pd 938

​DIARI de G​​IRONA​

L'ESPESSA SOLITUD DEL PROFESSOR A L'AULA

Marc Vi​dal​

A qui defensen els sindicats?, es pregunten des de fa un temps algunes persones que treballen a l'ensenyament, de vegades amb desconcert i d'altres amb perplexitat.
...

... dos elements de la situació actual a l'ensenyament que per a mi són claus i que no estan gens resolts: la manca de definició de quins són els interessos professionals del col·lectiu i la solitud del professorat davant de l'aula. Ambdós, penso, estan relacionats.
...

... un altre aspecte que és encara més preocupant: el no afrontament d'aquests problemes, - per fugida, per cansament, per no tenir recursos o pel que vulguem -, la no acceptació de la realitat, - quan acceptar-la seria l'únic camí per transformar-la -, ens acosta cada vegada més al gremialisme, a l'individualisme i al tancament personal, ens acosta a la solitud, a una solitud espessa que ens posa permanentment a la defensiva.
...

Cal una reflexió de tots plegats just en la intersecció d'aquests dos problemes no resolts: com volem que sigui realment la feina d'ensenyar i quins elements són necessaris per no fer-la sol?
...

pd 937

​DIARI de GIRONA .... 2003?

L'EPIDÈMIA DEL "BULLYNG"

Santiago Cucurella

Bullyng és el mot anglès que ha fet fortuna per descriure la intimidació entre companys que es produeix en alguns centres d'ensenyament i que en els darrers mesos ha saltat a la palestra pública en donar-se'n a conèixer alguns casos a través dels mitjans de comunicació...

De bullyng crec que sempre n'ha existit, però potser ara hi detectem tres diferències: 1) abans l'alumnat generava mecanismes d'autodefensa i els companys protegien els més febles i mantenien a ratlla els agressors; 2) ara està mal vist enfrontar-se als agressors o, simplement, marginar-los; 3) avui assistim a una mena de refinament de la perversió pels molts exemples que els nostres joves en tenen a l'abast a través dels mitjans de comunicació.

Els abusos contra els més febles o, simplement, contra aquells que són diferents està esdevenint un símptoma perillós de la manca de respecte en què ens estem instal·lant com a societat...

Hem de ser conscients que sense la col·laboració de les famílies en el procés educatiu resulta molt difícil consolidar hàbits com el del respecte entre els més joves...
...

La formació del professorat ha de poder donar resposta als reptes que la societat planteja en cada moment, i fer front a la intimidació n'és un dels més rellevants en el moment actual.

pd 936

​DIARI DE GIRONA 28 de gener del 2003

L'ENSENYAMENT I ELS MOVIMENTS SOCIALS

Marc V​idal i Pou​

El paper de les persones que es dediquen a l'ensenyament mai no ha sigut neutre. D'una manera o d'una altra, ensenyar ha sigut sempre una tasca que transmet valors...
...

Valors com la justícia, la solidaritat, la igualtat, o fins i tot, la llibertat, només s'entenen des d'un punt de vista de transformació social constant. I aquesta transformació només és possible amb una actitud crítica davant la realitat.

Que se m'entengui: una actitud crítica no vol dir manifestar que tot va malament, perquè això ajuda a no bellugar-se...

...quan l'individualisme ferotge s'empassa el valor col·lectiu, i quan l'enriquiment de persones, de grups i de països és més important que la solució de la misèria humana, ser neutral és injust, insolidari, desigual, i ens fa menys lliures.
...

No es tracta de canviar el món des de la classe, com somiàvem alguns ja  fa uns quants anys. Es tracta de posar-se les piles i canviar-se un mateix, si cal...

En el fons es tracta, com sempre, d'empènyer el pensament dels joves i no permetre que es conformin.​

pd 935

​EL PERIODICO ... 2008?

S'HA DE PENSAR EN EL FUTUR

Luís de Sebastián

Quan sortim de l'actual crisi, perquè algun dia en sortirem, ¿on sortirem? ¿Tornarem a la situació que hi havia, diguem-ne, a començaments del 2007? ¿És a dir, tornarem al model de creixement insostenible que teníem en aquell moment, a base de consum desbocat, finançat amb crèdits barats?... Ara com ara, fa l'efecte que els governs no hi pensen. Tot sembla indicar que la seva meta és tornar al que hi havia abans de la crisi... Aquest serà el moment de pensar en noves maneres d'organitzar el treball, de canviar de model.

En realitat no reflexionem prou. Ni les persones amb més bones intencions, afectades pel patiment humà que està causant la desocupació, el tancament d'empreses i altres problemes de la crisi, no es plantegen si hem de tornar al sistema d'abans o bé iniciar la construcció d'un model econòmic nou, racional i sostenible...

pd 934

​DIARI DE GIRONA - 2004

EL DRET DE COMPARTIR 
Marc Vidal i Pou​

...

Considero que el fet d'educar només té sentit plenament quan actua com a motor de cohesió social i de desenvolupament comunitari. I tinc la sensació que l'acceptació frenètica de les demandes d'aprenentatges d'una societat occidental cada vegada més histèrica, ens estan allunyant a marxes forçades d'aquest sentit educatiu.

Ens hauríem de plantejar que als nostres fills i les nostres filles, als nostres alumnes, no els servirà de gaire per construir el món que els espera saber molt i saber més que els altres, si no els ensenyem a ser persones que tenen com a clau d'interpretació dels seus actes la vida que els envolta, si no són capaços "d'interpretar el context per desenvolupar el text" que hauran après.
...

Si l'educació ha de tenir sentit com a motor de desenvolupament comunitari, la immigració n'ha de formar part en igualtat de condicions.Tant com els exclosos. Igual que els rics. Aquest és el repte.

...

Hem d'oferir a tots els nens i les nenes sense exclusió, les mateixes possibilitats d'accés al coneixement, - també les possibilitats materials -, que les que cada un de nosaltres donaria al seu fill o la seva filla. Si això no es dóna a l'entorn familiar, s'haurà de donar a l'entorn comunitari.
...

Hem de creure en la feina que hom fa; els polítics, creure en la tasca social que se'ls ha encomanat; els educadors, en les possibilitats dels seus alumnes; els ciutadans i les ciutadanes, en el dret a compartir del seu veí que és diferent.

pd 933

​LA VANGUARDIA  dilluns, 18 octubre 2004​

LES AULES CONTRA EL PINXO DE L'ESCOLA

Mercè Beltran

​La Conselleria d'Educació preveu estendre als nens més petits un programa que promou una millor convivència entre els propis estudiants.

Els experts coincideixen en la importància de la detecció precoç de les  situacions d'assetjament... i aconsellen tallar de socarrel qualsevol gest de burla o humiliació.
...

"No afrontar un conflicte genera agressivitat, i aquesta pot anar a més" (Pepa Horno, pedagoga)
...

"Posar-se de part del més dèbil no està socialment reconegut" afirma la pedagoga Concepció Poch.

pd 932

​T.E. Treballadors de l'Ensenyament  data?

​QUE NINGÚ NO LLENCI LA TOVALLOLA!

Marc Vidal

Molts de nosaltres, quan vam començar, ho esperàvem tot de l'educació.
...

Crèiem en la nostra feina perquè ens semblava que podíem canviar el món..., o un tros de món...

(Ara) si mires a la cara de molta gent del ram, hi llegiràs un desencís profund.

Però no ens ha de venir de nou cap tramuntanada. Sempre hem tingut al davant un munt d'obstacles i hem hagut de gratar de valent per tenir el que tenim.
...

És ben cert que cada dia tenim més solcs a la pell i més enteniment a l'esquena. Que molta gent que abans deia que hi seria, ha marxat a un altre costat o mira cap a la dreta sense dissimular. Que molt del que hi havia per fer, encara està per fer. Que moltes esperances segueixen sent esperances.

Però hi ha tant de camí recorregut! Hi ha tant de treball acumulat i tanta feina feta, que el desànim seria la pitjor traïció...

Avui, tant com ahir i com abans d'ahir... ens cal aixecar el cap i alçar la veu sense esperar prodigis incerts, però sense llençar la tovallola.

Ens ho devem. Els ho devem, als que comencen i als que han plegat.

Hem de trobar el moment i la forma de poder-nos dir que encara ho esperem tot, que encara ho volem tot, que encara creiem en la nostra feina.