pd 1489 Rei o peó?

(arafamésdunany)

Podem imaginar que a la primera clàusula del seu contracte hi posa que centrarà tots els seus esforços a mantenir la unitat d’Espanya. No hi ha ningú tan innocent per pensar que vostè serà el rei que reconeixerà el dret a l’autodeterminació dels pobles que componen l’Estat, però sí que podíem tenir esperances que el seu pla fos més seductor, que busqués reforçar la unitat a partir d’un projecte rejovenidament plurinacional... Han passat tres anys i mig i, sobretot a partir de l’1-O, el rei ha aparegut com un peó més al servei d’un Estat atrinxerat i espantat, que tem que se li desmunti el somni -de tan repetit, cada vegada més difícil de creure- d’Espanya com una democràcia europea, moderna i avançada.

Albert Om

pd 1488 La nova Diada

(arafamésdunany)

... l’1 d’octubre té tots els números per convertir-se en efemèride i conté els ingredients que resumeixen les emocions de tot l’any: la dignitat, la repressió i la frustració. Per això quan recordem l’1 d’octubre ho fem amb una nostàlgia agredolça, que ens recorda les nostres potencialitats i limitacions. En certa manera em recorda l’Onze de Setembre -la derrota tri-centenària, que commemorem perquè va esdevenir llavor de victòria-. Qui sap si l’1 d’octubre no podria esdevenir una Diada contemporània, sense olor de pólvora. Una jornada que, com la del 1714, ens recordi de què som capaços i en què som impotents. Tot i que hi ha una diferència fonamental entre les dues fites: l’Onze de Setembre és una derrota honorable. L’1-O és una victòria desmentida per la realitat posterior... amb la Generalitat governada de forma arbitrària i venjativa per un partit de corruptes i radicals -el PP dels quatre diputats-, és una estampa patètica que resumeix perfectament l’abast d’una crisi sistèmica.

Toni Soler

pd 1487 Ja ens hem comptat

(arafamésdunany)

Aquestes eleccions anormals han estat el més semblant a un plebiscit sobre la independència. Intuíem quants partidaris hi havia del sí, perquè els vam comptar, entre cops de porra, l’1-O, però no sabíem quants n’hi havia del no, per allò de la “majoria silenciosa”. Les recents manis unionistes no permetien fer-se’n una idea, perquè sempre han portat gent de fora per omplir i hi ha molts unionistes que (amb gran criteri) no es manifesten mai.

Hi ha majoria independentista, doncs, però això no serveix per a res, excepte per anar a la presó...

Empar Moliner

pd 1486 "Pressing" catalans

(arafamésdunany)

que les veus cantants del PP i el PSOE menystinguin la realitat fins a negar-la i intentar canviar-la per una altra més del seu gust (tant si parlem de Catalunya com si ho fem de corrupció) no tan sols no ens ve de nou sinó que és el pa de cada dia de la seva aberrant estratègia...  el pressing que de debò s’està desplegant és el que exerceix el govern de l’estat espanyol contra la societat catalana, des d’un autoritarisme cada dia més flagrant i menys dissimulat. Més intervenció dels comptes de la Generalitat, més 155 (amb el suport explícit de Cs, que al mateix temps tenen el cinisme de reclamar la presidència del Parlament), més atacs contra TV3 i Catalunya Ràdio com a mitjans suposadament adoctrinadors d’una majoria de catalans que, pel que es veu, no tenen raciocini i estan fanatitzats, i sobretot més detinguts i més amenaces de noves detencions, mentre Espanya continua exhibint davant del món sencer la vergonya antidemocràtica de tenir presos polítics...

Sebastià Alzamora

pd 1485 Conseqüències del 21-D

(arafamésdunany)

Una campanya sense estelades ni crits d'"independència".

Els actes d'ERC, JxCat i la CUP van centrar-se en la República, la llibertat dels presos i la restitució del Govern.

Renúncia. Per ampliar la base social, els sobiranistes comencen a obviar les banderes.

A. Moldes, N. Orriols, M. Esteve

pd 1484 Notes sobre el Procés (23): i ara, què?

(arafamésdunany)

Per primera vegada a la història, el temps juga a favor de la independència de Catalunya...Tanmateix, els obstacles són colossals. Tant dins com fora de Catalunya.

Els presos (els actuals i els que s’hi puguin afegir) són, realment, ostatges, perquè els càrrecs contra ells són imaginaris. A la llarga, però, els casos es giraran contra l’Estat, perquè tard o d’hora es desmuntaran com un castell de cartes, suposaran un descrèdit per a l’estat espanyol i justificaran la causa independentista més enllà de les raons econòmiques i culturals.

Miquel Puig

pd 1483 No n'hi ha prou amb votar i guanyar

(arafamésdunany)

En una dictadura, per definició, imperen la repressió i l’arbitrarietat. En una democràcia, en canvi, la vulneració de la llibertat d’expressió des de les instàncies de poder resulta sibil·lina... Els últims mesos, mentre l’extrema dreta feia i deia el que volia, un ministre ha amenaçat tuitaires, s’ha cridat a declarar mestres, s’han censurat anuncis electorals i s’ha prohibit un color que, recordem-ho, en cap cas representava suport a uns partits determinats... S’ha empresonat pacifistes per un delicte inexistent de violència... I la Guàrdia Civil ha inclòs les exemplars manifestacions de les Diades en l’atestat pel delicte de rebel·lió. Amb aquests i altres abusos s’han posat les bases de l’autocensura entre els ciutadans, i s’ha promogut un estigma ideològic que és de tot menys democràtic...

Toni Güell