AVUI, Diumenge, 23 de març de 1986
NO SÉ QUÈ TENEN
Josep M. Espinàs
(Adjunto tot el text perquè el trobo deliciós i molt adient per el dia d'avui, Rams. El subratllat és meu)
No sé què tenen els palmons que ens fan obrir una mica més els ulls. Com si volguéssim què ens entrés ben endins la llum que irradien.
No sé què tenen les palmes grans i treballades, que ens fan pensar que nosaltres no sabem trenar el temps amb les mans, un temps domesticat amb paciència, sense que el cor s'exalti ni el gest es faci brusc.
No sé què tenen les palmes petites, les més petites i senzilles, que agafant-les amb dos dits ens sembla que hem caçat el sospir de la primavera.
No sé què tenen els palmons més alts que, quan els encerclem amb el puny, tenim la sensació que ens fem tan alts com ells.
No sé què tenen els palmons fimbradissos, que quan vibren ens encomanen una plàcida energia.
No sé què tenen les palmes sòbries, perfectes i absolutament nues, que al seu davant s'agenollen totes les nostres complicacions.
No sé què tenen les palmes ornamentades amb boles i campanes, amb cintes platejades i llaços de colors, que ens sentim oficiants a l'altar de la innocència.
No sé què tenen les palmes i els palmons , que la seva flaire d'humitat antiga es converteix dins de nosaltres en una terra fèrtil per a l'enyorança.
Una petita palma a la solapa és una condecoració per mèrits de pau.
Un palmó a la mà és l'arma de la desmilitarització.
No sé què tenen els palmons , que amb les seves puntes bellugadisses fan pessigolles a l'aire i tothom somriu .
No sé què tenen les palmes , que les noies les duen davant del pit com un armariet de somnis.
No sé què tenen els palmons , que els nois els duen com si fossin un terçer braç, capaç de poderosa màgia.
No sé què tenen els palmons , que el seu tacte aspre ens fa sentir més tendres .
No sé què tenen els homes i les dones, que no gosen encara aplegar-se a la gran plaça del món i enfrontar-se amb els negociants de la por. Davant de milions de palmes, els tancs s'encallarien; davant d'un bosc de palmons , els míssils avergonyits no tindrien esma d'enlairar-se.
No sé com s'ho han fet perquè allò que és necessari ens sembli impossible.
Josep M. Espinàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada