pd 756

EL VIEJO TOPO núm. 1 - octubre de 1976

LOS TEBEOS DE MAO ¿CULTURA POPULAR O INFRACULTURA?

Carlo Frabetti

...

En quant a la funció pedagògica (tot i admetent que la historieta didàctica podria ser l'etapa intermèdia idònia per dur a una població analfabeta cap a formes més elevades de cultura), convé tenir en compte que és inseparable de la funció propagandística.

També els còmics occidentals contribueixen a l'alfabetització, i no vol dir que portin a formes més elevades de cultura. La majoria, al contrari, tendeixen a ancorar al lector en un nivell infracultural, i el farisaic slogan "on hi ha un tebeo, demà hi haurà un llibre" només reflecteix el mercenari interès de conferir una aparença digna - de cares a una millor comercialització - a productes gairebé sempre indignes... 

El fet que una historieta ajudi a aprendre a llegir no significa necessàriament que condueixi cap a formes més elevades de cultura. Alfabetitzar és una cosa. Educar democràticament, una altra molt diferent.

...

pd 755

TRIUNFO núm. 713 - 25 de setembre de 1976

FINAL DE LA ERA DE LOS GIGANTES

Eduardo de Guzman

La mort de Mao Tse-Tung posa punt i final a una etapa excepcional, als cinquanta anys més intensos, dramàtics, fecunds i dolorosos en la vida de la Humanitat. No hi ha hagut mai en el llarg transcurs de la Història cap altre mig segle tan pletòric en esdeveniments sensacionals ... ni més abundant en personalitats humanes de tan marcada rellevància... Caldria preguntar-se però si són els esdeveniments històrics els que determinen la grandesa dels personatges o viceversa... 

...

En molts i diferents sentits, els darrers cinquanta anys han estat espantosos per al conjunt de la població... mai hi ha hagut en cap època de la Història tantes morts violentes, tantes tragèdies ni es vessaren tants rius de llàgrimes.

Enfront d'aquest balanç desolador, n'hi cap un altre de signe molt diferent... Malgrat totes les desgràcies, la Humanitat travessa un dels períodes menys desolats - tot i ser-ho encara molt - de llur existència... No podem pas dir que visquem en el millor dels mons possibles, ni que la nostra civilització estigui a un pas de les metes ambicionades, ni el paradís somiat és a la vista. Però comparant la situació actual del món amb la que hi havia no deu centúries enrere, sinó fa tan sols mig segle, s'adverteix un cert i consolador avenç... Hi cap l'esperança que el tram que ens queda per recórrer sigui menys penós que el que deixem enrere...

... potser hauríem de celebrar que el que podríem anomenar "època dels gegants" passi definitivament  als llibres d'Història.

pd 754

TRIUNFO núm. 690 - 17 d'abril de 1976

XINA I LA INFAL·LIBILITAT DEL COMUNISME (i 2)

E. Haro Tecglen

... 

Els comunismes dominants no han pogut resoldre els problemes que es plantegen en les societats que parteixen d'altres pressupostos i que tampoc els resolen, però que produeixen menys desgast i menys enfrontaments quan es tracte de règims democràtics... La qüestió és si podran resoldre-ho els comunismes aspirants. Si durant molt de temps aquests comunismes han estat fascinats per l'experiència soviètica i després per la xinesa, ara estan assimilant les experiències negatives i tractant de comprendre que el camí científic és quelcom molt diferent de la unanimitat dictada des de dalt - sense excloure la presó o la mort - per als que tingueren un pensament diferent davant les mateixes opcions. Se sap ara que davant cada opció política, interior o exterior, no hi ha una sola resposta... produïda per l'aplicació de les regles marxistes. Se sap ara que el marxisme és una manera de pensar els problemes, no una fórmula per solucionar-los, i que aquesta manera de pensar podria arribar a ser una resposta millor que la manera de pensar dels sistemes capitalistes.

Tot això que ara hom sap per aprendre-ho ha costat molta sang, molt dolor, molts camins perduts. Moltes situacions d'astorament de les que alguns no han pogut sortir encara. 

... Xina ha recolzat tota la seva saviesa doctrinal en un hom, Mao. No en un socialisme, en un sistema, en una manera oberta de pensar o d'actuar. I Mao desapareixerà aviat, de fet està desapareixent ja... 

pd 753

TRIUNFO núm. 690 - 17 d'abril de 1976

CHINA Y LA INFALIBILIDAD DEL COMUNISMO (1)

E. Haro Tecglen

(Nota: adjunto tot l'article però destaco i tradueixo el següent)

...

Aquest poder sense transigència ha reportat als seus països grans avenços. És indubtable que fer que la Rússia tsarista passés de ser un immens fangar o un horitzó de neu sense fi - presidit per un règim corrupte i sense disculpes - a ser una primera potència industrial i una nació inexpugnable pels seus enemics..., o convertir la Xina de la pesta, l'opi, la fam, les bandes d'assassins i els senyors de la guerra en una nació que menja i s'instrueix i que ocupa un lloc transcendental en el món, no és quelcom per ser oblidat... Però ens quedarem sense saber, perquè ningú sap el que hauria passat si no hagués passat el que ha passat, fins on haurien arribat aquests comunismes triomfants si haguessin permès el que realment fora el socialisme científic... És tangible aquesta contradicció: per una part les nacions comunistes han sabut vèncer el desafiament exterior i canviar el nivell de vida dels seus ciutadans, però per altra part no presenten la solució de societats justes i no han resolt el problema de la diferència d'opinions i de l'aprofitament dels corrents intel·lectuals i polítics produïdes per llur pròpia ideologia...

pd 752

CAMBIO16 núm. 208/ 1-12-75

LA NOVA XINA

ECO, estudiants de sociologia i periodisme

"On hi ha opressió, hi ha oposició". El guia citava a Mao en castellà davant el Palau Imperial, orgull de l'arquitectura xinesa i record d'un passat d'opressió i misèria. Un passat que aquí ja es confon entre el feudalisme dels senyors xinesos i l'època colonial...

"Prohibit el pas a gossos i a xinesos." Aquests cartells, esclar, van desaparèixer ja fa molt de temps. Però cada xinès de la nova generació els dur gravats a la seva ànima, talment com l'analfabetisme anterior a la revolució que arribava al 80 per 100...

...

Si algú és mimat actualment a la Xina, no hi ha cap dubte que són els infants. L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta. A les classes no veuràs mai més de 20 alumnes per professor i sovint seran només 10. Juntament amb les assignatures teòriques es donen les pràctiques...

El pas a la universitat és molt dur. Un cop acabat l'ensenyament secundari, els nois xinesos comencen a treballar i, al cap de dos anys, si són elegits pels seus companys, aniran a la universitat... on després de tres anys d'estudis intensius, amb els coneixements imprescindibles, es reincorporen al treball i, després d'un temps d'experimentació, tornaran a les aules per especialitzar-se...

pd 751

REVISTA OPINION - ... ... 1978?

TESTIMONI D'UN DESAPAREGUT

...

(La revista) Opinión, ofereix el testimoni d'un desaparegut, el sacerdot català Antoni Llidó.

El pare Llidó va  nèixer a Jàvea, el 1936, fou ordenat sacerdot al seminari de Moncada el 1963 i el 1969 arribà a Xile... i forma part el 1971, any de l'arribada al poder d'Allende, del moviment "Cristians pel Socialisme".

L'any 1972 ... rebutja la possibilitat de tornar a Espanya per fer de capellà... i escull quedar-se a Xile com a simple ciutadà per ajudar en l'acció revolucionària.

L'any següent, 1973, el pare Llidó és elegit president de l'associació de veïns del Barri de O'Higgins de Quillota. Després del cop d'estat de Pinochet, Llidó passa a la clandestinitat... A primers d'octubre de 1974, és detingut per la DINA, policia política xilena, i passa a la penombra de ser un desaparegut més...

 

pd 750

TRIUNFO núm. 711 - 11 de setembre de 1976

LAS CLASES MEDIAS Y EL "PUEBLO UNIDO"

Juan Anllo

... el "poble" xilè mai va estar "unit" per derrotar la burgesia i fou doblement vençut: a les urnes i al carrer, encara que sigui molt trist admetre-ho. Crec que l'esquerra utilitza molt alegrement el concepte de "poble", ficant-t'hi el 90 per 100 de la població del país i deixant l'altre 10 per 100 per a la burgesia explotadora i els seus servidors. I em sembla que a Xile es cometé el mateix error, tant per l'esquerra com per l'extrema esquerra, pensant que a una banda hi hauria l'oligarquia agrària i la burgesia industrial i financera, complementats per l'alta classe mitjana, i a l'altra el "poble", format pels obrers, els  camperols, els jornalers del camp i la immensa majoria de la classe mitjana...

... les classes mitjanes poden ser un aliat tàctic per a un projecte de reformes socio-polítiques que no afectin el dret de propietat, a les bases econòmiques on es sustenta el poder polític d'aquests classes; no seran mai un aliat, ni tan sols tàctic, per a un projecte de reformes que portin al socialisme, doncs aniria en contra de la ideologia d'aquestes classes  basada en tres principis: la propietat, la mobilitat i l'ascensió social...