pd 563

AVUI, dimarts, 1 d'agost del 2000

LA HISTÒRIA ENTRE MANIPULACIÓ I IGNORÀNCIA

Jordi Garcia-Petit

La manipulació de la història és una constant practicada gairebé universalment. Els dictadors de tots els temps l'han manipulada per justificar el seu providencialisme i imposar una cosmogonia particular...

...

Un cínic podria concloure: si la història està tan manipulada, es millor ignorar-la. ¿Explicaria això una reacció instintiva d'indiferència, si no de rebuig, al coneixement de la història per part de molts joves?

...

... els alumnes són poc receptius davant una assignatura a la qual no veuen una utilitat pràctica. Ultra el fracàs didàctic que denota un tal sentiment, la responsabilitat del poc interès per la història que mostra en general la joventut afecta tot el sistema. El jove, més que ningú, és víctima de la dictadura de l'efímer i del desprestigi del que no és immediatament útil o rendible. La publicitat, verdadera fàbrica ideològica i mirall de les perversions del sistema, reflecteix el menyspreu del sistema per l'estudi de les inútils humanitats...

...

La persona il·lustrada no pot ignorar els processos històrics que han menat al present i que a través d'aquests  influiran sobre el futur...

pd 562

EL PUNT / divendres, 30 de juny del 2000

ELS MANUALS ESPANYOLS NO EXPLIQUEN NI BÉ NI MALAMENT LA HISTÒRIA CATALANA, L'OBVIEN

Sònia Cebrian

... Aquesta (el títol) és la conclusió a la qual han arribat diversos historiadors catalans, que s'han mostrat indignats amb les consideracions de l'Acadèmia de la Història espanyola. No obstant això, aquestes conclusions no són cap novetat. Un informe encarregat per la conselleria de cultura a principis dels anys noranta denunciava que en els llibres d'història espanyols "continua vigent l'obsessió per trobar les arrels de la unitat i l'origen etnicocultural d'Espanya" i que mantenen versions obsoletes del passat, "durant quinze anys de democràcia l'ensenyament de la història ha estat subjecte a un pla i un temari dissenyat pel franquisme".

...

Des de la Real Academia de Historia es recorda que l'objectiu de la institució és "aclarir la important veritat dels successos, desterrant les fàbules introduïdes per la ignorància o per la malícia".

pd 561

EL PUNT / dimecres, 28 de juny del 2000

DELS CELTIBERS AL PP

Miquel Riera

L'anècdota va passar fa uns anys en una caserna de l'exèrcit prop de Madrid. Aquell dia tocava ensenyar història d'Espanya als reclutes. Un capità era l'encarregat de donar la lliçó, que tenia ben clara: " Fa anys a la península hi havia dos pobles, els celtes i els ibers. Aquests dos pobles, es van ajuntar i van ser els celtibers. I així va néixer Espanya." Després d'explicar aquesta barrabassada històrica, l'home es va quedar ben tranquil. Alguns reclutes amb estudis, que evidentment van callar, es van quedar ben parats. D'altres potser s'ho van creure. En tot cas, vist l'informe fet públic ahir per la Reial Acadèmia de la Història espanyola, sembla ben bé que una explicació similar  és la que voldrien molts per a la història de l'Estat Espanyol. Uniformització total.

pd 560

DIARI DE GIRONA, divendres, 30 de juny de 2000

L'INFORME DE LA (REIAL ACADÈMIA DE LA) HISTÒRIA CONSIDERA UN "PROBLEMA " L'ESTAT DE LES AUTONOMIES

Daniel Bonaventura

L'informe diu textualment: "Cal tenir en compte un problema fonamental, de naturalesa essencialment política. Ens referim a la construcció a Espanya del denominat Estat de les Autonomies. La nació espanyola, definida en la Constitució de 1978 com a pàtria única i indivisible de tots els espanyols, està alhora integrada per un conjunt de nacionalitats i regions. Algunes d'aquestes nacionalitats ja van gaudir d'Estatuts d'Autonomia  en temps de la II República. Actualment, s'ha utilitzat, l'adjectiu d'"històriques" per qualificar-les. Des de mitjan segle XIX, hi ha hagut grups que manifesten desitjos d'autogovern. Això passa, per exemple, a Catalunya i al País Basc. El paper que sempre ha desenvolupat el passat en la conformació d'una consciència nacional, explica l'interès, en aquests territoris, per l'ensenyament de la història. No cal dir que es va iniciar, amb això, un camí summament arriscat, alhora que la història va poder convertir-se en arma al servei de l'exaltació de cada nacionalitat o regió. Així, es va donar la contradicció d'haver criticat en el passat el caràcter nacionalista de la història que s'ensenyava a Espanya i de reproduir ara aquest plantejament en les diverses comunitats Autònomes".

 ...

L'informe insisteix que " les circumstàncies polítiques tenen a veure amb la pretensió de les Comunitats Autònomes d'utilitzar la història al servei d'objectius aliens als plantejaments acadèmics" i que " cal rebutjar la confrontació, com en ocasions passa, entre allò espanyol i allò peculiar de les  comunitats autònomes". De la mateixa manera, "són rebutjables les confrontacions entre la història d'Espanya i la de qualsevol altre àmbit o nació"

pd 559

DIARI DE GIRONA, dimecres 28 de juny de 2000

L'ACADÈMIA DENUNCIA QUE LA HISTÒRIA A LES IKASTOLES AFAVOREIX EL RACISME

Efe

La Reial Acadèmia de la Història (RAH) ha elaborat un informe sobre els llibres de text que es fan servir  a Secundària a tota Espanya. L'estudi diu que en molts llibres de text que es fan servir a l'ESO no hi apareix la paraula "Espanya".  L'Acadèmia està molt preocupada  per les tergiversacions que es produeixen en l'ensenyament de la Història i denuncia que a les ikastoles del país Basc es dona una visió "parcial i tendenciosa" del passat, "inspirada en idees nacionalistes afavoridores del racisme i de l'exclusió de llaços comuns".

... 

En aquests llibres de text hi ha nombroses "deficiències i tergiversacions interessades", més acusades quan es tracta de comunitats autònomes amb llengua pròpia com Catalunya i Galícia, a banda de la mencionada Euskadi.

...

Per tot això, la RAH conclou que "és molt convenient" que s'estudiï més la història comuna...

pd 558

PRESÈNCIA,  8 de febrer de 1998

EN DEFENSA DE L'ESCOLA PÚBLICA

Editorial

L'ensenyament obligatori, laic i gratuït és una de les velles reivindicacions de la societat civil que va començar a fer-se realitat durant la II República. En els anys posteriors al franquisme, l'escola pública va ser un dels àmbits on més intensament es van viure els aires de canvi. Hi havia il·lusió en els ensenyants i perspectives de fer realment una escola pública digna. Una vegada esborrats els obscurs temps de la dictadura, ha quedat un pòsit agredolç. Els col·lectius de mestres se senten maltractats per l'Administració, hi ha mancança de mitjans, ha augmentat la conflictivitat entre l'alumnat adolescent, les inversions van al ralentí i la concertació amb la privada ha provocat una sensació en sectors importants del teixit social que, pel mateix preu, en el sector privat s'ensenya millor. També hi ha elements nous com són els alumnes procedents d'altres països, dels quals només una quarta part van al sector privat concertat.

...

La problemàtica actual de l'ensenyament va més enllà. Miquel Soler Roca deixa constància que un dels objectius de l'educació és fomentar la  reflexió, el debat i la crítica, i també adverteix del perill de concebre l'ensenyament com a un producte al servei de l'economia de mercat.

...

L'Administració té l'obligació de defensar i potenciar l'escola pública perquè és l'essència de la majoria de la societat i perquè és la base d'una major justícia social.

pd 557

PRESÈNCIA, 8 de febrer de 1998

"L'EDUCACIÓ ESTÀ AL SERVEI DE LES PERSONES, NO DE LES NECESSITATS DEL MERCAT"

Miquel Soler

Quan era més jove tenia una gran fe en les forces que podien aplicar-se des del sector educatiu a la transformació de les persones i de la societat. Ara ... continuo estant convençut que l'educació guarda un gran potencial de canvi, però ja no crec que sigui aquella eina tan poderosa que havia imaginat.

...

La comissió internacional de la Unesco insisteix que l'educació s'ha de fonamentar sobre quatre pilars bàsics: aprendre a conèixer i aprofitar les possibilitats que ofereix l'ensenyament; aprendre a fer, perquè els éssers humans som creadors i convé que des de petits adoptem una actitud positiva per vèncer les dificultats; aprendre a viure junts, és a dir, impulsar les actituds cíviques, la tolerància i la comprensió d'altres cultures; i aprendre a ser, a buscar la realització personal al si de la societat d'una forma responsable i autònoma.