pd 1440 Homes d'ordre

(de la sèrie: arafaunanyomés)

Platós de televisió que aplaudeixen quan s’anuncia que Carme Forcadell dormirà a la presó; càntics esfereïdors dels policies que es desplacen a Catalunya o dels ciutadans que els acomiaden; incomptables vegades que s’ha anomenat fanàtica, feixista o nazi la gent que s’ha manifestat pacíficament; escàndol cada vegada que es cola el català en una retransmissió... Ells ho van fer tot bé sempre, fins i tot es van compungir adequadament quan van veure les pallisses de la policia. El que no sabem és si sentien pena pels agredits o perquè es feien vergonya a si mateixos.

Francesc Serés

pd 1439 Sense creuar els dits

(de la sèrie: arafaunanyomés)

... una majoria molt transversal viu sentiments d’humiliació, tristesa, espant, indignació. Ciutadans dolguts i indignats per la violència de l’1-O i per l’aplicació del 155 amb una interpretació de la Constitució que lamina l’autogovern de quatre dècades i intervé les institucions de la Generalitat fins al moll de l’os. Ciutadans humiliats per l’empresonament de líders cívics i de mig Govern, a més de perplexos per la situació del president de la Generalitat i alguns dels seus consellers a Brussel·les... l’Estat ha demostrat que el cega aquell sentit de la hidalguía que el fa incapaç per a la negociació...

Esther Vera

pd 1438 La caixa sense solidaritat

(de la sèrie: arafaunanyomés)

Els vicis de la vella política han estat tipificats amb aquesta etiqueta. El seu discurs, volgudament equívoc i covard; l’ajornament sine die dels compromisos adquirits en els programes electorals; l’aflorament continu d’escàndols de corrupció,... el rebuig de tots aquests elements ha portat a primera línia la justa exigència d’una altra política, nova o no, que havia d’escoltar-se de debò els ciutadans. Una política que, mitjançant la consulta directa, assembleària o referendària, havia de retornar-los un poder de decisió o almenys d’influència que s’havia perdut a mans dels poders financers, perillosament ocults entre els intersticis de les bancades dels hemicicles.

Toni Güell

pd 1437 "Que no torni a passar"

(de la sèrie: arafaunanyomés)

El problema (des del punt de vista de l’Estat) és que els partidaris de la bunquerització són majoria al Congrés (el PP, C’s i bona part del PSOE), compten amb una opinió pública entusiasta i estan animats pels mitjans de comunicació madrilenys. En canvi, les autèntiques reformes gairebé no tenen defensors: alguns intel·lectuals i poca cosa més. El PSOE, que es declara federalista, només ho és tímidament (la prova és el seu silenci actual) i té una concepció tecnocràtica del federalisme que només és compatible amb un model homogeni (o “simètric”) de l’Estat. Pel que fa a Podem, detesta l’opció reformista perquè, si triomfés, l’allunyaria del poder.

La conclusió és que l’Estat podria salvar la seva integritat, però que és improbable que ho faci.

Miquel Puig

pd 1436 Les diverses partides del 21-D

​(de la sèrie: arafaunanyomés)

ERC i la llista de Puigdemont... no s’han d’oblidar de treballar per l’objectiu comú..., que és derrotar el bloc monàrquic, que encarna el 155, la repressió, l’arbitrarietat judicial i les amenaces (molt serioses) sobre l’escola i la llengua. En aquesta contesa la CUP i fins i tot els comuns han de ser companys de viatge, de manera que la nit del 21 de desembre es pugui dir ben alt i ben clar que Mariano Rajoy i els seus còmplices han tornat a ser derrotats a les urnes, que el xantatge dels poders econòmics no ha funcionat i que les mentides difoses pel periodisme d’estat no han arronsat la majoria. Una coça democràtica al cul del règim és la manera més plaent de recuperar la dignitat.

Toni Soler

​

pd 1435 Un Estat venjatiu, un Estat moribund

(de la sèrie: arafaunanyomés)

... NO: ja no es tracta d’una confrontació entre legitimitat i legalitat... Aquí hi ha un Estat venjatiu, enfollit, que vol arrasar. Ara deixa en presó incondicional els principals líders de l’independentisme, gent honesta, pacífica, lleial i sobretot digna -com els qui estan exiliats o en llibertat provisional-, perquè encara creu que la seva humiliació és el primer pas per a la liquidació definitiva del desafiament. I no: aquests són els darrers espeternecs d’un Estat feble, desacreditat i corrupte, governat per mala gent, que cada dia que passa és més a prop de la seva ensulsiada...

https://www.ara.cat/opinio/salvador-cardus-estat-venjatiu-moribund_0_1918608131.html

Salvador Cardús

pd 1434 "This machine kills fascists" 2

(de la sèrie: arafaunanyomés)

... Iglesias ens alliçona que alguns mals no volen soroll i que més ens val estar calladets i no sortir a fer manifestacions massives i pacífiques, ni a celebrar un referèndum que va ser una fita veritablement històrica de l’autogestió i la capacitat d’organització ciutadanes. Una fita que un líder de l’esquerra transformadora hauria de celebrar i posar en valor, però que un dirigent petitburgès de centreesquerra espantada per l’auge de l’extrema dreta considera una provocació innecessària. Després passa el que passa...Per exemple, que un Estat embogit mantingui a la presó persones honrades per les seves idees polítiques i per un “risc de repetició de l’activitat delictiva” completament aberrant. Quina activitat delictiva? Pensar com pensen? I quina repetició? Que segueixin pensant com pensen? No són ells els que desperten el fantasma del feixisme: el desperta qui li dona legitimitat i cobertura des de les institucions de l’Estat, i qui en fa propaganda des del Congrés de Diputats i a través dels mitjans de comunicació. Els qui acusen l’adversari de propagar l’odi mentre ells l’encenen amb un bidó de benzina i un misto.

Sebastià Alzamora