(arafa...)
Cada dia del món hi ha com a mínim un motiu específic per recordar que
hi ha presos polítics i exiliats, i que aquesta situació no és només
injusta i indignant, sinó també absurda i sense sentit... Si ens haguessin dit fa dos anys que
hi hauria presos i exiliats com els que tenim, no ens hauria semblat
possible. Quan expliques a fora aquesta situació, més enllà de la tinta
de calamar que hi deixa anar l’Estat, et diuen que no pot ser. Quan
Pedro Sánchez diu que Veneçuela no és una democràcia perquè hi ha presos
polítics, penses que com pot tenir tanta barra...
Cada dia es podria fer un article com aquest. Però hi ha altres coses de
les quals també hem de parlar. Els presos i els exiliats no poden
ocupar tota la pantalla, però no poden deixar de ser-hi mai.
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada