diumenge, 15 de novembre del 2015

pd 571

AVUI, 11 de maig del 2004
NI LA PROMOCIÓ AUTOMÀTICA, NI LA REPETICIÓ OBLIGATÒRIA
Blai Gasol i Roda

...
El tema de l'avaluació de l'alumnat és una peça clau del sistema educatiu, i la manera d'abordar-lo ha de ser diferent a l'ensenyament obligatori, de caràcter comprensiu i universal, per a tots, que a l'ensenyament postobligatori, de caràcter selectiu...
La repetició de curs, a l'ensenyament obligatori, no es pot prendre de manera automàtica pel fet de no haver superat un nombre de matèries. Cal analitzar, per part de l'equip d'avaluació i de manera individual, cada noi i noia per veure si la repetició permetrà a aquest alumne un millor desenvolupament pels aprenentatges, superar les seves deficiències i acabar graduant-se. Si la repetició no serveix per recuperar l'alumne, aquesta no té cap sentit. Per tant, ni la promoció automàtica, presa en sentit literal, ni la repetició obligatòria resolen els problemes que té un noi o una noia quan per diverses causes no assimila els coneixements bàsics prescrits per a la seva edat, i en conseqüència cal buscar les estratègies metodològiques, organitzatives i els recursos adequats per poder-los recuperar.
Lligar el tema de l'esforç personal de l'alumnat al fet de passar de curs és un recurs molt pobre i propi d'altres temps. L'esforç, les ganes d'aprendre i la millora personal de l'alumnat són valors que s'han de treballar de manera prioritària i sistemàtica a les aules, tant a primària com a secundària. Però perquè aquests valors arrelin hi ha d'haver la contrapartida, per part del professorat, d'exigència professional i de treball en equip, per fer les classes atractives, motivadores, que connectin amb l'alumnat que tenen al davant, i mantenir unes relacions basades en el respecte mutu i l'afecte.
Així mateix, l'administració educativa ha de facilitar la feina docent, oferint recursos necessaris, el suport, la formació i un nou marc organitzatiu als centres docents per fer-ho possible...

dissabte, 14 de novembre del 2015

pd 570

LA GACETA ILUSTRADA .... 1976
DISCURSO A UN NIÑO
Marcelo Bernardi

"Si et diuen sempre que ets honest, posat en guàrdia: algú intenta explotar-te.
Si et diuen sempre que ets intel·ligent, posat en guàrdia: algú intenta eliminar-te.
Si et diuen sempre que ets obedient, posat en guàrdia: algú intenta esclavitzar-te.
Si et diuen sempre que ets bona persona, posat en guàrdia: algú intenta oprimir-te.

PERÒ si et diuen "estudia", no temis: tu podràs fer un món sense escoles;
si et diuen "calla", no temis: tu podràs fer un món sense morrions;
si et diuen "obeeix", no temis: tu podràs fer un món sense patrons;
si et diuen "demana perdó", no temis: tu podràs fer un món sense inferns.

No et creguis a qui et mana, 
a qui et castiga, 
a qui t'ensinistra, 
a qui t'insulta, 
a qui es burla de tu, 
a qui t'adula, 
a qui t'enganya,
a qui et menysprea.

Tots aquests no saben que tu ets encara un home lliure..."

divendres, 13 de novembre del 2015

pd 569

EL PUNT / 25 de maig del 2004
NO N'HI HA PROU
Marc Vidal i Pou

Cinc mesos i encara res. El Govern catalanista i d'esquerres ha anat aixecant moltes expectatives en el món de l'ensenyament, però encara no ha fet res de nou. Res que no hagués fet el Govern catalanista i de dretes que hi havia abans.
...
No n'hi ha prou amb mostrar la bona voluntat que s'està mostrant; no n'hi ha prou amb tenir un diàleg conciliador i parlar un llenguatge proper; no n'hi ha prou amb una enorme coincidència teòrica en els objectius... El govern, a més, ha de governar. Ha de demostrar amb accions de govern que el que promet és veritat. I ha de preveure que si no hi pot arribar, millor que no prometi res i que sigui clar en les declaracions i en les intencions...

dijous, 12 de novembre del 2015

pd 568

PRESÈNCIA, 11 de juny del 2004
DRET A L'EDUCACIÓ
Antoni Dalmases

Asseguren els qui hi entenen (repeteixo: els qui s'hi passen la vida) que els instituts públics de secundària s'han organitzat per ser "aparcaments/assistència social" per a adolescents, on tots els esforços es dediquen als alumnes que presenten uns problemes de conducta que van de la simple incapacitat de mantenir l'atenció asseguts uns minuts, fins a l'agressió verbal i física a companys, professors, instal·lacions i veïns dels centres. Es tracta d'adolescents que no volen aprendre i que se senten molestos si algú del seu voltant aprèn, que impossibiliten un mínim de feina a les aules, que provoquen un estat constant de violència i  tensió, que absorbeixen tots els esforços i atencions dels professors... aquestes minories (màxim tres o quatre per grup,diuen) que desmaneguen cursos i boicotegen l'ambient de treball...

dimecres, 11 de novembre del 2015

pd 567

(Publicació del Departament d'Ensenyament ?) 1999 ?
EL GRAN PROBLEMA DE L'EDUCACIÓ A FINALS DE SEGLE ÉS LA CORESPONSABILITZACIÓ DELS AGENTS SOCIALS QUE HI ESTAN IMPLICATS”
Entrevista amb Cèsar Coll

... Els professors tenen raó quan es queixen del salt que hi ha entre l'ESO i el Batxillerat. Primer perquè se'ls demana tot i no tenen encara tots els recursos a l'abast. I després perquè, des de la seva perspectiva s'ha canviat el que s'espera d'ells. Abans se'ls demanava que el màxim nombre d'alumnes de COU superés les proves d'accés a la universitat. No importava si abans una bona part dels alumnes s'havien quedat pel camí. Ara se'ls demana que tots els alumnes arribin el més lluny dins de les seves possibilitats. El plantejament ha canviat. Ja no és amb vista a la universitat, com era abans. Se'ls ha canviat les regles del joc.
... Les administracions hem de fer veure a la gent que el docent està fent una feina molt important i difícil d'adaptació que s'ha de valorar. El problema és que el govern central està contra la reforma i està creant un estat d'opinió que pensa que la reforma no funciona.
... el problema no és obrir l'escola a la societat, sinó que la societat es vulgui implicar en l'escola. I la tendència, en canvi, és a arraconar-la, a cantonalitzar-la... si l'escola s'inserís en la dinàmica social podria ser un centre viu i creador de cultura, i no només reproductor de cultura...

dimarts, 10 de novembre del 2015

pd 566

DIARI DE GIRONA diumenge, 10 de maig de 1998
VIOLÈNCIA A LES AULES?
Dúnia Colomer

L'allargament del període d'escolarització obligatòria, els canvis socials i la pèrdua d'autoritat dels pares són alguns dels factors que, segons els experts, expliquen l'augment de l'agressivitat entre els alumnes més joves que arriben als instituts.

Arriben als instituts joves entre 14 i 16 anys obligats per llei a seguir estudiant tot i que les seves vocacions estan lluny dels llibres. I les respostes són diverses. Les més suaus, apatia i desinterès; en el pitjor dels casos s'opta per la rebel·lia que acaba comportant actituds agressives i violentes que es canalitzen contra els mateixos companys i sobretot contra els professors perquè ells són qui representen l'autoritat. La reforma ha contemplat molt la diversitat en els interessos de la gent, però no ha tingut en compte que hi ha gent que no té interessos i que voldria treballar...
...
Cal parlar també de tota la gent que es queda aturada en aquest camí (de conductes agressives) , que no va més enllà gràcies als recursos de què disposem i també dels nanos que se'n surten, que van estudiant i són bons alumnes tot i compartir l'aula amb alumnes conflictius. I, tan important com això, és valorar el treball que cada dia fan els professionals de l'ensenyament  i gràcies al qual no hi ha més violència tot i que la societat no ho sap valorar.

dilluns, 9 de novembre del 2015

pd 565

EL PERIÓDICO  dimecres,  12 de juliol del 2000
UNA HISTÒRIA SENSE HEROIS
Jordi Solé Tura

...
Les nostres històries oficials no han estat mai del tot verdaderes ni, encara menys, exactesHi ha conceptes que es manegen com si fossin intocables i que no se sap ben bé per què es mantenen com a tals ni, tampoc, per què es consideren fites fonamentals de la nostra història col·lectiva... Poso com a exemple l'anomenada "Reconquista" ... És absurd pensar que al segle VIII  existís un Estat espanyol consolidat i que durant set segles aquell estat hagués lluitat com a tal contra uns enemics radicals fins a derrotar-los. La història d'aquests segles és molt més complexa... Poso aquest exemple com se'n podrien posar molts altres, entre ells la famosa batalla de Covadonga,... o l'11 de setembre de 1714... 
Vull afegir a tot això el problema dels herois. Sembla que cada col·lectiu necessita herois per trobar un  punt comú de referència. Però no se sap mai si van existir i, en el cas que existissin, si van ser realment ells els herois...
En fi, la història com a ciència i com a assignatura mai serà uniforme, perquè només es pot conèixer mitjançant l'encreuament d'investigacions diverses. Per tant, és molt difícil decidir quina història és la verdadera per ser convertida en la història oficial. És millor que la deixem al podi del relativisme i, sobretot, és millor que la netegem d'adherències polítiques conjunturals. I, sobretot, que la netegem d'herois, perquè els autèntics herois de la història acostumen a ser persones desconegudes i grups sacrificats.