pd 932

​T.E. Treballadors de l'Ensenyament  data?

​QUE NINGÚ NO LLENCI LA TOVALLOLA!

Marc Vidal

Molts de nosaltres, quan vam començar, ho esperàvem tot de l'educació.
...

Crèiem en la nostra feina perquè ens semblava que podíem canviar el món..., o un tros de món...

(Ara) si mires a la cara de molta gent del ram, hi llegiràs un desencís profund.

Però no ens ha de venir de nou cap tramuntanada. Sempre hem tingut al davant un munt d'obstacles i hem hagut de gratar de valent per tenir el que tenim.
...

És ben cert que cada dia tenim més solcs a la pell i més enteniment a l'esquena. Que molta gent que abans deia que hi seria, ha marxat a un altre costat o mira cap a la dreta sense dissimular. Que molt del que hi havia per fer, encara està per fer. Que moltes esperances segueixen sent esperances.

Però hi ha tant de camí recorregut! Hi ha tant de treball acumulat i tanta feina feta, que el desànim seria la pitjor traïció...

Avui, tant com ahir i com abans d'ahir... ens cal aixecar el cap i alçar la veu sense esperar prodigis incerts, però sense llençar la tovallola.

Ens ho devem. Els ho devem, als que comencen i als que han plegat.

Hem de trobar el moment i la forma de poder-nos dir que encara ho esperem tot, que encara ho volem tot, que encara creiem en la nostra feina.

pd 931

​ARA, diumenge, 29 de gener del 2017

HEROIS I LÍDERS...

Ignasi Aragay

​... l'exjutge i senador (Santi Vidal), s'embolica en la seva heroïcitat. Quan un viu en una bombolla màgica, pot perdre fàcilment la noció de realitat i veritat. Doncs bé, la senzilla veritat és que en el procés - i en general en tot a la vida - sobretot ens cal sentit comú, feina callada i compromís sense protagonismes salvadors. D'herois, els justos, sisplau. Precisament la gràcia d'aquest procés democràtic i popular és la seva persistència més enllà dels líders... això seguirà. I si acaba bé serà per tantes persones, per l'acumulació de contribucions, la majoria anònimes.
...

... no són els líders, sinó el compromís cívic de tanta gent el que marca el pas.

La fortalesa d'una societat democràtica és la gent compromesa, un a un, casa a casa, associació a associació. La gent que surt al carrer no per seguir cabdills heroics, sinó per defensar i debatre idees i canviar coses concretes. La gent que participa, que raona i llegeix, que s'informa i s'apassiona... són els ciutadans els que fan els líders, no a l'inrevés.
...

pd 930

​INFORMA maig 2004

LA POR DE VIURE 
Marc Vidal
​

L'altre dia em vaig trobar un antic alumne pel carrer... L'home en tenia un bon record, d'aquell vuitè d'EGB. El que més recordava de tot eren aquelles colònies salvatges on dormíem en tendes, ens cuinàvem el menjar i pujàvem muntanyes nevades en ple juny.

Jo també les recordo amb intensitat. Les vam fer uns quants anys seguits i vam aprendre molt, sobretot a conviure i a espavilar-nos junts, amb respecte per tots, que bona falta ens feia. No li vaig confessar, però, que ara no se'n fa, d'això, a les escoles ...

Ara per fer unes colònies necessites un lloc reglamentat, amb personal reglamentat, que cuini aliments reglamentats, que passi les reglamentàries revisions de sanitat. Que lloguis un autocar amb tots els papers reglamentats...

I amb tot això, si tens una desgràcia, com que els reglaments estan pensats bàsicament per trobar un culpable i no per prevenir, tu pots anar igualment a la presó.

... No estic en contra dels reglaments. Però sí que estic defensant el seny per damunt de la por. No podem acabar convertint-nos en docents temerosos rodejats d'alumnes de vidre.

No podem tancar-nos a la classe, convertir l'escola en un castell i seguir patint per l'escletxa que se'ns obrirà en qualsevol moment.

... És l'estratègia de la por que socialment s'està bastint a l'entorn de les relacions: personals, laborals, familiars... i que té per objectiu tornar-nos més mansos i menys cridaners.
...

Cal exigir una protecció legal per la nostra feina que t'asseguri que, si la fas a consciència, no has de tenir por. Una protecció ètica que t'asseguri el suport moral de la societat al teu atreviment professional.

pd 929

​EL PAÍS 18 de​ juliol de 1999

UN CRONISTA EN LAS CRUZADAS

Umberto Eco

El 14 de juliol de l'any 1099 els cristians entraren a Jerusalem i causaren 40.000 morts.

Una invasió pacífica, aquest cop de turistes, ha començat per recordar aquell 15 de juliol de 1099 en que Godofred de Bouillon va entrar a Jerusalem complint el mandat donat pel papa Urbà II amb el crit de "Déu ho vol!". La gesta, tan efímera com es 88 anys que va durar el regne cristià resultant, va acabar amb un gran carnatge... l'acció pensada per tal que els cristians poguessin visitar llur ciutat santa va tenir com a primer resultat l'expulsió de tots els cristians que hi vivien. L'escletxa que s'obrí entre Orient i Occident continua sent enorme.

pd 928

​TRIUNFO núm. 798 de 13 de maig de 1978

EL PELIGRO FASCISTA​ (i 2)

Ferna

​ndo ​

González

​...

L'actitud provocadora dels grups paramilitars que s'aglutinen al voltant de Fuerza Nueva presenta un atractiu especial per sectors importants de la joventut. ​

​Des de rockers i bandes de barris fins a universitaris que comencen a ingressar en quantitat a Fuerza Joven sense que això sigui cap cosa anormal. Entre els molts factors que ho inciten ​

​caldria ressenyar  la continuada exhibició de violència que pateixen els programes televisius, la frustració política de la joventut després de les eleccions i el pacte de la Moncloa i el caràcter semiclandestí que suposa pertànyer  avui en dia a un grup para-feixista...
...

L'Europa de la crisi capitalista sap que el feixisme és un perill latent que, en ocasions, no pot controlar per el seu propi profit.

pd 927

​TRIUNFO núm. 798 de 13 de maig de 1978

EL PELIGRO FASCISTA​ (1)

FernaGonzález

... A l'inrevés que a Europa, a Espanya es silencia el fet d'un agra ressorgiment del feixisme, el cap visible del qual són els grups paramilitars. El "perill feixista" clàssic pot ser substituït per l'enyorança d'un franquisme al que mai s'ha criticat públicament. El "amb Franco vivíem millor" podria deixar de ser alguna cosa més que una broma de mal gust...

... Adolf Hitler es presentà a les eleccions alemanyes - on, per cert, va obtenir importants victòries - i això no vol dir que cregués en la democràcia liberal. El feixisme espanyol és més ampli, inclou al seu sí a patronals, pensadors, polítics i sindicalistes. Només una petita part del gran iceberg, la branca paramilitar o la "ideològica", treuen el cap a la superfície. La resta navega al pairo, adaptant-se a les conjuntures.
...

El fenomen feixista espanyol mostra una projecció perillosa a curt termini. Aquest fet deriva de la falta de revisió del franquisme. El pertinaç i espés silenci que s'ha despenjat sobre la dictadura passada pot ser una de les espoletes d'explosió retardada del futur...

Així com a Europa el feixisme fou vençut - Hitler va arribar a ser un perill pel capitalisme que en els seus inicis l'havia armat -, a Espanya el feixisme inherent al franquisme ha viscut sempre dintre del sistema, sense ser-ne el cos essencial. Mai ha esta vençut. Ni tan sols, com a Portugal, fou revisat i airejat públicament...

pd 926

EL PAÍS, diumenge 18 de juliol de 1999

MÉS RÀPIDS QUE EN LA REALITAT

Jacinto Antón

​En menys d'un quart de pàgina, Carey l'impassible, ​

​ personatge de Meadow Castle (Prado Castellanos, òbviament), es carrega quatre pistolers. Això és corrent en les novel·letes de l'Oest. Però ho era en la realitat? Doncs no. El pistoler amb més puntuació en el rànquing, segons la notable The Pimlico Encyclopedia of western g​

​unfighters (1979), és Jim Killer Miller amb 12 morts, entre ells Pat Garret, més un de dubtós, en un total de 14 duels. Wild Bill Hickock només va matar a set rivals, i Billy el Nen a quatre. Jesse James i John Ringo només un cadascú, i Sundance Kid, a cap ni un no va matar... El 23,5% dels pistolers reals moriren de mort natural.