pd 61

AVUI, dijous 9 d'abril de 1981

TEOLOGIA DE LA BELLESA (ABANS DE GETSEMANÍ)

Josep M. Ballarín Monset

...en qualsevol home, la bellesa no és tan sols una pampalluga psicològica o una esverada se la sensibilitat. És, sobretot, una rara burxada a l'ànima...

...la bellesa és a fora nostre, rau allà en les coses, ens entra ulls endins i orella ençà...La bellesa no és demostrable...

...La bellesa no és irracional perquè és viva, tampoc és racional perquè és indemostrable. És misteriosa...

...La bellesa és la resplandor del misteri de cada cosa, de l'univers. 

...Si la bellesa és la resplandor del misteri, Déu infinitament misteriós ha de ser infinitament bell...

...La bellesa és la transparència de Déu...

...Només trobarem Déu en la transparència del misteri...

pd 60

AVUI, dissabte 8 de desembre de 1990

VINT-I-CINC ANYS DESPRÉS (del Concili)

Joan Llopis

"...Alguns, en la situació actual de la societat, no saben veure-hi més que ruïnes i calamitats; van dient que la nostra època, comparada amb els segles passats, ha empitjorat profundament, es porten com si de la història, que és mestre de la vida, no n'haguessin d'aprendre res, i com si als temps dels concilis precedents tot anés feliçment...Ens sembla necessari de dir que dissentim plenament d'aquests profetes de calamitats, que sempre anuncien catàstrofes, com si la fi del món fos imminent." (Joan XXIII, discurs inaugural)

"...En lloc de diagnòstics depriments, remeis encoratjadors; en lloc de presagis funestos, missatges de confiança han partit del Concili cap al món contemporani..." (Pau VI, en la cloenda)

pd 59

AVUI, 12 d'abril de 1991

BISBES

Josep Cuní

...De catòlics n'hi ha a tots els partits polítics, i ben segur que saben diferenciar la vida terrenal de la definitiva. Obraran doncs, en conseqüència amb el seu pensament, que estarà poc influenciat per documents* semblants. Ells saben perfectament que per damunt de les lleis s'hi situa la consciència.

*(Fa referència a un document que va publicar la Conferència Episcopal espanyola)

pd 58

PRESÈNCIA, juliol 1997

LES PRIORITATS DE LA VIDA

Josep M.Grané

...ens pensem que som màximament lliures perquè no ens adonem que vivim empresonats per una pretesa llibertat que només es pot adquirir a base de tenir...i ens pensem que són els de fora els qui estan empresonats...

pd 57

AVUI, Diumenge, 23 de març de 1986

NO SÉ QUÈ TENEN

Josep M. Espinàs

(Adjunto tot el text perquè el trobo deliciós i molt adient per el dia d'avui, Rams. El subratllat és meu)

No sé què tenen els palmons que ens fan obrir una mica més els ulls. Com si volguéssim què ens entrés ben endins la llum que irradien. 

No sé què tenen les palmes grans i treballades, que ens fan pensar que nosaltres no sabem trenar el temps amb les mans, un temps domesticat amb paciència, sense que el cor s'exalti ni el gest es faci brusc. 

No sé què tenen les palmes petites, les més petites i senzilles, que agafant-les amb dos dits ens sembla que hem caçat el sospir de la primavera. 

No sé què tenen els palmons més alts que, quan els encerclem amb el puny, tenim la sensació que ens fem tan alts com ells. 

No sé què tenen els palmons fimbradissos, que quan vibren ens encomanen una plàcida energia. 

No sé què tenen les palmes sòbries, perfectes i absolutament nues, que al seu davant s'agenollen totes les nostres complicacions. 

No sé què tenen les palmes ornamentades amb boles i campanes, amb cintes platejades i llaços de colors, que ens sentim oficiants a l'altar de la innocència. 

No sé què tenen les palmes i els palmons , que la seva flaire d'humitat antiga es converteix dins de nosaltres en una terra fèrtil per a l'enyorança. 

Una petita palma a la solapa és una condecoració per mèrits de pau.

Un palmó a la mà és l'arma de la desmilitarització. 

No sé què tenen els palmons , que amb les seves puntes bellugadisses fan pessigolles a l'aire i tothom somriu . 

No sé què tenen les palmes , que les noies les duen davant del pit com un armariet de somnis.

No sé què tenen els palmons , que els nois els duen com si fossin un terçer braç, capaç de poderosa màgia. 

No sé què tenen els palmons , que el seu tacte aspre ens fa sentir més tendres . 

No sé què tenen els homes i les dones, que no gosen encara aplegar-se a la gran plaça del món i enfrontar-se amb els negociants de la por. Davant de milions de palmes, els tancs s'encallarien; davant d'un bosc de palmons , els míssils avergonyits no tindrien esma d'enlairar-se. 

No sé com s'ho han fet perquè allò que és necessari ens sembli impossible. 

Josep M. Espinàs

pd 56

PRESÈNCIA, 23 de març de 1997

JESÚS I LA NESTLÉ, PER EXEMPLE.

Josep M. Grané

"Avui dia ja no es pot redistribuir. Cal acumular riqueses...ser més competitiu que l'altre" (director general de la Nestlé dixit)...

... Només pot sobreviure el qui s'enfili més que l'altre, el qui acumula i aconsegueix posseir més que ningú.

...

El fracàs de Jesús va ser absolut, segons el president de Nestlé i tots els qui pensen com ell, inclosos nosaltres. Penjat en una creu: el final de somni d'un il·luminat, d'un pertorbador del desordre establert...

pd 55

PRESÈNCIA, .....1997?

ESTEM MASSA FARTS DE PA

Josep M. Grané

...el déu diner porta molt d'avantatge al Déu a seques, el temple del consum vessa de fidels afamats...

...el culte es pot perdre en les formes, la fe es pot diluir en els dogmes, l'amor es pot prostituir en nom de l'amor...

....En general, fem l'efecte d'anar una mica massa tips. Mentre tinguem tant a perdre, és impossible que valorem prou el que significa una colla d'amics de debò al voltant d'una taula amb el just i necessari. I si no podem valorar això no engrescarem pas ningú a afegir-se a la rotllana.