dijous, 12 de maig del 2016

pd 734

TRIUNFO núm. 839 * 24 de febrer de 1979
IRÁN: UN CANVI EN EL MÓN (1)
Juan Aldebaran

La “revolució alcorànica”, la “República Islàmica”, són termes massa vagues per englobar el que està passant a l'Iran i els països de la zona...
La revolució en marxa
... (A l'Iran) la lluita s'ha concentrat en una figura i una contra-figura: la del Sha, com enemic comú, i la de l'”aiatol·là” Jomeini, com capaç de mobilitzar els elements contraris...
La lletania de les sorpreses
Quan s'havia considerat que les revolucions eren impossibles en els estats moderns, sembla increïble que esclati i venci una revolució en un dels estats que estava millor vacunat per defensar-se d'elles...
La revolució possible
Tanmateix, les revolucions no paren de produir-se en el món... Les revolucions, de dreta o d'esquerra, no s'han acabat... Si en un país europeu tornen a produir-se les condicions de misèria i d'indignitat que donen peu a una revolució, aquesta tornarà.
Medievalisme
La sorpresa del medievalisme ve de la idea errònia que la Història progressa com un riu i que la Humanitat és un teixit continu. Al contrari, progressa com una goma elàstica que s'estira i s'arronsa. En el món hi ha petits grups que encara viuen a l'Edat de Pedra; hi ha grupets que viuen a fora del temps...
Els tirans i els Estats Units
El suport d'un imperi a un tirà local per assegurar-se llur conformitat o recolzament és antic. Els Estats Units no han deixat mai de practicar aquesta política, tret de breus interrupcions. I en molts casos han pagat car el seu error... A l'Iran també han jugat la basa del tirà, i un cop més l'han perdut.
L'"arc de la crisi"
Potser que ho paguin més car que al Vietnam... El valor de l'Iran com a productor de petroli, com a mur amb la frontera soviètica, com a eix de tot l'orient àrab, com a porta d'Àsia, com a país exportador de valors espirituals, és immens...

(... continuarà)

dimecres, 11 de maig del 2016

pd 733

LA CALLE ... febrer o març? 1979
L'AGRESSIÓ DE LA XINA
Luís Ignacio López

Fa tant sols quatre anys que el Vietnam i la Xina, "units com les dents i els llavis", encara juraven llur "amistat eterna i inquebrantable" enfront de l'enemic imperialista. 
El 17 de febrer, com altres cops en altres llocs, es desmuntaven les velles litúrgies. Seixanta mil soldats xinesos, tres divisions, travessaren la frontera vietnamita per complir el càstig promès per Teng Hsiao-ping per la intervenció del Vietnam a Cambodja. 
...
La guerra del Vietnam i després Cambodja i Laos contra la invasió nord-americana fou el principal dic de contenció en la rivalitat dels dos colossos del món socialista (Xina i la URSS). Fins a la derrota nord-americana de 1975, el govern d'Hanoi gaudí de l'ajuda xinesa i soviètica en una confortable equidistància de Moscou i Pequín.
Amb la retirada nord-americana del sud-est asiàtic, Indoxina quedà situada en el centre d'una altra lluita geopolítica, totalment aliena al procés de guerra d'alliberament antiimperialista i a la transició revolucionària dirigida al nord de Vietnam per Ho Chi-min... qui va plantejar com a objectiu final una federació de repúbliques socialistes a la zona.
El desembre de 1977, les tensions entre Cambodja recolzada per Pequín i un Vietnam hàbilment empès per la Xina a estrènyer vincles amb la Unió Soviètica, cristal·litzen en la primera guerra "marxista" d'Indoxina... I ara...

dimarts, 10 de maig del 2016

pd 732

TRIUNFO núm. 793 *  8 d'abril de 1978
EL ÚLTIMO VIETNAM 
E.H.T. ?

Han passat cinc anys

El 29 de mars de 1973 s'acabava l'evacuació del cos expedicionari dels Estats Units en el Vietnam. El govern de Saigon continuava la guerra amb el material, els diners i els consellers dels Estats Units: dos anys més tard, l'abril de 1975, pràcticament fugien de Saigon - en helicòpters, des de la terrassa de la seva ambaixada - l'ambaixador dels Estats Units i els consellers que quedaven. La guerra havia acabat, i segons es diu és la primera guerra que perderen els Estats Units en la seva història. Havien deixat enrere quaranta mil morts, dos mil desapareguts i moltes esperances polítiques i militars.
Tenien, a més a més, una societat civil esquinçada i desmoralitzada... 
(Ara) els Estats Units han restaurat notablement la seva societat. La presa de consciència que suposà el Vietnam s'ha esvaït després. La consciència ètica i moral s'havia esperonat per la mort de tants joves al Vietnam i per l'augment dels imposts per a tothom: un cop desapareguts aquest parell de problemes, la consciència ha tornat al llur situació més habitual en l'home: la de repòs.
Però els Estats Units no volen més Vietnams. Vietnam fou l'últim Vietnam... Cap més Vietnam. Cap més desembarcament, ni més intervencions. Ni a Cuba, ni a Angola, ni a Somàlia.
...
Hi ha altres mitjans, hi ha altres intervencions.

dilluns, 9 de maig del 2016

pd 731

TRIUNFO núm. 828 * 9 de desembre de 1978
LA CONSCIÈNCIA DEL VIETNAM
Eduardo Haro Tecglen

... I és cert que encara duren, tant a la Xina com a l'URSS i altres països comunistes, condicions de vida dures i un allunyament del que nosaltres entenem com drets humans. Però tampoc es pot ignorar que a l'URSS i a la Xina actualment mengen tots els dies immenses masses de població que abans es morien de fam, de misèria... Ningú enyora la Rússia dels tsars ni la Xina dels mandarins.
Res d'això és però una justificació. Ni impedeix veure el problema de cara: Vietnam està fracassant amb la seva pròpia gent. Que hauria set pitjor el que hagués passat amb els governs "fantasmes" si haguessin guanyat la guerra... no és suficient. No ens retorna la imatge d'un Vietnam heroic lluitant contra el colonitzador francès durant anys, contra l'invasor americà i els seus col·laboracionistes. Però són dues coses diferents. I una cosa no treu l'altra. Que aquests errors d'una revolució que no sap desenvolupar-se i que no té ajudes per fer-ho ens puguin confondre amb la idea que els Estats Units eren portadors de la llibertat, és una aberració. I res d'això ha d'impedir a la consciència mundial ajudar als que fugen del Vietnam i d'insistir en que la revolució oscil·li cap a condicions de llibertat, dignitat i respecte per a tothom: és pel que es va lluitar sempre.



diumenge, 8 de maig del 2016

pd 730

TRIUNFO núm. 781 * 14 de enero de 1978
LA TERCERA GUERRA D'INDOXINA
Eduardo Haro Tecglen

Cambodja: comunisme pro xino. Vietnam: comunisme pro soviètic. És fàcil, massa fàcil, fer l'esquema del conflicte que està portant a la guerra, un altre cop, als dos països de la península d'Indoxina...
...
Dos règims comunistes atacant-se mútuament: no és res de nou, tot i que la cruesa militar que pot assolir aquesta guerra no té precedents en les topades frontereres entre Xina i la URSS, avui en dia apaivagats. Però és una desgràcia més pels vells militants comunistes que creien en l'internacionalisme proletari com a forma única i indiscutible d'arribar a la màxima entesa entre els països. I d'acabar amb les guerres que en la definició clàssica són enfrontaments d'interessos de caràcter capitalista o feudal, si és que no són guerres de classe o revolucions. Una destralada més a l'esperança d'un sistema anomenat científic - el socialisme científic - que hauria d'impedir que dos països amb el mateix règim tingués opcions distintes i enfrontades. Un cop també pels qui veien en la guerra d'Indoxina una defensa popular contra l'imperialisme ianqui i esperaven una nova federació d'Indoxina.
...
Es pensa en la necessitat de restablir amb tot el seu vigor l'internacionalisme, la identificació de tots els comunistes en tots els països, o la vella consigna de "Proletaris de tot el món, uniu-vos", però es pensa també si no és possible que l'internacionalisme hagi caigut per la pròpia impossibilitat d'existir. O perquè amb molt habilitat i molta capacitat de maniobra l'anticomunisme hagi aconseguit desmuntar  per sempre la idea d'un moviment comunista mundial unit, preveient que seria l'única arma que finalment el podria derrotar. Com ho havia anunciat Marx, com ho havia anunciat Lenin.

dissabte, 7 de maig del 2016

pd 729

TRIUNFO núm. 700 * 26 de junio de 1976
CARTA DE INTELECTUALES ESPAÑOLES, desde EE.UU.
Firmantes varios

En la nostra condició d'intel·lectuals espanyols o d'origen espanyol residents als Estats Units, conscients de la necessitat de trobar solucions al futur polític d'Espanya, considerem un deure fer públic el nostre suport a qualsevol esforç encaminat a la constitució d'una Espanya democràtics, lliure i responsable davant ella mateixa i el moón contemporani.
Entenem que per tal que aquest procés de democratització es verifiqui realment, s'ha d'establir sobre les següents bases fonamentals:
  1. Amnistia per als presos i exiliats polítics, derogació de la llei antiterrorista i abolició de la pena de mort.
  2. Restabliment de les llibertats democràtiques, incloent el lliure funcionament de tots els partits polítics.
  3. Instauració de la llibertat sindical i del dret de vaga.
  4. Reconeixement del dret d'autodeterminació als diferent pobles que componen l'Estat espanyol.
  5. Abolició de la censura, directa o indirecta.
  6. Restabliment del sufragi universal com a fonament de la legitimitat política.

Ho signen entre altres: Aranguren, J.L.; Guillen, Jorge; Maravall, Agustín; Mas Colell, Andreu; Rojas, Carlos; Sadaba, F.G.; Zunzunegui, J.

divendres, 6 de maig del 2016

pd 728

TRIUNFO núm. 658 * 10 de mayo de 1975
DESPRÉS DE VIETNAM, ¿QUÈ?
E. Haro Tecglen

...
És cert que no és la totalitat dels Estats Units la que ha perdut la guerra. Englobar tot un país pel seu nom quan hom només es refereix als qui tenen el poder, es quelcom cada cop més injust en el món contemporani, on règim i poble es troben considerablement separats...
Entre les persones que han guanyat ara aquesta última batalla de Vietnam estan tots aquells manifestants contra la guerra, tots aquells estudiants apallissats - i algun mort, com a la Universitat de Kent -, tots aquells votants frustrats...
...
El fet és que una enorme màquina de guerra - una gegantina indústria on s'han invertit 140.000 milions de dòlars exclusivament pel Vietnam - es queda ara en el buit i no pot o no sap aturar-se. La reconversió de les indústries de guerra en indústries de consum sembla impossible, encara menys en aquest precís moment de recessió mundial. El complex militar-industrial demana una altra guerra. Ja se sap que no és difícil començar-les; però es produiria una ruptura encara més greu de la societat dels Estats Units.
...
... Vietnam - Indoxina - no és pro-soviètic ni pro-xino: té la seva via pròpia, que és la que fabricà un pensador i dirigent revolucionari com ho fou Ho Chi Minh; és a dir, té la seva pròpia via revolucionària, adequada a llur Història, llur economia, llur geografia i llur pròpia i llarga guerra.