pd 1133

​"Contra els pronòstics raonables i contra la propaganda amb què ens ofeguen, la societat espanyola ​és avui més reaccionària que fa quaranta anys"

 Suso de Toro

pd 1132

​ "Quins temps, ​aquests, en què la paraula DEMOCRÀCIA ha esdevingut un eslògan subversiu, que cal retirar! Quins temps, ​aquests, en què la paraula LLIBERTAT és considerada per algú una ofensa! Quins temps, ​aquests, en què algú encara creu imprescindible demanar totes dues coses!"

Vicenç Villatoro

pd 1131

"Si alguna cosa passa és perquè pot passar. Rajoy ha fet el que ha fet perquè ha pogut. Perquè la Unió europea l'hi ha permès, tot i que amb matisos, i perquè la societat espanyola l'hi permet. La societat espanyola, en el seu conjunt, és capaç d'avalar la intervenció per la força a Catalunya. És el que hi ha."

Suso de Toro

pd 1130

​ARA dissabte, 30 de setembre del 2017

EL QUE TU I JO SABEM (i 2)

Toni Güell

​

He vist mitjans mentir fins a desbordar Orwell. He tornat a veure que l’enaltiment del feixisme i les agressions dels feixistes als carrers i a les xarxes surten a Espanya, aquests dies com gairebé sempre, de franc. He vist mitjans espanyols anomenar “ciutadans amb banderes espanyoles” els ultres de diverses concentracions. He vist membres de les forces de seguretat de l’Estat aplaudir simpatitzants que els feien la salutació feixista...

...

He vist confirmar-se que el govern del PP havia muntat una policia secreta per perseguir adversaris polítics. He vist que s’intentava fer recaure la querella contra els manifestants del 20-S en el jutge que engarjola titellaires.

...

He vist l’Estat imposar als Mossos el comandament d’un coronel de la Guàrdia Civil que va presentar-se com a voluntari per col·laborar en el cop d’estat d’un altre guàrdia civil, el qual, aquests dies, ha qualificat de cop d’estat el referèndum català.

I m’he vist, com salta a la vista, en serioses dificultats per condensar en frases comprensibles tots els sarcasmes continguts en els fets que he vist.

pd 1129

ARA dissabte,  30 de setembre del 2017

EL QUE ​TU I JO SABEM​ (1)

Toni Güell

He vist taxistes, tractors, castellers, estudiants, estibadors, educadors, bombers, veïns i el públic del Liceu abduïts no tant per idees com per fets materials: que un tribunal hiperpolititzat va trinxar un Estatut aprovat per dos Parlaments i referendat amb dos milions de vots, i que això va anar seguit d’una ofensiva de recentralització contrària al pacte constitucional.

He vist l’autonomia desaparèixer a mans del govern central, sense l’aprovació del Congrés i en un vist i no vist.

He vist el nepotisme, fet Tribunal de Comptes, imposar multes milionàries als que van promoure un procés participatiu no vinculant.

He vist que es requisaven cartells de particulars; que s’intimidava ciutadans i periodistes obligant-los a identificar-se; que es violava el secret postal; que es tancaven llocs web per motius ideològics i sense notificació prèvia; que es bloquejaven comptes bancaris de colles castelleres; que en domicilis privats, seus de partits polítics i empreses es practicaven escorcolls i detencions sense ordre judicial o amb l’ordre d’un jutge que després es desentenia de l’operació policial. He vist periodistes europeus preguntar al portaveu de la Comissió Europea per tot això, i he vist l’ONU cridant l’Estat a respectar els drets fonamentals a Catalunya.

pd 1128

​ARA dissabte, 17 de juny del 2017

SENSE COMPLEXOS

​Empar Moliner

El fiscal general de l’Estat, que té un cognom predestinat (es diu Maza), ha dit unes paraules que m’apresso a reproduir mentre contemplo la planta pebrotera que tinc, ufana, a la taula on escric: “La fiscalia actuarà sense complexos contra els voluntaris del referèndum de l’1 d’octubre si considera que s’incompleix la llei”. De moment, però, ha advertit que això és (atenció a la frase) “una mera hipòtesi que no s’ha produït”. Naturalment, amic. Una hipòtesi no pot haver-se produït perquè llavors ja no seria una hipòtesi.

Sense complexos. Em sorprèn que digui “sense complexos”, perquè, sincerament, si una cosa no té el govern d’Espanya són complexos a l’hora d’actuar. No n’ha tingut mai. ¿Que s’ha de declarar la guerra de l’Iraq? Sense complexos. ¿Que s’han de posar els peus a la taula del president dels Estats Units, perquè allà on vas fes com veuràs? Sense complexos. ¿Que s’ha de dir que el Prestige són uns fils de plastilina? Sense complexos. ¿Que s’ha de dir que la corrupció del PP són casos aïllats? Sense complexos. ¿Que s’ha d’enviar l’Ana Botella a parlar en anglès per provar de dur els Jocs Olímpics a Madrid? Sense complexos. ¿Que s’ha de pagar per no acollir refugiats? Sense complexos. ¿Que el Banc d’Espanya diu que dona per perduts (per perduts!) 39.542 milions públics del rescat a la banca? Sense complexos. ¿Que s’ha de firmar un acord amb en Florentino Pérez perquè, si la guingueta petroliera que ens ha muntat no funciona, l’home cobri? Sense complexos. ¿Que s’han de pagar “favors” als països, com admeten, perquè malparlin del referèndum de Catalunya? Sense complexos...

pd 1127

​ARA dissabte, 17 de juny del 2017

FE D'ERRADES

Vicenç Villatoro​

FA UNS DIES, en aquest mateix espai, vaig escriure que a hores d’ara, pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, només hi ha dues opcions en catàleg: la independència (votant sí) o deixar les coses tal com estan (votant no, no votant o impedint que es voti). M’equivocava. L’article era un intent de dir que l’anomenada tercera via, del tot respectable, que passaria per millorar el finançament, fer les infraestructures que calen i garantir el paper del català, havia estat treta del catàleg per l’immobilisme de l’Estat. I això ho continuo creient. Però em vaig oblidar (d’aquí la fe d’errades) de la quarta via: no deixar les coses com estan ni millorar l’autogovern, sinó recular. I si la tercera via no és ara en el catàleg de les possibilitats reals, la quarta (la reculada) sí que hi és. Potser fins i tot més que quedar-nos com estem. El finançament empitjora, les infraestructures no es volen fer i sembla que el Constitucional ara vol refer a la baixa el paper social del català. Per tant, les dues opcions realment presents serien la independència o la reculada. Un amic meu unionista em deia: si no haguéssiu plantejat la independència, ara no us trobaríeu amb la possible reculada. Li vaig respondre: si no haguéssiu plantejat la reculada (en temps d’Aznar), potser ara no us trobaríeu amb la possible independència.