pd 1481 Cs amb el seu globus

(araamésdunany)

Cs ha fet una campanya molt cara, i seria ben interessant saber qui ha pagat aquesta festassa, perquè amb les quotes dels militants (el juny passat no arribaven a 2.500) i les subvencions que els corresponen no surten els números (més de dos milions d’euros)...

Cs va néixer com a resposta a una mentida (la persecució i l’arraconament del castellà i de la cultura espanyola a Catalunya) i actualment la formació es presenta enfilada en una altra mentida (que a Catalunya existeix una majoria de ciutadans que s’han vist obligats durant molts d’anys a viure silenciats per l’opressió del catalanisme despòtic). Varen mentir també quan es van presentar com els que havien d’aturar la corrupció del PP (l’únic que han fet ha estat donar-hi suport) i menteixen de manera flagrant quan afirmen ara que han d’aturar també el nacionalisme, quan són un partit encara més nacionalista que el mateix PP. Nacionalistes espanyols, per descomptat. I d’extrema dreta, ho repetim per si no havia quedat clar.

Sebastià Alzamora

pd 1480 La impunitat

(arafamésdunany)

La impunitat és tan bèstia, que estem a punt d’oblidar l’operació Catalunya. ¿Responsabilitats? ¿Imputacions pels més que evidents delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental? Ni una. Com si no hagués passat res.

És -diguem-ne- normal, en el sentit d’habitual, però de cap manera justificable, que l’executiu actuï sovint més d’acord amb els seus interessos que d’acord amb el bé general.

Aquesta actitud, tanmateix, té uns límits. El primer és el de la decència, que és un concepte prepolític, d’acord, però que ha de guiar sempre l’acció política. El segon llindar problemàtic és l’abús de poder. Això ja és més lleig. El tercer i últim consisteix a normalitzar aquest abús, que deixa de ser un episodi esporàdic o excepcional per transformar-se en una espècie d’inèrcia institucional...

Ferran Sáez Mateu

pd 1479 Pacte d'estat i política colonial (i 2)

(arafamésdunany)

l’Estat, amb el seu tripartit del 155, pretenia buidar de poder polític Catalunya, i des de fa un any ha desenvolupat una estratègia de guerra colonial contra aquest país. Amb el poder judicial de bracet i amb el control i la complicitat de les empreses de comunicació, que mantenen la població espanyola controlada ideològicament, han dut a terme maniobres militars en territori català, acusacions falses i campanyes difamatòries fins a arribar a la situació actual, en què s’està perseguint directament diaris, webs, comptes de Twitter, locutors... La societat catalana necessita resistir a una estratègia hostil per terra, mar i aire i no rendir-se al pacte del 155...

Suso de Toro

pd 1478 Pacte d'estat i política colonial (1)

(arafamésdunany)

el poder judicial i el Tribunal Constitucional han interpretat la Constitució de tal manera que en la pràctica es redueix a un sol article: el 155. És a dir, el govern espanyol pot fer el que vulgui i això serà constitucional, legal...  Mai hi ha hagut una tercera via, Rajoy se n’ha encarregat; des del principi es va intentar destruir el moviment social i arraconar i arrasar Catalunya... Amb cada negativa i amb cada actuació repressiva, Rajoy conduïa la societat catalana contra un mur. És terrible haver de sentir ara declaracions que culpen les autoritats catalanes d’obligar el govern de l’Estat a aniquilar la Generalitat... un cinisme sense límit. Sens dubte el president Puigdemont i la resta del seu govern hi tenen la seva responsabilitat, perquè governaven i no van valorar prou el context europeu...

Suso de Toro

pd 1477 Políticament madurs (i 2)

(arafamésdunany)

Un poble madur és el que entén aquella gran paradoxa de G.K. Chesterton: “De què serveix dir a una comunitat que té totes les llibertats excepte la llibertat de fer lleis? És la llibertat de fer lleis el que constitueix un poble lliure”. Doncs bé: és aquest desig madur de llibertat, és a dir, d’autogovernar-nos i de fer les pròpies lleis, el que ens ha de permetre recuperar tota la confiança i tota l’esperança en nosaltres mateixos.

Salvador Cardús

pd 1476 Políticament madurs (1)

(arafamésdunany)

A Catalunya cada vegada més gent s’ha pres la política pel seu compte. I això fins al punt de forçar, un canvi polític que, a les forces conservadores tant de dreta com d’esquerra se’ls fa tan insuportable que els ha fet sortir l’autoritarisme més agressiu que portaven a dins amagat... De què parlo quan dic “maduresa política”? Primer, penso en un ciutadà cada vegada més ben informat i més crític. Segon, tinc present l’increment exponencial de la conversa política al carrer... Tercer, parlo d’uns nivells de participació tan elevats que fan envermellir les precàries i voluntarioses polítiques participatives institucionals. Quart, faig referència a aquest nivell de consciència democràtica que explica tanta indignació al carrer davant de la vulneració dels drets bàsics. I cinquè, penso en la passió amb què es viu la política...

Salvador Cardús

pd 1475 La frivolitat i el cinisme no són normals

(arafamésdunany)

Quan la vicepresidenta espanyola es vanta d’haver escapçat l’independentisme, no s’adona que està delatant l’ús instrumental i barroer que la Moncloa ha fet de la justícia. Des de la seva altivesa, no s’adona, tampoc, que no té al davant polítics en igualtat de condicions, sinó privats de llibertat pel seu abús de poder. I quan Miquel Iceta s’instal·la en el paper de bromista simpàtic i compara Junqueras amb un osset de peluix, no s’adona que està seguint la veta als policies que ja van voler humiliar el líder d’ERC ni s’adona que l’humor esdevé crueltat quan recau sobre un col·lega del Parlament que està entre reixes per defensar les seves idees, les mateixes que fins fa poc discutia amb ell a l’hemicicle. No s’adona que, ara, la seva frivolitat no és normal.

Ignasi Aragay