pd 277

AVUI, --? --? 1990?

TRANSCENDIM LA FUNCIÓ SOCIAL DE L'EDUCACIÓ

Ramon Simon

...

La funció de l'ensenyant com a transmissor de dades cognoscitives i de coneixements culturals, està avui qüestionada no solament per raó dels mateixos continguts, sinó perquè ara li ha sorgit un important competidor en les noves tecnologies que supleixen amb escreix, en quantitat i qualitat, gran part d'aquesta informació...

... l'escola ha perdut part de la seva funció tradicional.

El que la societat necessita avui del sistema educatiu ja no són individus amb gran quantitat de coneixements culturals, sinó persones amb capacitat d'adaptació constant als canvis que a nivell laboral i social es vagin produint, amb capacitat d'auto aprenentatge, formació metodològica i amb una base científica genèrica mínima però consistent. 

La funció docent s'ha de centrar, doncs, fonamentalment a ensenyar els nois i noies a aprendre i a estructurar-se la informació assimilable.

...

... marquem-nos tots junts l'objectiu de dignificar l'ensenyament; deixem de ser mers agents passius i esdevinguem protagonistes creatius de la història del moviment educatiu.

pd 276

PUNT / Divendres, 15 de desembre de 1989

LES INCOMODITATS DEL MAGISTERI

Raimon Bonal

M'asseguren persones coneixedores del món dels ensenyants que abunda un desànim notable entre els professionals de l'ensenyament...

... no he vist cap símptoma de voluntat política de treballar seriosament per la qualitat de l'ensenyament públic. Si miro endarrere, m'adono que hem millorat molt, però no és mirant endarrere que hem de consolidar un sistema educatiu digne i progressista, sinó que  hem de mirar l'aquí i l'ara per veure què hem de corregir, què hem de dignificar i què hem de suplir. Seria injust dir que no es fa res; però em temo que hi ha massa coses enfocades únicament de cara a al galeria o amb la intenció única de recerca de vots...

... i no s'hi val a dubtar sistemàticament de la seva (del mestre) capacitat professional, perquè l'experiència ens demostra que els que s'ofeguen en aquest terreny de la incomprensió són precisament persones molt capacitades per dur a terme la seva tasca avalada per un grapat d'anys d'experiència docent...

... Tenim uns mestres que han pogut superar l'etapa de la misèria ("passa més gana que un mestre d'escola"), tenim uns ensenyants que han aconseguit una certa estabilitat en la feina, tenim uns centres escolars que han arribat a superar l'extraordinària precarietat física dels mateixos immobles; però el que és cert, també, és que tenim uns professionals desanimats, desmotivats i sense incentius per al treball que fan...

pd 275

AVUI, dimecres 4 de desembre de 1985

LA FUNCIÓ DE LA INSPECCIÓ DE L'EGB

M. Tribó i Salmons

Acceptat que cal suprimir l'actual inspecció d'escoles perquè no compleix, ni pot complir, la seva principal comesa, que és fer funcionar les escoles amb bon rendiment, cal plantejar-se la qüestió de si s'ha de deixar funcionar l'escola sense cap inspecció o bé si cal crear-ne una de nova amb filosofia diferent... que servís per a millorar la qualitat de l'ensenyament i la promoció dels professors, coses que no poden fer-se donant ordres escrites assegut en una taula de despatx.

....

... tota escola ja té una inspecció real (encara que no oficial) en l'opinió dels pares dels alumnes i les autoritats locals; en l'acceptació, o el refús, de l'escola per part dels alumnes; en l'opinió de les persones assenyades que poden observar l'escola de prop, etc.

....

pd 274

EL PUNT / 1995?

INSTITUT O GUARDERIA?

Francesc Canet

... detecto en l'actitud d'un sector molt nombrós de pares una por inconfessada a dur els jovenets de dotze anys als instituts, una nostàlgia per la guarderia perduda, una sublimació perjudicial de l'instint paternal de protecció....

A aquests pares tan angoixats caldria recordar-los amb urgència sideral que a la dècada dels seixanta (i abans) els nens de deu anys ja anaven als instituts (escassos, allunyats de la majoria de domicilis, sense transport escolar), que tenien les tardes lliures, que a les aules d'aquell temps s'hi amuntegaven sovint mig centenar d'angelets, que els llicenciats d'aleshores se'n sortien de la tasca d'ensenyar (uns més que altres, talment com ara)...

pd 273

PRESÈNCIA / 20 d'agost de 1995

CAP AL MODEL EDUCATIU SUEC

Enric Matarrodona

... es pot arribar a entendre que segons l'OCDE els professors d'ensenyament secundari de l'Estat Espanyol siguin els menys apreciats pels seus conciutadans, però no era fàcil imaginar que en aquest aspecte ens trobaven a nivell suec...

... podria molt ben ser que la resposta fos la conseqüència del poc apreci que tindria la ciutadania per l'educació en sí mateixa, o pel sistema com està muntada...

... una sociòloga diu que la causa s'hauria de buscar en la importància social que darrerament ha adquirit el paper i la figura del psicòleg. Home, això seria dir molt, seria com dir als professors que són la causa primera dels fracassos escolars i que, és clar, els psicòlegs han d'anar darrera a arranjar-ho...

...Amb tot però, el menys probable és que el model suec hagi acabat fent forat.

pd 272

AVUI,dijous 11 d'abril de 1991

ELS KURDS NO VAN A L'ESCOLA (i II)

Josep Huguet

(En relació a la polèmica sorgida al II Simpòsium d'Ensenyament de les Ciències Socials sobre l'ensenyament de la història de Catalunya)

... Els assistents passius al debat, vinguts voluntariosament, que s'han pagat de la butxaca el desplaçament i, molts cops, les hores del professor substitut, resten atònits davant l'espectacle. ¿Perill d'una història barretinaire? La realitat és que la immensa majoria de professionals segueixen llibres de text amb les programacions oficials, que fins fa dos anys no contenien res de la realitat catalana... ¿Això què vol dir? Que si els ensenyants no se'ls recicla continuaran ensenyant allò que van aprendre a la universitat franquista i postfranquista i allò que els exigeixen fins avui als concursos d'oposició: història d'Espanya, amb mites inclosos... 

Mentre Catalunya no sigui un país normalitzat, les institucions i els professionals tenen el  deure de practicar la discriminació positiva amb els continguts de les ciències socials, a favor del coneixement del propi país.

Localisme, xovinisme, cridaran alguns...

La realitat educativa, però, és molt crua. Després d'aquest clàssic debat... ens assabentem que el Ministerio de Educación té a punt un projecte de continguts mínims que obliga tothom a impartir història d'Espanya, com sempre. Veurem què hi dirà la progressia del ram. Veurem què rebaixarà la Generalitat entre l'espasa d'aquesta progressia i la paret del ministeri.

pd 271

AVUI,dijous 11 d'abril de 1991

ELS KURDS NO VAN A L'ESCOLA (I)

Josep Huguet

(En relació a la polèmica sorgida al II Simpòsium d'Ensenyament de les Ciències Socials sobre l'ensenyament de la història de Catalunya)

... d'una banda proliferen difusors de la funció universalista de les ciències socials, que ens adverteixen, ara, del perill que es faci una història nacional de Catalunya monolítica... i concedeixen que "història de Catalunya sí, però..." Es pretenen oposats a un suposat perill d'història barretinaire, i fan escarafalls del treball sobre els mites propis: festa nacional, himne, personatges històrics, adduint que això és reproduir els errors de l'espanyolisme...

... d'una altra banda un sector que defensa la implantació de l'ensenyament de la història i la geografia de Catalunya tout court. Sense plantejaments innovadors...

...

¿Història nacional, història universal? Falsa polèmica ... l'anàlisi de la qüestió catalana és història universal i universalitzable, al costat dels conflictes escocès, cors, bàltic, balcànic, sahrauí o kurd...