pd 1775 El temps juga al nostre favor 1

(arafa...)

... A la banda unionista el panorama és molt pitjor. La immensa majoria de polítics, alts funcionaris i intel·lectuals consideren que és legítim esclafar l’independentisme utilitzant armes no homologables a l’espai sociopolític on Espanya aspira a consolidar-se: el de les democràcies liberals. L’Estat podria vèncer amb un mínim de generositat, però està portant les coses a l’única posició que li és desfavorable: identificar l’independentisme amb la defensa dels drets civils, o sigui, condemnar els líders independentistes a llargues penes de presó d'on els haurà de treure obligat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans quan ja serà massa tard per reparar els danys causats a la seva legitimitat. Com diria Fouché, aquest comportament és “pitjor que un crim; és un error”...  Gran part del nacionalisme espanyol està molt nerviós; en part perquè se sent ofès, i en part perquè inconscientment sap que el temps juga en contra seva. En el segon punt té raó, perquè cada dia que els presos passen a la presó tindrà un cost enorme el dia que en surtin...

Miquel Puig

pd 1774 La ciutadania catalana sense el govern d'Espanya

(arafa... gairebé dos anys i no, no parla d'avui... o si)

No és un crim, és pitjor. És un error.​..​ L’error és d’estat i és de govern. És d’estat perquè el Regne d’Espanya només pot sortir empobrit i ferit d'una política repressiva contra els drets humans i cívics d’un sector de la seva ciutadania com la que representen aquestes mesures, que són, per a ell, nocives. És de govern perquè l’actual govern espanyol, en mans del Partit Socialista (Obrer?) només aconseguirà alienar-se encara més d’aquella vasta part de la ciutadania catalana que no combrega amb les seves posicions doctrinàries. I no dic ideològiques, perquè, en tot cas, el socialisme realment existent a totes les Espanyes és senzillament inexistent...

...Avui els catalans sabem el que volem, estem segurs de nosaltres mateixos, i sabem reconèixer els fets... Som plenament conscients que hi ha una part considerable de catalans o ciutadans de Catalunya que no són independentistes, ni sobiranistes, o que són federalistes o fins i tot autonomistes, a més d’aquells que diuen les enquestes que "no saben o no responen". No cal que els partits espanyolistes ens ho recordin cada dia, com si fóssim tan ingenus per no tenir una imatge fefaent i elemental de la nostra pròpia societat.

Salvador Giner

pd 1773 Fascinació per la violència

(arafa...)

Una curiositat interessant és el parentiu etimològic que existeix entre les paraules 'fascinació' i 'feixisme'...

El feixisme fascina o aspira a fascinar...

L'extrema dreta europea... no renuncia a la seva voluntat de fascinar. I una de les formes de fascinació més primàries, però també més eficaces que es coneixen, és la que exerceix la violència. La violència és alliberadora, implica un trencament de les normes bàsiques de convivència i, per tant, un abandonament de l'individu (o de la massa) a l'instint i a l'acció directa...

Cada dia és més perceptible un cert grau de violència en els comportaments quotidians d'algunes persones: insultar, cridar, bramar, fins i tot iniciar un conat de brega al carrer o en algun espai públic són conductes d'aquelles que en diem 'incíviques' i que podem veure amb una freqüència que sembla que va en augment. La televisió, els videojocs i les xarxes socials sí que hi tenen alguna cosa a veure, però aquest és un altre debat.

A banda de primària, la de la violència és una fascinació eficaç perquè és altament contagiosa: és fàcil sentir un cert desig de violència en veure un contrari que la fa servir. I per això hi ha polítics que l'estimulen, perquè és molt fàcil. A Catalunya, a Espanya, a Europa, als EUA: a tot el que coneixem com a democràcies avançades s'hi estén aquesta fascinació morbosa. I tallar-li el pas depèn de cadascun de nosaltres, fent l'esforç conscient de no caure-hi. Mai i sota cap concepte.

 

Sebastià Alzamora

pd 1772 Ni un turista més a Barcelona

(arafa...)

... El turisme és com l’oxigen: si el seu contingut a l’atmosfera s’allunya de l’òptim –sigui perquè n’hi ha massa poc, sigui perquè n’hi ha massa–, la vida es fa més i més pobra fins a extingir-se...

... en massa llocs de Catalunya hi ha massa turistes, la qual cosa es manifesta en la degradació del medi, en la degradació cultural (perquè el turisme homogeneïtza i banalitza), en la degradació de la qualitat de vida (perquè els espais públics se saturen), en la degradació educativa (perquè els índexs d’escolarització baixen sistemàticament amb la intensitat turística) i, finalment, en la degradació econòmica...

... la superfície urbanitzable de Barcelona conforma la ciutat més densa d’Europa, la qual cosa significa que com més turisme menys d’alguna altra cosa. Ho exigeix la física. Cada nou apartament turístic és un habitatge menys i, per tant, una família menys. El mecanisme d’expulsió espontani és l’encariment de l’habitatge...o augmentar la densitat a tota la ciutat. Ara bé, la densitat deteriora el benestar dels ciutadans...

... el turisme de Barcelona pot i ha de millorar, però sempre sobre la base de minvar.

Miquel Puig

pd 1771 2/9 Josep Rull

(arafa...)

Cada dia del món hi ha com a mínim un motiu específic per recordar que hi ha presos polítics i exiliats, i que aquesta situació no és només injusta i indignant, sinó també absurda i sense sentit... Si ens haguessin dit fa dos anys que hi hauria presos i exiliats com els que tenim, no ens hauria semblat possible. Quan expliques a fora aquesta situació, més enllà de la tinta de calamar que hi deixa anar l’Estat, et diuen que no pot ser. Quan Pedro Sánchez diu que Veneçuela no és una democràcia perquè hi ha presos polítics, penses que com pot tenir tanta barra... Cada dia es podria fer un article com aquest. Però hi ha altres coses de les quals també hem de parlar. Els presos i els exiliats no poden ocupar tota la pantalla, però no poden deixar de ser-hi mai.

Vicenç Villatoro

pd 1770 Qui vol assassinar el catalanisme? (i 2)

(arafa...)

... necessiten assassinar el catalanisme, que han identificat com l'ecosistema on ha crescut l'independentisme, i instaurar una societat dual. No hi ha en ells ni un bri d'empatia per un grup culturalment diferenciat que se sent amenaçat i va ser humiliat per la sentència de l'Estatut. I si per sobreviure ells, s'ha de pagar el preu d'asfixiar una cultura sencera (fora TV3, fora immersió, fora subvencions al català, etc), no dubtaran ni un segon. L'única variable que s'interposa entre aquest pla i el seu objectiu és l'enorme capacitat de resistència (i resiliència) que ha demostrat la comunitat nacional catalana al llarg de la història...

(Nota: val la pena llegir-lo sencer a:
 https://www.ara.cat/opinio/vol-assassinar-catalanisme_0_2071592946.html)

David Miró

pd 1769 Qui vol assassinar el catalanisme? 1

(arafa...)

... ara ja no és només l'independentisme el que dona per superat el catalanisme (que hem vist que en part era una ficció que assegurava una certa pau social), sinó que els discursos més crítics provenen de sectors unionistes que se senten traïts i van viure com un trauma les sessions del 6 i 7 de setembre passat. I alguns d'entre aquests sectors no reclamen només tornar a l''status quo' anterior, sinó construir definitivament una Catalunya partida en dos, perquè per a ells la prioritat no és la cohesió social, sinó la supervivència com a grup identitàriament espanyol al marge de les vel·leïtats dels que ells consideren una mena de retrògrads i provincians, incapaços de veure la superioritat cultural i cívica de l'Estat i la seva llengua oficial. Per això demanen ajuda a l'Estat... i per això necessiten assassinar el catalanisme...

David Miró