dissabte, 19 de juliol del 2014

pd 147

EL PUNT, 1992?
UN ANY DE SILENCI
Pep Collell

El vaticà ha condemnat a un any de silenci al capellà brasiler Lleonard Boff...Què farà durant aquest any el teòleg Boff? Si vol quedar bé, resar i callar. Amb això no s'assemblarà al "Mestre", que resava i predicava amb tota l'energia la justícia, la germanor i la llibertat, però tindrà contents els qui el condemnen al silenci.
...
...mireu que ha dit el teòleg maleït: " no sóc marxista, però com a cristià i franciscà estic a favor de les llibertats, del dret de religió i  de la noble lluita per la justícia en una societat nova...L'Evangeli és per a tothom però aquest mateix evangeli privilegia els pobres perquè ells són la majoria sofridora i perquè són els preferits de Déu, de Crist i de l'Església...Entenc que en una situació d'opressió com la nostra, la missió de l'Església ha de ser sense embuts llibertadora..." Ai, ai, ai, aquest bon home va per mal camí. A aquest pas no el deixaran parlar mai més. No es poden dir les veritats d'una manera tan clara...
...
Demano solemnement al Vaticà que posi inspectors en les misses dels diumenges, enterraments i casaments i que faci callar molts capellans que només diuen que disbarats des que comencen fins que acaben el sermó. Ja ho sé que aquests no creen problemes als potentats d'aquest món, que van a missa per tranquil·litzar la seva consciència. Aquests no seran condemnats al silenci, perquè no prediquen la veritat, que és la que ens fa lliures. El teòleg Boff és lliure, encara que el facin callar. Ell predica la veritat.

divendres, 18 de juliol del 2014

pd 146


EL PUNT, Diumenge, 21 de juny de 1992
VAGUES GENERALS
Francesc Ferrer i Gironès

...la vaga és un eina imprescindible per al moviment obrer, per tal d'anar avançant progressivament cap a cotes cada vegada més humanes dins de la vida econòmica i social. La vaga laboral o sindical s'ha de saber utilitzar amb saviesa, puix el seu fracàs comporta una reculada dins de la dialèctica que existeix en el camp de la producció.
La vaga general, en canvi, té una mena de caire destructiu, i per tant revolucionari, ja que la seva finalitat política no la fa paradigma dels instruments sindicals en la seva lluita pel progrés, com ho podria ser la vaga laboral, i per tant la seva utilització també cal fer-la amb molta prudència i saviesa.
Si la gent vol anar contra l'Estat per anihilar-lo o abandonar-lo, la vaga general és una eina molt  útil pel seu gran valor polític. És una desobediència civil perfecta. Ara bé, si no es vol desfer les estructures de poder de l'Estat, honestament, crec que la vaga general no és l'eina adient. El que cal fer és presentar-se a les eleccions polítiques i intentar guanyar-les. En la lluita de classes, la dialèctica sindicats - patronal, porta a la justícia. En la lluita política pel poder en una situació democràtica, e joc adient per a aquesta contesa són les eleccions.

dijous, 17 de juliol del 2014

pd 145

AVUI?, 17  de gener de 197?
UN PROGRAMA DE VIDA
Joan Llopis

Atanasi d'Alexandria afirma que el motor de tota la vida de sant Antoni van ser aquestes quatre frases del Nou Testament: "Si vols ser perfecte, vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres"; "no patiu pel dia de demà"; "qui no treballa que no mengi"; " cal pregar sense interrupció". ¿Hi ha cap programa de vida més adient per a qui vulgui prendre's seriosament el cristianisme?

dimecres, 16 de juliol del 2014

pd 144

EL PERIÓDICO, divendres 11 de maig de 2001
SÓC DONA, POBRA I OBRERA
Josep Maria Espinàs

He rebut avui la carta d'una lectora...M'explica que alguns amics li diuen que ja no existeix la classe treballadora, però ella faria una tesi doctoral sobre els sentiments d'un obrer de fàbrica davant la seva màquina i sobre el mal que li fa l'esquena.
És una dona jove...Està separada i té una filla de pocs anys...Viu en un pis de lloguer, pel qual paga dues terceres parts de'un sou que no arriba a les 100.000 pessetes...

...Ara la trauran del pis, perquè no pot continuar pagant...

"M'acomiado amb un atreviment. ¿No tindria pas un forat a la seva motxilla viatgera paer a una dona-pobra-obrera, que necessitaria desaparèixer una temporada? (És broma)" Intentar mantenir l'ànim quan s'està al marge del famós benestar social no és cap broma. Gràcies per la carta.

dimarts, 15 de juliol del 2014

pd 143

TRIUNFO núm. 787, 25 de febrer de 1978
ELECCIONS SINDICALS
Ignacio Fernandez de Castro (EDE)

...una part, sembla que important, de les bases treballadores reclamen una organització assembleària que identifica amb la democràcia directa i amb l'autonomia de la classe obrera...
...
...sabem que l'organització dels treballadors assalariats en l'etapa que s'inicia descansarà sobre el principi de la democràcia delegada, o democràcia formal, el mateix principi que informa la democràcia parlamentària, també anomenada burgesa.
...
Davant d'aquest tipus d'organització...se situa, com una nova alternativa diferent, l'organització assembleista que promou  el corrent "autonomista" de la classe obrera...
...
Sembla evident que en l'etapa actual el tipus d'organització que s'imposa - i aquesta és la primera i essencial  conclusió del procés electoral que s'està realitzant - és el de democràcia delegada i no el de democràcia directa que propugnen els autonomistes.
...
... a curt termini, i probablement també a mig termini, no serà la classe obrera qui crearà dificultats al capitalisme per tal que pugui sortir de la crisi, la seva col·laboració està assegurada pel pacte de la Moncloa.
...
La qüestió, en el fons, ja va quedar resolta en el moment en que tant el Partit Comunista com el Partit Socialista decidiren abandonar la postura de "ruptura" en front el règim i els seus reformadors, i acceptaren la reforma Suárez...

dilluns, 14 de juliol del 2014

pd 142

TRIUNFO núm. 792, 11-4-1978
"EL DESPERTAR DE LA CLASSE OBRERA"
H.P.P.Y. (Estados Unidos)

...Quan va començar la vaga, el desembre, ningú semblava prendre seriosament les amenaces dels miners de no tornar al treball fins la completa satisfacció de les seves reivindicacions. Les patronals confiaven en rendir per fam els vaguistes i reduir així les seves exigències per el nou conveni... i confiaven en les habituals corrupteles dels líders sindicals, domesticats i bons amics de les corporacions. Totes les previsions es van ensorrar davant la pacient solidaritat dels vaguistes...
...
Ningú parla que la intransigència de la patronal és la causa de  que els miners no vulguin tornar la treball...
...
...les tres reivindicacions més importants: una bona assegurança de malaltia, apujar les pensions dels jubilats i dret a fer vagues "salvatges" sense ser sancionats per l'empresa...
...
... El capital prefereix, per descomptat, que el Govern obligui els treballadors a tornar a  la feina, tant si estan d'acord com no amb el sou que reben. I el govern amaga la seva decisió repressiva i antidemocràtica rere la màscara retòrica de la molta inflació... i de les desmesurades exigències salarials dels miners. Ningú no parla dels "desmesurats" dividends en les empreses. Però n'hi ha...
...
...la ferma postura dels miners del carbó posa de manifest un cop més que al capital no li és tan fàcil domesticar el moviment obrer, per molt nord-americà que sigui. Potser estem assistint a un despertar del moviment obrer nord-americà adormit en els llorers de '"american way of life! durant anys...que estaria intrínsecament connectat amb aquesta última crisi econòmica del capitalisme de la que ja no se'n salven ni els països més rics del lloc. 

diumenge, 13 de juliol del 2014

pd 141

AVUI, diumenge, 10 de novembre de 1991
JUDICI AL PARE
Miquel Àngel Violan

...Les idees del filòsof alemany Karl Marx, mort el 1883, van arrossegar multituds de seguidors. Sense estudiar el marxisme no es pot entendre l'evolució del pensament en els segles XIX i XX.
...
...El marxisme sorgeix com un mètode per entendre la realitat, analitzar-la i en últim terme transformar-la...
...
Però la realitat se subleva i fuig del marc rígid del marxisme. Tot és molt més complex del que havia previst el filòsof alemany i les seves prediccions no es compleixen...
...
"Marx ha mort", diuen alguns....Probablement Marx no ha mort. És a dir, una part de les idees del gran pare de l'esquerra continuen vives. El que sí fa olor de cadàver és la tendència humana a negar la complexitat de les coses i a aferrar-se a mètodes i creences que pretenem infal·libles...
...
...Entestar-se a idolatrar irreflexivament la memòria del pare és una reacció de por i de feblesa. No reconèixer al pare cap mèrit és una manifestació de desesperat orfanatge intel·lectual.