pd 891

ARA dissab​​te​​, 22​ de novembre del 2014

QUERELLA ENTRE DOS PAÏSOS (i 3)

Suso de Toro

​(... continuació)

​... Cal recordar que la campanya de recollida de signatures contra l'Estatut que van fer Rajoy i el seu

​partit va arribar a la xenofòbia anticatalana explícita.

Mentre va existir, ETA va ser un catalitzador de la nació espanyola unida i centralitzada davant del terror. Des de fa quatre anys, és Catalunya la palanca que serveix per unir els espanyols. Es tracta d’una perversió de la vida cívica, és unir-se contra un enemic interior i no per un projecte comú i integrador. 

A la societat catalana hi ha un argument de sobirania, independència, estat propi, molt clar i versemblant. A l’estat espanyol no existeix en absolut un projecte col·lectiu. Aquest és l’ingredient inexcusable per començar a parlar d’una nació, i Espanya, més enllà de la selecció de futbol, no el té. La realitat és que Espanya és un estat sense entitat ni direcció nacional i Catalunya és una nació sense estat.

pd 890

​ARA dissab​​te​​, 22​ de novembre del 2014

QUERELLA ENTRE DOS PAÏSOS (2)

Suso de Toro

​(... continuació)

... (A Catalunya i a Espanya) es viuen dues històries diferents​... per als catalans és un tràngol col·lectiu dins una història nacional agònica. La diferència és que Madrid s'enfronta, tremendament malament, a un problema polític, però una part determinant de la societat catalana està vivint una lluita per l'existència històrica.
 ... La vicepresidenta no comprenia el que és la Generalitat, i va pensar que era un càrrec administratiu de l'Estat. No comprenia el que és políticament. No comprèn que quan l'actual president es refereix a sí mateix com el president cent vint-i-nou, com algú que ocupa una institució que es remunta al segle XIII, ho creu, i per a ell i per a molts altres catalans és real... es pensen que als catalans els mou merament l'interès monetari i que això de la llengua és una ximpleria cursi i sense valor... Desconeixen la vigència d'antecedents com la proclamació de la República Catalana, per exemple.

 Madrid, i per tant Espanya, no coneix i no comprèn la força que té la memòria històrica en les comunitats humanes que no tenen estat...

La batalla per la història és fonamental en tot procés de construcció nacional...

(continuarà...)

pd 889

​ARA dissab​​te​​, 22​ de novembre del 2014

QUERELLA ENTRE DOS PAÏSOS (1)

Suso de Toro

Les diferències i els problemes entre Catalunya i Espanya són diversos i diferents. Per si mateixos, tots podrien tenir política, però no la tindran fàcilment perquè el diàleg és impossible.

Les relacions de poder són clares. Espanya és l'estat amb tots els seus instruments i poders. Per la seva banda Catalunya està encarnada principalment per la ciutadania...

...

No és un pols fàcil per a cap de les dues parts i, naturalment, té costos per a tothom. No només per a Catalunya. Convé saber que també Espanya en paga...

... a banda de les diferències per temes econòmics i polítics, Espanya i Catalunya viuen en dos temps històrics molt diferents.

... Els poders cortesans no comprenen la profunda arrel històrica de la reivindicació nacional catalana perquè sempre els va interessar negar-la, i ara són víctimes d'aquesta ignorància interessada: encara que ho volguessin, no comprendrien res del que està passant amb els catalans.
...

(... continuarà)

pd 888

​ARA 10 de desembre del 2016

APARCAR EN DOBLE FILA

Vicenç Villatoro

En aquest tema, com en d’altres, hi ha hagut des de fa uns anys un deteriorament progressiu del civisme. Certament, una part d’aquest deteriorament neix d’una sensació creixent d’impunitat, de tolerància respecte a les infraccions. Si tens la sensació que no et passarà res, el civisme es va escrostonant. Però l’Ajuntament tampoc no pot posar un policia a cada cantonada, hem de confiar en la capacitat de la gent d’interioritzar les normes i de posar-se en el lloc de l’altre (que és el que falla). Diria que, entre els de dalt i els de baix, hem anat menystenint cada vegada més, i en algunes ocasions fins i tot ridiculitzant, un cert ideal de civilitat del qual abans ens sentíem orgullosos... Potser no ha canviat gaire el que fem i el que som. Però potser ha canviat massa el que voldríem ser i el que voldríem semblar. I si rebaixes l’objectiu, acabes rebaixant la realitat.

pd 887

ARA dissabte, 13 de setembre del 2014

DESOBEDIÈNCIA CIVIL

Jordi Serrano

Des de temps immemorials hi ha hagut gent que s'ha plantat davant de requeriments de lleis que eren injustes. La revolució remença n'és un exemple...

Però Henry David Thoreau va ser potser el primer que va escriure que anar a la presó per una causa justa era un honor...

Ara estem en un moment de cruïlla de la història i estem a punt de creuar “una frontera invisible” que consisteix a exercir el “dret a la revolució” democràtica. ¿La llibertat es pot exercir? ¿O només és una paraula per embellir els discursos? 

El Tribunal Constitucional va cometre una sentència el 28 de juny de l'any 2010 a conseqüència de la qual va perdre la seva legitimitat. I per si no quedava clar, al cap de pocs dies, el 10 de juliol, una colossal manifestació l'hi va fer saber. En un país normal algú hauria esmenat l'error. No ha estat així. No s'ha fet cap proposta dirigida al ciutadà català del carrer perquè canviï d'opinió. 

No deixa de ser sorprenent... quan la gent deixa de sentir-se espanyola se la vol espanyolitzar a mastegots. El govern central no s'adona de la seva irresponsabilitat, però ha col·locat en el mateix grau d'il·legalitat consultar que proclamar la independència. Donen la batalla política per perduda molt abans del que aconsellaria qualsevol analista polític mínimament objectiu...

Els que creiem que Catalunya és una nació pensem, per tant, que la sobirania rau en el poble català. I si volem “no deixar el món pitjor de com el vam trobar”, el millor serà desobeir. No ens deixen cap més remei, cap més camí, cap més sortida...

pd 886

ARA dissabte, 13 de setembre del 2014

UNA CONSULTA NEGOCIADA

Ignacio Sánchez-Cuenca

​En el debat sobre el referèndum s’acostumen a barrejar els arguments en contra que el referèndum es produeixi amb els arguments que propugnen el no en cas que aquest referèndum s’arribés a celebrar. Són dues qüestions diferents. Es pot, per exemple, donar suport al referèndum per raons democràtiques i, alhora, desitjar votar en contra de la separació de Catalunya. En aquest sentit, resulta imprescindible separar la qüestió democràtica (si hi ha d’haver o no referèndum) de la qüestió nacional (si Catalunya ha de tenir un estat propi o no.
...Crec que l’argument de la fractura social és incorrecte per tres motius que a continuació exposo. En primer lloc, no sembla que el risc de fractura preocupi o alarmi excessivament els mateixos catalans...
...
En segon lloc, cal recordar que el referèndum que es planteja no és sobre la identitat nacional de la gent, sinó sobre la forma d’estat. Es tracta d’un error de plantejament molt estès: en un referèndum la gent no ha de decidir sobre els seus sentiments, si se sent catalana o espanyola; el que està en joc més aviat és si els catalans prefereixen ser part d’Espanya o d’un nou estat català... De la mateixa manera que, en aquests moments, dins de la Catalunya espanyola hi ha gent que se sent més catalana que espanyola i gent que se sent només catalana sense que això suposi una minva dels seus drets fonamentals, en un eventual estat català hi podria haver gent que se sentís més espanyola que catalana o només espanyola. Pensar que només la segona situació (gent que se sent només espanyola o més espanyola que catalana vivint en una Catalunya independent) produeix una injustícia o un perjudici, no així la primera (gent que se sent només catalana o més catalana que espanyola vivint a Espanya ), és, simplement, atorgar un pes arbitrari a l’ statu quo. Si no afavorim l’ statu quo, el que s’ha de dilucidar és què prefereix la gent majoritàriament: si ser ciutadans de l’estat espanyol o d’un estat català. En cada un d’ells hi pot haver identitats múltiples i heterogènies.
En tercer lloc, és important subratllar que l’opció intermèdia que tants anhelen està a l’abast de l’estat espanyol. Si les forces polítiques espanyoles volen mantenir Catalunya dins de l’Estat, sempre poden emprendre una reforma constitucional que faci més atractiva per a molts catalans la seva permanència a Espanya, de manera que el suport a la independència perdi pes...

pd 885

​ARA dissabte, 14 de juny del 2014

FAM DE JUSTÍCIA I SET DE LLIBERTAT​

​Oriol Junqueras

​

En l’albada d’un nou país, amb aquest esperit determinat a viure i conviure que exhibeix tota la nostra gent, engrescador, esperançat, coratjós, novament avui tornarem a trepitjar el carrer per fer sentir la nostra veu, la de tots els que tenim set de justícia i fam de llibertat. Ho farem somrients, amb els nostres fills, al costat de la comunitat educativa, i ho farem tants cops com faci falta, sabent que serà necessari fins que no comptem amb un estat que prioritzi l’interès general, que treballi a favor del benestar social i que desterri aquesta obsessió identitària dels governs espanyols de torn.

I malgrat les adversitats, fa segles que ens en sortim...