pd 924

​? 1977?

LOS HOMB​RES DEL TERROR

Baader-Meinhof: el grup que quiso destruir el Estado

Jon Bradshaw​

Alemanya va respirar alleugerida quan, l'estiu de 1972, foren detinguts els capitostos del grup revolucionari Baader-Meinhof. Tanmateix, el malson no feia res més que començar. Perquè les accions més espectaculars, tan a l'Alemanya Federal com fora d'ella, es van perpetrar després d'aquella data. Grups armats com el Moviment 2 de juny, el Col·lectiu de Pacients Socialistes o la Fracció de l'Exèrcit Roig, sorgirien com a relleu per generació espontània.

La història de vida i mort d'aquells homes i dones que pretengueren eliminar l'Estat per la via del terror adquirí una major virulència durant els anys de presó de Ulrike Meinhoff, Andreas Baader, Gudrun Ensslin i Jan-Carl Raspe. L'epopeia del grup va assolir aurèoles mítiques inclús després de les seves estranyes morts a la super-fortalesa de Stammheim. El món encara espera les conseqüències d'aquella commoció.
...

pd 923

INTERVIU núm. 97 de 23 de març de 1978

PITJOR QUE EL PROCÉS DE BURGOS

Evelyn Mesquida

Amb l'inici del procés de Klaus Croissant, advocat del grup Baader-Meinhof, s'obre un nou capítol en la història de la violència alemanya. Tot i negant-se a reconèixer el caràcter polític d'aquests processos i criminalitzant progressivament als que busquen recolzar els presos, les autoritats alemanyes no han  pogut evitar que que Croissant s'hagi convertit en un símbol de la repressió política. En el seu procés, que durarà probablement vàries setmanes o mesos, no només serà jutjat l'ex-advocat : la legalitat, la democràcia, la manipulació de la informació, les noves estructures i l'altre violència segurament en sortiran molt mal parades.

...

"Si Croissant denunciava l'Estat policíac, avui ha quedat clar que tenia raó. Ni en els pitjors moments del franquisme havia vist un control com el d'avui. Inclús en el procés de Burgos als advocats se'ns respectava. Avui, a nosaltres, l'únic que no ens han tret han estat les sabates." (J.M.Bandrés)...

    

pd 922

TRIUNFO núm. 875 del 3 de novembre de 1979

LA INSURRECCIÓ ALGERIANA

Fernando López Agudin

Fa vint-i-cinc anys.

(escrit en un mur) UN SOL HEROI: EL POBLE

Pocs països en l'actual procés de descolonització, que encara és molt lluny d'haver acabat, han pagat un preu tan alt per la seva independència com el poble algerià. Vuit anys de lluita, prop d'un  milió de morts, sense comptar les nombroses víctimes de les increïbles tortures i altres formes de bestialisme colonialista, són un preu massa alt que fan de la lluita del poble algerià una de les més interessants de les que ha gestat l'anomenat Tercer Món.

Algèria fou, ha estat i serà tot un exemple de lluita per els pobles sotmesos a l'imperialisme...

http://www.triunfodigital.com/mostradorn.php?a%F1o=XXXIII&num=875&imagen=45&fecha=1979-11-03

http://www.triunfodigital.com/mostradorn.php?a%F1o=XXXIII&num=875&imagen=46&fecha=1979-11-03

pd 921

​TRIUNFO núm. 817 - 23 de setembre de 1978

TOP SECRET - DOCUMENTOS SECRETOS DE PENTÁGONO (FM30-31B)

Fernando González

En innumerables articles i comentaris s'ha insistit de l'actitud agressiva i dominant que practica la política exterior nord-americana. S'ha parlat de l'imperialisme. Aquestes opinions podrien semblar tòpiques, tendencioses i inclús infundades...

Aquest document (FM 30-31B) serveix de "complement secret" a un Manual, el FM 30-31 (Manual de campanya per als serveis d'intel·ligència en operacions d'estabilització), d'us reservat i habitual per les autoritats militars nord-americanes que operen en els que en el seu propi lèxic denominen Països Amics... És una exposició doctrinal, clara i coherent, del que a Washington s'entén per "llibertat i democràcia" per als règims de les nacions que tenen una relació directa amb els Estats Units. És un "Manual" de l'imperialisme....

L'actitud despectiva vers les institucions d'aquells països on el Pentàgon maniobra con un teòric aliat, obren les portes als dubtes sobre les veritables intencions nord-americanes al món... La dignitat nacional en surt profundament malmesa. Uns polítics autènticament nacionals haurien d'estudiar curosament llurs relacions  amb els Estats Units...

...

La intervenció nord-americana no sempre es tradueix en un desembarcament de "marines". Sovint s'utilitzen, segons aquest document, grups de l'extrema esquerra per provocar la violència "estabilitzadora".

pd 920

​DESTINO núm. 1755 - 22 de maig de 1971

LA IMPOSIBLE JUVENTUD AMERICANA 1971

José M. Massip

Quan en un sol dia, el 3 de maig de 1971, en una sola ciutat, la policia i les patrulles de l'Exèrcit federal i els batallons de la Guàrdia Nacional, és a dir, els instruments de l'autoritat, detenen a 7.000 persones, alguna cosa passa en aquesta ciutat de Washington​

​...

Set mil persones. Com són? Mitjana d'edat de 22 anys. D'ambdós sexes, grenyudes, blanques, estudiants, vestides de pobre, vivint amb un esclop i una espardenya, ... Molta fam. Massa marihuana. Pantalons de vellut blau, espardenyes, camises suades, poca dutxa i el sac de dormir a l'espatlla... De tan en tan, una noia de cabell llarg i ulleres, sota l'arbreda o les estrelles, uns petons i ja veurem que passa demà.
...

Quina subcultura és aquesta? Què volen aquesta canalla? D'on venen? Qui els convoca a aquestes enormes assembles al vent i a la pluja? Els convoquen alguns dirigents, però els mobilitza la seva consciència...

Què hi van a fer? Van a protestar. De què? De la guerra d'Indoxina. Amb quines perspectives? Cap ni una, com no sigui un cap esberlat per un cop de porra d'un policia emprenyat...
...

Van haver d'improvisar tancats, perquè ¿què es fa en una ciutat amb set mil detinguts? Un estadi i el Coliseu foren els seus camps de concentració provisionals...

Tal com diu el govern: la subversió fou jugulada... però la qüestió és l'existència als Estats Units d'una joventut irada i disposada a anar a la presó per expressar la seva protesta contra la guerra del Vietnam...

pd 919

​TRIUNFO núm. 640 - 4 de gener de 1975​ pg. 22 i 23

LOS DESHEREDADOS DEL SUEÑO AMERICANO

Angel Berenguer

El dia 27 d'octubre es celebrava al Madison Square Garden, de Nova York, una jornada de solidaritat amb Puerto Rico...

... La presència a l'acte de... vells lluitadors radicals nord-americans, com Pete Seeger (el paradigmàtic cantant, sempre fidel a l'ideal socialista, potser un xic utòpic, però sempre eficaç i conscient re-introductor de la cançó com a arma dels treballadors del món)...

El que va començar com un acte petitori es va anar convertint poc a poc en denúncia del sistema d'explotació del capitalisme nord-americà per part dels que pateixen - i per això en són més conscients - la doble explotació econòmica i nacional a que són sotmesos els immigrants o natius no anglosaxons en aquest país... El crit es va anar fent unànime: La pàtria és el país que fem gran amb el nostre treball. Llur justícia és nostra justícia, llurs assumptes són també els nostres, lluitem allí on se'ns explota...

... Els porto-riquenys (dos milions als Estats Units) són aquí ciutadans de segona categoria. Perfectament segregats - llur llengua i aspecte llatí els delata -, han passat en aquests darrers anys d'una acceptació resignada a una actitud de lluita pels seus drets ciutadans...

pd 918

​TRIUNFO núm. 640 - 4 de gener de 1975

LA MATANÇA DEL PORC

Sixto Camara

Per saber què és l'home, els científics estan estudiant el comportament animal dels animals, i perdonin l'aparent redundància. Si volen fer un "travelling" ràpid i centrar la cosa en un home, concretament en un home adult, els científics han dat la raó a aquell gran intuïtiu que fou Saint-Exupery i secunden la poètica afirmació del personatge del "El Petit Princep": "Jo sóc de la meva infància com d'un país". La infància, en efecte, és la nostra pàtria, és l'única geografia que adaptem a la nostra pell veritable, una pell que  no creix amb nosaltres...
...

... el progressiu despoblament del Maestrat apenes es veu compensat pel constant retorn d'algunes de les seves gents, que compren cases velles, les adoben, les deixen convertides en mausoleus de nostàlgia i tornen sempre que poden a recuperar aquest país, aquesta pàtria, la infància, del que, sense que se sàpiga molt bé ni per què ni per a què, alguna cosa o algú els expulsà...

http://www.triunfodigital.com/mostradorn.php?a%F1o=XXIX&num=640&imagen=21&fecha=1975-01-04