per força i que abans es veu que es passaven tot el dia al carrer cultivant una criminalitat embrionària. Però si és veritat que aquesta mainada era tan agressiva quan no anava a l'escola, com és que tampoc recordo que ocupessin mai cap portada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada