pd 267

SETMANARI DE L'ALT EMPORDÀ / Dimecres, 15 de gener de 1992

UN CAMP D'ACCIÓ EN LA LLUITA PELS MÉS POBRES: ELS DISMINUÏTS PSÍQUICS (i II)

Ramon Soler Vila

... els disminuïts psíquics compensen generalment la seva intel·ligència disminuïda amb la seva gran capacitat d'estimar...

Per ells l'eficàcia, el diner, el confort, tot allò que avui es valora tant, no té la importància que té per molts, però, en canvi, en la seva jerarquia de valors, hi ocupen un lloc preferent l'acollida, l'amistat, l'amor...

... Existeixen unes comunitats (la de l'Arca, per exemple) amb persones que han decidit viure amb els disminuïts en unes comunitats on es comparteix llar, vida i treball, nit i dia, penes i alegries, angoixes i satisfaccions. Donen i reben alhora, creixen junts, s'estimen...

... Aquesta crida dels marginats la poden escoltar els cristians i fer-la seva. ¿No són els disminuïts psíquics els pobres de Jesucrist per als quals s'hauria de tenir una dedicació o una preferència especial?

També l'haurien de fer seva els no creients que tenen una sensibilitat social que els fa acostar als marginats per tractar de fer-los sortir de la seva situació i per defensar els seus drets.

pd 266

SETMANARI DE L'ALT EMPORDÀ / Dimecres, 15 de gener de 1992

UN CAMP D'ACCIÓ EN LA LLUITA PELS MÉS POBRES: ELS DISMINUÏTS PSÍQUICS (I)

Ramon Soler Vila

Cada vegada més, el món sembla dividir-se en dos. D'un costat els que són posseïts per la necessitat d'acumular riqueses, de tenir, de dominar i de ser superiors. De l'altre els que viuen dins d'una pobresa i una misèria involuntària i què, d'una manera o altra, queden al marge de la societat (vells, nens al carrer, alcohòlics i drogoaddictes, malats mentals, disminuïts, immigrants il·legals i tots els pobres de països subdesenvolupats).

...

Per molts els disminuïts no eren considerats persones, o ho eren molt poc, i es trobava natural que restessin tancats en una mena de gàbia, més petita o més gran, fos el seu domicili o fos un manicomi.

Hem vist amb els anys que, de mica en mica i gràcies a molts esforços, s'ha anat introduint la idea que el disminuït és una persona i que té els drets de tot home, i ha començat a sortir de casa  i dels manicomis...

pd 265

EL PUNT / Dimarts, 14 de maig de 1996

<< NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS>>

Raimon Bonal

Tots els nens i nenes tenen dret a una educació segons les seves possibilitats, cal articular un sistema educatiu personalitzat, gens competitiu i adequat a les necessitats de cadascú...

Hem passat de la consideració de les discapacitats a la definició extraordinàriament fecunda de "necessitats educatives especials". Un canvi qualitatiu d'una exigència i d'un compromís extraordinari...

(Alguns pensen) que mancaran recursos per a una empresa d'aquesta magnitud. La sospita que això pugui ser cert no pot de cap manera impedir que trenquem amb les concepcions antigues i ens lliurem generosament a aquesta idea. Segurament serà un problema de temps; però, no és veritat que val la pena  lluitar per una idea que, encara que modifiqui molts dels nostres hàbits ancestrals, pot convertir-se en un extraordinari benefici social, sobretot per als alumnes amb unes necessitats educatives més especials?

pd 264

Revista GUIX ? .......... 19-- ?

"NORMALITZAR" LA PROFESSIÓ D'ENSENYAR

Editorial

En iniciar-se el curs, els mitjans de comunicació de masses se'n recorden d'això que anomenem Escola i, o bé destaquen la normalitat de la seva posada en marxa, o bé es fan ressò dels problemes anecdòtics que poden sorgir... fem un repàs dels grans temes...:

"l'escola és una càrrega..."

"l'escola pública té molts defectes..."

"l'escola és un magatzem de nens i nenes..."

"trontolla el professorat..."

"brots de racisme...."

En general, sempre tenen un caire negatiu de cara a l'escola i als professionals que hi treballem...

...

Els mitjans de comunicació haurien d'ajudar l'escola i haurien d'oferir elements de reflexió a les famílies i a la població en general sobre educació i societat i el que es desprèn d'aquest binomi: integració social, progrés econòmic, investigació i creació, etc.

... ¿Han analitzat els sociòlegs, els psicòlegs, els psiquiatres i els periodistes que aquests grans mitjans tenen en nòmina com el tractament (superficial, sensacionalista, anecdòtic...) que fan de l'educació influeix en la feina dels professionals que hi treballem?

Els educadors, mentre ens arriben les respostes, procurarem continuar fent la nostra feina, tan bé com puguem.

pd 263

AVUI, dimecres 15 de setembre de 1993

CONFIAR EN ELS MESTRES

Ramon Solsona

... Quan es parla en públic de mestres i professors se sol fer amb un to fortament intemperant... Els ensenyants en quedem amb el pim-pam-pum de barraca de fira...

...

La meva percepció és que a l'escola se li exigeix molt a canvi de poc. Pares i mares cada vegada s'inhibeixen més de l'educació dels fills i la deleguen en l'escola. Si no llegeixen prou, la culpa és de l'escola; si mengen amb els dits, la culpa és de l'escola; si no tenen informació sexual, la culpa és de l'escola. En els darrers anys es constata una creixent dificultat per entrevistar-se amb pares i mares d'alumnes que no volen implicar-se en l'educació dels fills.

... qui creu en l'escola avui?... L'entorn escolar es creu els valors educatius? Es fomenten les mateixes actituds a casa i a l'escola?...

Avui és un bon dia per fer confiança explícita als mestres. Perdoneu-me el tòpic: el futur del país passa per les seves mans. Si no ens ho creiem, estem perduts.

pd 262

EL  PUNT, divendres 26 de febrer de 1993

EMPRESARIS PÚBLICS

Lluís Muntada

... Un dels perills de la democràcia és interpretar les institucions públiques com una empresa i, conseqüentment, fer avançar la maquinària d'estat només amb una lògica mercantilista...

... la línia dominant a Europa és la que defensa la privatització dels serveis estatals, fet que ha provocat l'aparició de polítics que administren la cosa pública amb una mentalitat privada....

... Però és trist que el President de la Generalitat i el conseller d'Ensenyament elogiïn insistentment l'escola privada, quan la pública, malgrat els seus minsos recursos, també forma professionals d'una vàlua inqüestionable i compleix una funció social innegable. Fins i tot la de recollir aquells alumnes que queden a la cuneta, un cop l'escola privada els ha desestimat, acadèmicament o per insolvència.

pd 261

AVUI, 27 de juny de 1985

PROGRAMA D'IMMERSIÓ I PROJECTE EDUCATIU

Joaquim Arenas i Sampera

... No podia deixar d'interrogar-me, entre pregunta i admiració, sobre les intervencions que acabaven de fer uns mestres en una reunió de cloenda de seminaris d'assessorament. Quanta lògica, quanta voluntat educativa, quin ofici més ben après i que distant de les pirotècnies didàctiques brillants i contundents. També es reflectia la maduresa professional en aquella vuitantena de mestres que allí s'havien aplegat. Eren de trenta-quatre escoles públiques...

...

... Hi ha un fet cert. Uns alumnes arriben a l'escola amb el coneixement, més o menys intensiu, de dues llengües, el català i el castellà. D'altres, però, només en saben una de llengua, el castellà, que és el de la seva família.

Davant d'aquesta desigualtat inicial, l'escola ha de tenir una funció compensatòria que doni a tots els alumnes les mateixes possibilitats expressives i culturals, els mateixos instruments...

...

... Perquè és un fet comprovat i estudiat científicament que, independentment de la llengua familiar, els escolars que dominen per igual les dues llengües oficials a Catalunya són aquells que han fet majoritàriament l'ensenyament en català.