E:E: 6 ¿Recordes quan érem joves...?

Manel Fontdevila, 9.1.2022

E:E: 5 Viure sense la CUP

 Durant gairebé una dècada la CUP ens ha dit què era bo i què era dolent; què era d'esquerres o de dretes; quina era la naturalesa de l'independentisme autèntic. Ells eren els insubornables, els purs, els que marcaven les línies vermelles. Aquest paper és molt agraït (i poc arriscat) però acaba generant antipatia en la resta de les forces polítiques. Fa algunes dècades, aquest paper el jugava ICV i després els comuns... I també li va passar el mateix a ERC, ... Tots els partits passen per aquesta metamorfosi, quan creixen.Però la CUP no. La CUP no vol créixer, perquè la seva vocació és al carrer, fent de punta de llança dels moviments socials i situant-se a la trinxera oposada al poder...

Toni Soler, 2.1.2022

Llivre 6 L'infinit en un jonc

... "Quan comparem una cosa vella i una de nova creiem que el que és nou té més futur. En realitat passa el contrari. Com més anys fa que un objecte o un costum està entre nosaltres, més futur té. El més nou, de mitjana, sucumbeix abans. És més probable que al segle XXII hi hagi monges i llibres que no pas whatsapps i tauletes tàctils. En el futur hi haurà taules i cadires, però potser no hi haurà pantalles de plasma o telèfons mòbils. Seguirem celebrant amb festes el solstici d'hivern quan ja haguem deixat de torrar-nos amb raigs UVA... Moltes tendències que ens semblen inqüestionables - des del consumisme desenfrenat fins a les xarxes socials - remetran. I velles tradicions que ens han acompanyat des de temps immemorials - des de la música fins a la recerca de l'espiritualitat - no se n'aniran mai... El futur sempre avança mirant de reüll cap el passat..."

Irene Vallejo, L'infinit en un jonc pàg. 312

 

E:E: 4 Una esquerra que estiueja

... la diferència més important entre el passat i el present és la impossibilitat d'imaginar una revolta popular contra cap de les crisis discutides com les que va haver-hi al segle XX, cosa que voldria dir que, entre l'esperança i la por, hi ha sentiments políticament igual de poderosos, com ara l'apatia.

Joan Burdeus, 2.7.2022

 

E:E: 3 Juliol

 Josep Carner, sempre Carner, atabalat per un estiu tòrrid, impreca al sol: “Oh sol, oh tu que arbores el món de viu en viu, / capell de flames de l’estiu, / de vegades, amb l’ànima rebeca, / maleiria el teu gran urc de sobirà / no fos que, en davallant la nit, sé respirar / l’olor dels meus estius d’infant en l’herba seca”. Sempre el consol ens ve dels records. Però Carner en sabia, de respirar l'olor dels seus estius d'infant. Jo em temo que ja no en sé. I aquesta llosa de plom terminal que pesa sobre el país, sobre la nostra llengua i els nostres costums, sento com ens esclafa a poc a poc sense que ens n’adonem.

Narcís Comadira, 2.7.2022

E:E: 2 La fi de l'optimisme tàctic

 (Amb) l’inevitable i potentíssim aterratge de la globalització: dels canals privats, les TIC, les xarxes socials, la immigració extracomunitària... El “bilingüisme” no ens dona armes per preservar una identitat a què ja només la meitat dels catalans s’aferren davant la tebiesa, indiferència o hostilitat –atiada per certs mitjans– de l’altra meitat. No és, però, un punt mort, sinó un procés que va convertint els catalanoparlants –si no canvia res– en una minoria ètnica al seu propi país.

Albert Pla Nualart, 19.12.2021

E:E: 1 (escrit esporàdic)

 Triunfo número 903, 17 de maig de 1980