pd 430

T.E. .... 2010

L'ÉXIT ESCOLAR ESTÀ DETERMINAT PER LES EXPECTATIVES ACADÈMIQUES DEL PROPI ALUMNAT

Evaluación General de Diagnóstico 2010

L'informe conclou que el que té més influència en els resultats no és el centre escollit per a estudiar, ni la repetició de curs, ni la comunitat autònoma on es viu, sinó les pròpies expectatives educatives de l'alumne i el que passa dintre de l'escola i de l'aula (és notable la importància de la relació alumne/professor o de les actituds dels alumnes, els seus professors i els seus companys). També influeix l'índex del context social, econòmic i cultural que envolta l'estudiant, el nivell d'estudis dels pares i el nombre de llibres que hi ha a casa...

El sistema educatiu ha de tenir més flexibilitat ja que no existeixen expectatives de millora en els resultats educatius de l'alumne repetidor...

pd 429

EL PUNT dissabte, 16 de febrer del 2008

FUNCIONARIS EN CONFLICTE

Enric Ramionet

... Mals temps per a la justícia retributiva i per a l'activisme laboral en genèric. I per als funcionaris, les seves seguretats i les seves reivindicacions. Vivim encara, com als noranta, sota l'influx del desenllaç de la guerra freda. El desprestigi d'allò que es va anomenar socialisme real va afeblir també les certeses socialdemòcrates i des d'aleshores els mots victoriosos són privatització, desregulació, mercat o competències. Són paraules, es veu, sense ombres que il·luminen el nostre trànsit cap al futur. Broten, segurament, d'algunes mesquineses profundes de la nostra naturalesa però a criteri dels cranis privilegiats d'ara són mots molt superiors a, per exemple, responsabilitat, solidaritat, sensatesa o compromís amb la feina...

Ens governa gent que havia promès polítiques socials... I ja ho veuen. Admirin la sanitat pública, preguntin als metges i avaluïn les excel·lències dels criteris empresarials aplicats als serveis públics. Els resultats escolars són insatisfactoris però es carrega injustament la responsabilitat a l'escola, que de fet és l'únic contrapunt a les tendències actuals de la societat. Contrapunt dèbil i sofert que pateix com pateixen tots els serveis públics sota l'imperi d'aquest model econòmic enamorat de les virtuts de la iniciativa privada. I d'aquest model polític que es mou bé entre els interessos privats i els interessos partidistes però que desatén els col·lectius...

pd 428

AVUI? ..... 2010?

EL CARRER I L'ESCOLA

Manuel Cuyàs

Diu Mariano Rajoy... que s'ha de fer normal a l'escola el que és normal al carrer...

Molt bé. Només que les escoles es van inventar precisament per no reproduir el que passa al carrer o allò que hi passaria si les escoles no s'haguessin inventat. Com que la gent al carrer no llegeix..., a l'escola es fa llegir. Com que al carrer no s'hi aprèn història ni matemàtiques, l'escola reacciona i s'hi fan lletres i números. Com que al carrer hi ha qui tira papers a terra i guixa les portes i les parets, a l'escola es fa urbanitat... Com que al carrer es parla en català i en castellà d'una manera que fa pena, a l'escola s'ensenya català i castellà. I com que el català fa patir perquè si segueix al carrer en condicions d'inferioritat desapareixerà abans de gaire, com deia mossèn Cinto, l'escola fa possible que se salvi i es pugui seguir parlant al carrer i on sigui aquest patrimoni nostre, que és més patrimoni de la humanitat entera que la Sagrada Família, l'Escorial o el Machu Picchu...

Rajoy vol fer normal a l'escola el que és normal al carrer quan la intenció aquí, a la Xina i allà on sigui... es tracta del contrari: fer normal al carrer el que és normal a l'escola.

pd 416 (saltat i oblidat)

TE (Trebajadores de la Enseñanza) ... 2009

REPETIR CURSO SALE CARO Y APENAS SIRVE AL ALUMNO

... ?

L'anàlisi dels experts de la OCDE constata una relació directa entre repetir curs i fracàs escolar...

Mentre a paisos com Corea, Japó o Noruega, on cap alumne repeteix curs, s'obtenen els millors resultats, aquells que lideren el nombre de repetidors - com França, Luxemburg, Espanya, Portugal o Bèlgica - obtenen resultats mediocres...

El sistema de repetició de curs també agreuja, segons la OCDE, les desigualtat socials en el sí de l'escola...

La mitjana d'alumnes de 15 anys que han repetit algun curs és del 13%... Amb un 35% de repetidors, Espanya és el tercer país europeu on més es repeteix.

pd 427

ARA dimarts , 1 de febrer del 2011

AUTORITAT I PROGRESSISME A L'ESCOLA

Jordi Serrano

(Sobre Summerhill d'A.S. Neill)

... el mateix Neill ja havia previst que caldria posar límits: "Per exemple, a la meva escola un nen és lliure d'assistir o no a les lliçons perquè això és cosa seva, però no és lliure de tocar la trompeta quan altres volen estudiar o dormir". Fins i tot avança problemes que ara són molt comuns:" Deixar que el nen se surti amb la seva, o que faci el que vulgui a costa dels altres, és dolent per al nen. El converteix en un nen mimat, i un nen mimat és un mal ciutadà"...

I acaba fent una mena de profecia molt actual: "Quan el nen mimat es fa gran, ho passa fins i tot pitjor que el que ja estat sotmès a un excés de disciplina. El nen mimat és terriblement egocèntric"...

No és acceptable que posar un mínim d'ordre sigui una tasca tan feixuga per las professors. No calen ni tarimes, ni parlar de vós, ni aixecar-se quan entra el professor, però tampoc no és lògic que es tolerin actes d'indisciplina constantment... 

les idees de Neill poden ser un bon instrument, paradoxalment, per tornar a una disciplina i una autoritat democràtica, que per molt democràtica que sigui no ha de ser menys eficaç... 

pd 426

EL PUNT / 3 d'abril de 2009

ELS WEBS DE LES ESCOLES

Ramon Sargatal

Per exemple, el bloc d'una de Santa Coloma de Farners... A l'enllaç de l'escola hi trobaran la vella quaresma... Al de Música, podran sentir el rock de l'escola, ballat i cantat en català per vailets de color de cafè, cafè amb llet, llet sola i uns quants tirant al de la camamilla... a Infantil, hi ha totes les fotos de les celebracions de festes de l'any: la castanyada, el dijous llarder, el tió, el carnestoltes... 

És l'escola. És el país. Després d'escanyar-nos amb el finançament i ofegar-nos amb un assetjament mediàtic de cadenes privades, ara Castella es disposa a enderrocar l'última muralla de la catalanitat, la que aguanta encara dreta aquesta mínima noció de nació. Vénen pluges molt fortes de ponent i grans inundacions. Per això aquestes webs no tenen res de virtuals. A internet, els mestres, els blocs no els "pengen": els dipositen a terra, un sobre l'altre, per anar refent i refent i refent el dic que conté la riuada final. Ells sostenen la diferència i no pas els polítics, ells tapen les fuites d'aigua! No sé pas com s'incorporarien tots aquests nous catalans a l'imaginari tradicional sense el seu capteniment i conviccions. Doncs què esperem? Que a cada pati hi pengi una medalla (la Creu!) de Sant Jordi.

pd 425

AVUI, 24 d'abril del 2008

VALORS TRANSVERSALS

Francesc Torralba

... La qüestió dels valors ha esdevingut vital, vital de necessitat... Els partits polítics han perdut, ja fa temps, qualsevol possibilitat de fer un discurs sobre aquesta temàtica. Fa la impressió que l'únic que els interessa  és el partidisme de vol gallinaci  i la coça al ventre...

S'espera que l'escola faci aquesta funció, però a l'escola les mestres heroïnes que la sostenen cada dia se senten impotents, soles, molt poc recolzades per l'administració, pels mateixos estudiants. Qui, doncs, ha de fer possible la transmissió de valors de futur? Qui ha de fer possible que en aquest país valors com l'esforç, la constància, la prudència, l'eficiència i l'equitat adquireixin el prestigi social que mereixen?...

Cal tensar la corda i prendre's seriosament la qüestió dels valors. El discurs sobre els valors no és un conte de velles, ni un pretext per farcir la sobretaula del diumenge dels nostàlgics. És una qüestió vital de necessitat...