pd 948

​EL PERIÓDICO​ dissab​​te, 1 d'octubre​ del 2005

MINUTS D'OR A CLASSE

M. Eugenia Ib​áñez​

"La situació a les aules de secundària és insostenible: no es pot complir la tasca d'instruir, o es fa amb deficiències; els alumnes no aprenen i el professorat està desfet, físicament i psíquicament". (Eugènia  de Pagès)

... De Pagès va arribar a la conclusió que els alumnes no aprenen perquè no escolten, no escolten perquè el seu estat mental habitual és la dispersió i estan dispersos perquè la societat així els forma.

"A l'escola, l'eix és la paraula, i a l'exterior, la imatge. Els ensenyants demanem abstracció i anàlisi, i en el món exterior es valen de la immediatesa i la dispersió, perquè utilitzar el ratolí d'un ordinador o el comandament del televisor no exigeix cap esforç", afegeix De Pagès... que ha ideat la forma de contrarestar la dispersió dels seus alumnes, només amb recursos corporals. "Es tracta de forçar la concentració, base de l'aprenentatge, amb senzilles tècniques de relaxació". El mètode consisteix a dedicar els cinc primers minuts de la classe a la respiració conscient, la relaxació muscular, la visualització guiada o la cinesiologia, cada dia una cosa. L'èxit de la pràctica exigeix que sigui voluntària, però també que els alumnes que la rebutgin acceptin que els seus companys la portin a terme. Fa cinc anys que De Pagès aplica a les seves classes aquests minuts d'or i afirma que el resultat ha estat bo: millora la concentració de l'alumne i el professor pot treballar amb més comoditat, sense tanta tensió.

​...

"A les nostres aules passa alguna cosa - afirma De Pagès -, perquè no és normal que una feina destrossi com ho fa l'ensenyament. Hi ha hagut un canvi cultural brutal i l'escola ha rebut el gran cop".​

pd 947

REGIÓ 7

CENT PER CENT

Francesc Galindo

... Sembla que si es pogués reduir la població de la Terra a un poblet d'exactament 100 habitants, mantenint en tots els termes les proporcions actuals, s'obtindria aquesta composició: 57 asiàtics, 21 europeus, 14 americans i 8 africans. Setanta no serien blancs, trenta serien cristians i onze homosexuals. Sis persones posseirien el 59% de la riquesa de tot el poble i tots sis serien nord-americans. Sorpresa!

De les cent persones, vuitanta viurien en condicions infrahumana, setanta no sabrien llegir, cinquanta patirien de malnutrició, una persona estaria a punt de morir i una altra estaria a punt de néixer. Només una tindria formació universitària. En aquest poblet hi hauria una persona que tindria a l'abast un ordinador. D'Internet i del ciberespai val més que no en parlem.

No hi ha res com una visió global de la jugada per saber quina posició tenim dins l'equip. Si tens menjar a la nevera, roba a l'armari, un sostre que t'aixoplugui i un lloc per dormir, ets més ric que el 75% de la població mundial. Si tens diners al banc, a la cartera i quatre euros en algun calaix... ja ets entre el 8% més ric del món.

En una societat en que sembla que tothom aspira a  tenir un dúplex, arriba a fer-se fastigosament normal que s'accepti sense fer gaires escarafalls que uns quants visquin molt i molt bé mentre una gernació la passa magra. Així són les coses. De vegades, les matemàtiques són cruels. però les matemàtiques no en tenen la culpa, i això és cert al cent per cent.

pd 946

PRESÈNCIA - 23 de setembre del 2005

MALALTIA ESCOLAR (i 2)

Antoni Puigvert

(...continua)

... el mestre sempre ha de lluitar contra el corrent. Està obligat a defensar tot el que la societat abandona. Ha de cultivar el valor del respecte, l'ordre, la disciplina en una societat que valora el benefici ràpid i que aplaudeix la llei del més fort.  
El docent ha d'activar el gust per la lectura, les belles arts i l'humanisme en una societat que es riu de tot això. Se'n riu a la televisió, convertida en casa de tots. La casa del mal gust, del renec, l'agressivitat i el populisme. El docent ha d'ensenyar a parlar amb propietat en un món que aplaudeix el crit i la grolleria. Ha d'exigir esforç gratuït allà on predomina l'ideal del "pren els calés i corre". 
L'escola s'ha convertit en el camió de les escombraries sagrades: tot allò que la societat rebutja, oblida o menysprea, resulta que els professors han de cultivar-lo en l'ànima d'infants i joves. 
Uns joves que han perdut els pares. Perquè avui, i tot comença per aquí, els pares, impotents, han dimitit.

pd 945

PRESÈNCIA - 23 de setembre del 2005

MALALTIA ESCOLAR (1)

Antoni Puigvert

...

La institució escolar està malalta. Però no pas a causa d'un virus propi. Sinó perquè reprodueix les malalties del present. Els subjectes de l'educació són aquests nens d'ara, sobreprotegits per uns pares que no saben dir mai no... i els adolescents d'avui: el segment més ben domesticat per la publicitat... joguines en mans dels poderosíssims mitjans audiovisuals, que els ensinistren en el consum compulsiu... formen un mercat d'incauts... en mans de tota mena de venedors que els encolomen música, moda, el que convingui. La nit s'ha convertit en la pàtria dels joves: un món al revés, amb els seus temples, ídols, litúrgies i pastilles. Només uns adults tenen entrada en aquesta pàtria nocturna: els que n'obtenen beneficis. La formació dels joves és en mans d'aquests negociants, i no en la dels pares o professors. Es diu que la malaltia de l'escola és filla de dos factors socials... el desenquadernament de la família tradicional i el consegüent augment de les famílies desestructurades (cosa que contribueix a la desaparició de moltes pautes de conducta social). I l'impacte del fenomen migratori... En algunes zones, el fenomen migratori és molt influent. Però no determina la malaltia general de l'ensenyament...

(continuarà...)

pd 944

EL PERIÓDICO  dissabte 10 de setembre del 2005

EDUCACIÓ, "ZONA ZERO"

Fabricio Caivano

Comença el curs escolar. I cada vegada són més els docents que han de partir del que podríem anomenar "grau zero d'educació". Es veuen obligats a ensenyar una sèrie d'hàbits elementals que suposadament ja s'haurien d'haver aprés al si de la família. Em refereixo a hàbits tan bàsics com ineludibles: estar asseguts, no cridar ni barallar-se, escoltar i acceptar la ineludible ració de sentit comú, de límits i d'inhibicions per poder-se acomodar a les regles pròpies del lloc on són, de cos present almenys. Sense aquests hàbits mínims no hi ha qui pugui articular raonablement qualsevol aprenentatge instrumental i, encara menys, els valors i conductes fonamentals que avui anomenem civisme i ahir urbanitat. Aprendre és renunciar i acceptar límits i responsabilitats.

... Creixen les notícies i percentatges preocupants: pèrdua de la necessària autoritat del professorat; creixement de les baixes docents per depressió i estrès; fracàs escolar i rebuig dels aprenentatges; agressions al professorat; fatxenderia contra els febles o diferents...

La crisi és d'un model cultural. La casa, l'aula i la ciutat eren llocs fundacionals. Un mal clima fa gairebé impossible la idea il·lustrada de l'educació com a via real a la cultura individual i col·lectiva, i, finalment, a la democràcia...

... Tot sembla indicar que aquest projecte il·lustrat de l'escola s'extingeix...
...

Educar és una tasca d'herois enmig d'aquest accelerat procés del que és lúdic i permissivitat, de desinhibició moral i d'elogi de la ignorància, de soroll i de por. L'escola respira el clima del seu temps, l'aire de la seva ciutat i també els gasos del seu subsòl.

pd 943

​EL PERIÓDICO ​dissabte, 5 de febrer del 2005

ELS MESTRES CULPEN ELS PARES DE SER MASSA PERMISSIUS

Antonio M. Yagüe

Els experts demanen mecanismes d'ajuda social a les famílies que tenen més dificultats.

Els professors tenen una percepció molt negativa de les famílies. Un 87% dels docents consideren que a casa els deixen fer als alumnes "tot el que volen" i el 50% perceben que les famílies no es preocupen de l'educació dels seus fills...

També un de cada dos docents adverteix, en una enquesta, que la convivència en les famílies s'ha deteriorat els últims tres anys i falla la comunicació amb els fills.
...

"La família ha perdut la noció d'allò que és important i els límits que se li han de marcar al nen, dir-li fins on es pot arribar" (Roberto Rey)
...

"Els professors diuen que les famílies no se'n cuiden, i les famílies, que no tenen temps i que no saben ben bé què fer" (Álvaro Marchesi)

pd 942

​DIARI de GIRONA 15 d'octubre del 2002

MALGRAT TOT M'AGRADA MOLT LA MEVA FEINA (i 2)

Marc ​Vidal i Pou

(...continuació)

I tot això creieu-me que és molt difícil perquè és un repte personal diari i una resolució constant de problemes que a vegades et porten a la ratlla de l'abisme, especialment quan et sents sol davant de les dificultats permanents i quotidianes. Quan creus que ni l'administració ni les famílies fan prou. Quan sents que els mateixos alumnes et planten cara de manera irreverent. Quan els teus companys estan tan enderiats per les pròpies cabòries que no hi ha espai ni  moment per a la reflexió col·lectiva. Quan tens una necessitat mortal de dir que ja n'hi ha prou...
...

Probablement deu ser per aquesta complexitat de relacions que m'agrada més aquesta feina que qualsevol altra...

En totes i cada una d'aquestes persones hi ha hagut una escletxa que tu has pogut obrir; només una escletxa petita que potser porta el teu nom.

M'agrada, doncs, la meva feina, perquè és terriblement humana i jo no ho vull deixar de ser...