pd 1540 El futur del treball 2

(arafamésdunany)

... el que crea problemes no és la tecnologia, sinó el desajust entre tecnologia i organització social, i aquesta segona s’hi ha d’adaptar; a les bones o a les males... La reducció de la jornada laboral era la resposta lògica a la mecanització, però, històricament, primer va ser la mecanització i després la reducció de la jornada; entremig, violència... ¿És la renda universal la resposta als robots? No ho veig clar, perquè el contracte social que entenem és el de la feina: col·laborem amb la societat treballant i se’ns remunera en funció d’aquest esforç. Un nou contracte social basat en la ciutadania em sembla una solució massa complicada, ...  hem d’ajudar generosament els que no poden valdre’s per si mateixos, però no té per què haver-hi feines mal remunerades.

Miquel Puig

pd 1539 El futur del treball 1

(arafamésdunany)

Se’ns parla de la polarització del mercat de treball, escindit entre una elit molt ben pagada i una majoria condemnada a fer feines poc creatives i mal remunerades. Els optimistes argumenten que, històricament, totes les revolucions tecnològiques han acabat creant més llocs de treball que els que destruïent. Es tracta d’un argument insensat, perquè, històricament, entre la destrucció i la creació s’ha sacrificat com a mínim una generació... les primeres màquines van condemnar els artesans a l’atur, i els seus fills a la fàbrica.

Miquel Puig

pd 1538 Postcensura

(arafamésdunany)

Si en el franquisme hi havia censura, en el post-franquisme hi ha post-censura... La post-censura és ara una cosa gasosa, on es barregen els tribunals i les amenaces, les insinuacions i les condemnes a presó... La censura era una amputació de continguts. La post-censura és també una amputació, potser més petita, però amb anestèsia. De fet, potser el que és més específic de la post-censura -¿parenta de la post-veritat?- és precisament l’anestèsia. I els funciona.

Vicenç Villatoro

pd 1537 No anem bé

Que com ho portem? Doncs no gaire bé, sincerament. Fent equilibris cada dia. Aprenent a contenir les decepcions i a no defallir en les esperances...  què farà el 155 tou, de barret socialista i fuet de poli bo, però l’estratègia de fons és evident, barroera i malcarada. Operació 'diàleg i desescalament': aïllament tèrmic i criminalització de l’independentisme com si fos la pesta bubònica i proclamar el mantra habitual –centralitat, estabilitat– per fer-se l’orni en tot... Collboni dient que a l’independentisme ni aigua després que la moció de censura contra Rajoy tirés endavant pels suports polítics catalans i bascos. Tot a canvi de res, això proposen. La indecència en política és així...

David Fernàndez

https://www.ara.cat/opinio/David-Fernandez-No-anem-be_0_2243775796.html

pd 1536 Queixar-se de l'àrbitre

Hi ha un gran contrast i una manifesta contradicció entre la displicència i el menyspreu amb què l’estat espanyol va acollir la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU i la virulència i l’agressivitat amb què intenta contraatacar-la. Símptoma sens dubte d’una natural preocupació.... Has de convèncer els ciutadans que la condemna que has rebut és insignificant i sense importància, però l’has de combatre amb totes les teves forces, perquè saps que sí que és important... l’estat espanyol està acostumat, en els conflictes amb les institucions catalanes, a ser a la vegada àrbitre i part. Per tant sempre té l’àrbitre a favor. Quan l’àrbitre és de fora, a vegades li donarà la raó, però altres vegades no. No hi està acostumat. Li ve de nou.

Vicenç Villatoro

pd 1535 El mòbil és una arma

Algú deia que tenim tot el dret a gravar-nos i enviar el que volem sense haver de ser molestats. Em sembla que això és com travessar un carrer per un pas de vianants: la llei et dona la raó, però tu mira si ve algun cotxe, no fos cas que tu tinguessis raó però estiguessis mort. Tu pensa dues vegades si t’has de gravar i si ho has d’enviar a la gent de la teva màxima confiança, perquè qualsevol acte comunicatiu d’avui demà pot tenir conseqüències. I si tens dubtes, pregunta’t què aconsellaries als teus fills. El mòbil és ben bé com una arma. En un moment donat pot protegir-te, però també pot matar-te.

Antoni Bassas

pd 1534 Van al que van (i 4)

(arafamésdunany)

  “Com?”, que sempre és la pregunta del milió perquè és la clau de volta de tot plegat. No hi ha cap vareta màgica i sí les nostres mans: les mateixes que van dur les urnes el primer d’octubre. No hi cap cap solució partitocràtica sinó una estratègia comuna. I no hi ha més tàctica possible que les lluites compartides... cal posar les llargues, arremangar-se i suar totes les samarretes. L’operació Càstig en format revenja certifica, sí, que "van a por ellos", que som nosaltres. I nosaltres, cap a la llibertat. Que costarà. Com sempre.

David Fernàndez

tot l'article: https://www.ara.cat/opinio/al-que_0_1963603680.html