pd 1500 Sense dret a guanyar

(arafamésdunany)

la doctrina de l’estat espanyol és que els independentistes tenen dret a presentar-se a les eleccions, però no tenen dret a guanyar-les. I si resulta que les guanyen i fan el que tenen dret a fer com a guanyadors... cal fer servir totes les lleis possibles i impossibles per impugnar-ho... No demanen ja actuar judicialment contra el que fan els independentistes, sinó també contra el que figura que faran, contra allò que ells creuen que tenen intenció de fer. Per a l’independentisme, lluitar contra això és molt complicat. Però pot arribar el moment en què algunes persones es preguntin si realment amb l’excusa de preservar la unitat d’Espanya es pot fer tot, més enllà de tota cultura democràtica, si la raó d’estat ha de quedar per damunt de la veritat, de la llei, de la justícia i de la racionalitat.

Vicenç Villatoro

pd 1499 La jutge homòfona

(arafamésdunany)

Aquesta magistrada que treballarà al Tribunal Europeu de Drets Humans i que va proposar el PP serà la que, un dia, hagi de jutjar les causes dels presos polítics d’Espanya... El cas és que ara hem sabut que la dona és homòfoba... Ella s’excusa dient que les seves creences no alteraran les seves sentències.

Però és que no són creences. Són idees mòrbides... No estem parlant de si és religiosa o de si creu en la sanació a través de les pedres o de si és vegana. Diu que els homosexuals (el 10 per cent de la població mundial) són malalts i els cal teràpia. Això vol dir, amb perdó, que està com una cabra... considerar que els homosexuals són malalts i els cal teràpia és una de les idees del nazisme. Dir això és el mateix que dir que els negres o les dones som inferiors. T’ha d’impedir ser jutge. I t’ha d’impedir ser jutge en un tribunal de drets humans, precisament perquè aquestes paraules seves són les que hauria de jutjar un tribunal de drets humans.

Empar Moliner

pd 1498 Sense presos

(arafamésdunany)

No tothom troba normals les mateixes coses. Però com a mínim ens hauríem de posar d’acord en el fet que certes coses no són normals en cap cas... Una, la principal, que hi hagi presos i altra gent amenaçada de presó (i que és a l’exili per aquesta amenaça certa) per la seva actuació política pacífica. No es pot construir cap normalitat, ni tan sols aparent, si hi ha gent a la presó... no es pot imaginar cap escenari de distensió sense la sortida dels presos de les presons. A hores d’ara, aquest no és tan sols un objectiu polític, és també un objectiu humanitari i de justícia, que poden compartir persones que no comparteixen els ideals polítics dels presos. Són a la presó d’una manera injusta... Si hi continuen sent, res no podrà ser considerat normal: no hi ha normalitat amb presos.

Vicenç Villatoro

pd 1497 Majoria parlamentària/minoria social

(arafamésdunany)

El nacionalisme va rebre la legitimació democràtica ordinària per governar, però no la legitimació democràtica extraordinària per obrir el procés constituent d’un nou estat. Va disposar de la majoria parlamentària per formar govern, però no de la majoria social que hauria sigut necessària per a una declaració unilateral d’independència.

En les eleccions del 21-D el cos electoral català s’ha tornat a expressar de la mateixa manera que ho ha fet des del 2012, tant en les convocatòries legals com en les il·legals del 9-N (2014) o de l’1-O (2017). No sembla previsible que ho hagi de fer de manera diferent en el futur immediat. Els partits polítics catalans hauran d’acostumar-se a fer política en aquestes condicions.

Javier Pérez Royo

pd 1496 Sense recança

(arafamésdunany)

"El patiment, encara que s’hagi viscut fa molt, es va passant de generació en generació... " (Les tristes recances, Miriam Toews)

... el dolor, la por, la humiliació i la resistència, no tan sols no s’oblida sinó que també s’hereta... només a partir d’aquest raonament es pot comprendre que ara, al nostre país, amb la repressió actual i les amenaces de futures onades encara més intenses, hi hagi tanta gent disposada, encara, al sacrifici i al risc. Som hereus del patiment dels nostres avis i no volem que aquell patiment sigui en va... Ho portem a dins com un llegat que cal honorar...Per això crec que, malgrat tot i amb totes les dificultats imaginables, persistirem. I només voldria que, de la mateixa manera que heretem i preservem l’herència de la dignitat, puguem desempallegar-nos algun dia del llast que signifiquen les derrotes, que han deixat en el nostre caràcter aquesta mena de pessimisme atàvic, aquesta falta de fe en nosaltres mateixos...

Sílvia Soler

pd 1495 Fractures

(arafamésdunany)

... en passar de votar el PSC a votar Ciutadans, no solament desvia la composició del Parlament cap a l’anticatalanisme, sinó també cap a la dreta... el decantament d’una part de la població treballadora cap a opcions d’extrema dreta pot succeir ara com a conseqüència imprevista de la lluita per la independència. Invalida això aquesta lluita? No... El moviment independentista ha estat exemplar en molts aspectes: la disciplina, la capacitat d’unitat en les seves expressions i manifestacions, la contenció de qualsevol temptació d’agressivitat física. Potser un cas únic, en aquest sentit, entre els moviments de masses d’aquesta magnitud...

Marina Subirats

pd 1494 Recuperem les institucions

(arafamésdunany)

tot apunta a una retirada formal del 155 però amb el manteniment d’un intervencionisme galopant per part del PP i els seus aliats, que no dubtaran a seguir ofegant les finances del Govern i curtcircuitant totes les polítiques que es vulguin desplegar. L’Estat seguirà posant setge al Govern i no dubtarà a seguir torpedinant consensos i a perjudicar la societat amb les seves decisions... El PP té en el punt de mira la sanitat pública, les finances i ara amb especial virulència l’escola, els mitjans de comunicació i els Mossos... La nostra bandera és i ha de ser la set de justícia i la fam de llibertat, l’excel·lència, l’honestedat, el rigor i la solvència. Persistir fins que ens en sortim. No veig dreceres, ni solucions màgiques, només treballar i continuar sumant fins a guanyar. 

Oriol Junqueras