pd 259

EL PUNT, ......... 19-- ?

EL LLIBRE DE TEXT

Francesc Imbernon i Gregori Casamayol

El llibre de text rep crítiques no solament dels qui didàcticament adopten posicions contraposades al monopoli de la informació que comporta, sinó fins i tot d'aquells que l'utilitzen...

... En principi, no podem dir "no" radicalment. Diem més aviat "no al llibre de text com a manual únic". Una sola visió produeix un pensament rígid i estereotipat.... Tinguem, doncs, llibres - així, en plural - que ens aportin la pluralitat i la complexitat de l'ésser humà i les seves manifestacions...

... el rebuig del llibre de text com a manual únic porta implícita la utilització d'un material plural (material de classe, o biblioteca d'aula o com se'n vulgui dir) que pugui ésser utilitzat lliurament pels nostres alumnes i que potenciï la investigació i la creativitat... sense això no podem impulsar una pedagogia de la investigació.

pd 258

EL PUNT, dimarts 14 d'abril de 1992

L'ONADA IMMIGRATÒRIA

Santi Vilanova

Davant el risc de l'onada immigratòria estrangera no podem amagar el cap sota l'ala...

Els immigrant s'han convertit en una mà d'obra barata...

... alguns dels que no aconsegueixen trobar feina cauen en mans dels clans de la droga, la prostitució i la delinqüència. I ja hi som! Paguen justos per pecadors i els immigrants acaben essent el brou de cultiu per a la xenofòbia i el racisme...

...

Tot i la indefensió que pateixen la majoria d'immigrants, la prefereixen abans que morir de fam en el seu país d'origen. Masses de joves de pell de color s'enlluernen amb els reflexos de la nostra societat de consum... També ells volen tenir cotxe i gaudir del nostre confort. Allò que se'ls amaga, però, és que el nostre benestar s'ha fonamentat en bona part en la destrucció dels recursos que haurien de permetre l'autosuficiència dels seus pobles...

...

La presència pels nostres carrers de fills del Magreb i el Sahel que lluiten per sobreviure ens ha de recordar aquesta realitat i la responsabilitat que té sobre la seva situació un sistema que sobreviu gràcies a la destrucció premeditada de dues terceres parts del planeta. És l'efecte bumerang del monstre que hem generat.

pd 257

PUNT DIARI, 19 de gener de 1986

LA RIQUESA DE L'ENSENYAMENT

Raimon Bonal

La professionalitat de l'ensenyament sembla que és un problema de vocació; és a dir, la competència en la transmissió d'uns coneixements no neix precisament d'un saber fer tècnic, sinó d'una entrega i donació recíproca entre el mestre i l'alumnat...

...

L'ensenyament no és pas només instruir, sinó que essencialment és capacitat de motivació i transmetre agudesa crítica i analítica per tal que l'alumne aprengui a manipular i a construir la seva pròpia realitat...

...

Quin error tan greu, de creure que un professional amb un currículum d'estudis notable serà necessàriament un bon educador!

...

Ésser mestre no és pas un problema tècnic, és fonamentalment un fet de comunicació.... 

Ésser mestre, avui, és una veritable aventura.

pd 256

EL PUNT, dissabte 9 d'octubre de 1993

<< RITORNELLO>>

Narcís Pijoan

Ja han tornat a entaforar els nanos a l'escola; ja els han tornat a amargar els matins i els dies, a ells, criatures en estat salvatge que tant desitjarien córrer i saltironejar per les pinedes de la tardor...

... ells hauran d'aprendre a produir i a consumir. Perquè a l'escola els inculquen coses perverses i, de vegades,  prou respectables. Els ensenyen a ser ciutadans; a integrar-se practicant esports estúpids i competitius...

... El cas és que després de tanta escolarització, després de tanta ignomínia competitiva com els professors han d'ensenyar a llurs deixebles, cal comptar també amb les maniobres específiques dels pares, l'objectiu principal dels quals és exhibir el propi nen com a símptoma de distinció, el nen com a bé de consum, com a usdefruit, com a fetitxe, com a cosa...

... tots els papàs i les mamàs... estan íntimament convençuts que el seu fill és més llest que els altres i que algun dia coneixerà la glòria. Vet aquí la raó que els impulsa a tenir-los tot l'any sobrecarregats de classes particulars i de cursos intensius d'anglès o de flauta dolça. Sovint penso que el que caldria fer és escolaritzar els pares. Però sempre reben els més febles...

pd 255

EL PUNT, 24 de setembre de 1994

OPINIONS SOBRE LA IMMIGRACIÓ

Irene Caselles

UN TERÇ DE LA POBLACIÓ DE L'ESTAT OPINA QUE LA PRESÈNCIA D'IMMIGRANTS ÉS NEGATIVA

Una enquesta feta pel CIS revela que un set per cent dels ciutadans votarien un partit racista, però només un 8% és contrària, de manera explícita, a l'arribada d'immigrants procedents del Tercer Món, i pràcticament tothom està d'acord amb la premissa que cada individu ha de gaudir de la llibertat de viure i treballar en qualsevol país, sigui o no el seu.

La idea més generalitzada és que els immigrants treuen llocs de treball a la població d'aquí.

La major part dels consultats creu que han de mantenir la seva llengua i la seva cultura, però també han d'aprendre l'idioma local i acceptar els costums de la zona on visquin.

pd 254

AVUI, divendres 5 de juliol de 2002

EUROPA VA ACOLLIR ELS PRIMERS IMMIGRANTS FA 1,75 MILIONS D'ANYS

Joaquim Elcacho

Un equip d'investigadors de Geòrgia, Estats Units, Suïssa i Catalunya han descobert al jaciment de Dmanissi (Geòrgia) les restes fòssils d'un crani que correspondria a un dels primers individus del gènere Homo que van emigrar de l'Àfrica per ocupar Europa i Àsia, fa aproximadament 1.750.000 anys...

... els primers Homo van aparèixer a l'Àfrica fa 2 milions i mig d'anys i van poder emigrar a Euràsia  en busca d'aliment gràcies, en bona part, al desenvolupament del seu cervell...

pd 253

EL PERIÓDICO, dimecres 24 de juliol de 2002

L'ONU DENUNCIA L'AUGMENT INSULTANT DE LA DIFERÈNCIA ENTRE RICS I POBRES

Manuel Vilaseró

Alerta pel creixement de la desigualtat al món.

23 països africans estan pitjor ara que el 1975.

Espanya és l'últim dels països de desenvolupament alt i està a la cua de la UE. A més perd cinc posicions en igualtat social perquè només les classes altes s'han beneficiat del creixement econòmic. 

"El món no ha semblat mai tan lliure, però tampoc tan injust. De quina altra manera, si no de grotesc, es pot qualificar que l'1% més ric del món ingressi més que el 57% més pobre." (Gita Welch)