dilluns, 20 de juliol del 2015

pd 469

EL MÓN / 297  31/12/87
L'EDUCACIÓ EN EL DISCURS POLÍTIC
Salvador Auberni

(Una altre resposta en referència a les declaracions de Jordi Pujol, a l'acte de cloenda de les III Jornades d'Ensenyament de CDC)

... Jordi Pujol va deixar ben clar que el govern de la Generalitat no pensa fer cas de les veus en contra de l'escola privada i a favor de l'escola pública, ja que l'escola privada acull el 40 per cent dels alumnes catalans i, a més, dóna un ensenyament de qualitat. Com a prova d'això va afirmar que els líders dels partits que reclamen l'escola pública porten els seus fills a la privada.. 
...
... millorar l'escola pública vol dir elevar el nombre de mestres, vol dir la introducció oficial dels especialistes a l'escola (música, plàstica, educació física), dotar-la de serveis psicopedagògics, preveure el reciclatge dels mestres dins el sistema..., vol dir disminució del nombre de nens per aula,...
...
A nosaltres la paraula treballador ens mereix molt respecte perquè implica activitat,responsabilitat, honestedat, en definitiva, professionalitat. Cal recordar també que ser "treballador" és un dels valors tradicionals de la nostra terra. Doncs bé, encara que a nosaltres, personalment, ens agradi més el terme mestre, no hem de pressuposar que la defensa de l'altre terme signifiqui abandó de les responsabilitats...
...
Si repassem les declaracions que hem anat comentant, sense gaire esforç podem concloure que la qualitat del producte educatiu és en l'escola privada, i els mals mestres, en conseqüència, la baixa qualitat, el mal producte educatiu, es troba en l'escola pública... doncs: No és això, companys, no és això.

diumenge, 19 de juliol del 2015

pd 468

EL PUNT Divendres, 1 de gener de 1988
L'INTERÈS I LA TRISTESA DELS MESTRES
Col·lectiu de mestres de la Garrotxa

(Nota: Resposta en referència a les declaracions de Jordi Pujol, a l'acte de cloenda de les III Jornades d'Ensenyament de CDC)

... Pujol s'oblida de dir que milers de mestres han fet el reciclatge de català de forma totalment voluntarista, en hores extraescolars i pagant-se'l de la seva butxaca...

... Nosaltres, en canvi, no veiem cap contradicció entre considerar-nos alhora "mestres" i "treballadors de l'ensenyament". Pensem que no són dues concepcions oposades, sinó complementàries. Per això unes vegades dediquem els nostres esforços a treballar per la renovació pedagògica i en altres ocasions els dediquem a reivindicar unes condicions de treball i un salari dignes...
... 
Per últim Jordi Pujol fa una referència "als mestres tristos .. que mosseguen", el sentit de la qual no acabem de copsar plenament... Ens sembla un comentari excessiu i injuriós. Dir això també és mossegar. I consti que viure d'aprop, curs rera curs, els dèficits de l'escola pública, no dona per gaires alegries.

dissabte, 18 de juliol del 2015

pd 467

EL PUNT  Dimarts, 8 de desembre de 1987
PUJOL RECLAMA A MADRID UN TRACTE ESPECIAL PEL CATALÀ A L'ESCOLA
Antoni Dalmau

(Declaracions de Jordi Pujol, a l'acte de cloenda de les III Jornades  d'Ensenyament de CDC)

... el president també és queixà que hi ha mestres que no posen cap interès a aprendre el català i que n'hi ha d'altres que es limiten a fer simplement de funcionaris... "Són dolents - digué - tots aquells que pretenen no ser mestres, sinó simples treballadors de l'ensenyament. No es pot donar cap exemple aplicant la llei del mínim esforç"...
...
També criticà els "mestres tristos", una mena d'ensenyants que - segons assegurà el president - "prediquen tristesa i fan pensar als nanos que això de fer de mestres consisteix a mossegar"...
...
"No aconseguirem avançar en la qualitat de l'ensenyament si no tenim mestres molt bons"

(Nota: aquestes són les declaracions que contestaven en el pd 465, i que també seran contestades en els dos propers papers..)

divendres, 17 de juliol del 2015

pd 466

EL MÓN / 309 - 24/3/1988
ELS PROBLEMES QUE NO RESOL LA REFORMA DE L'ENSENYAMENT
M. Victòria Corberó

...Hi ha una causa fonamental en el fracàs de l'ensenyament (em referiré només al públic, que és el que conec). Posant-hi remei s'arreglarien moltes coses. Aquesta causa fonamental és la manca de recursos econòmics... 
Una altra causa del progressiu fracàs de l'ensenyament és la massificació...  
a més estem oferint un producte que no satisfà els alumnes... 
i finalment els estem "enganyant", o ens estem "enganyant", quan diem que l'escola ja de ser un lloc per passar el temps el més agradablement possible. No tenim en compte que l'escola és un lloc de treball i d'aprenentatge, una tasca que, si bé cal que sigui satisfactòria, no s'ha d'oblidar que en molts moments és una tasca dura.
...
Els continguts continuen sent llargs, acadèmics, excessius per l'edat en què es proposen, deslligats de la realitat dels escolars, presenten les matèries deslligades... No s'està altre cop caient en el vici de proposar un ensenyament "per anar a la Universitat"?
... 
Ser mestre o professor continua sent socialment una mostra de fracàs personal...

dijous, 16 de juliol del 2015

pd 465

EL PUNT ? desembre 1987
NO ÉS EXACTAMENT AIXÒ, MOLT HONORABLE PRESIDENT
Pere Costa i Vilanova

(Comentant un discurs del M.H.P. Jordi Pujol)
Quan diu que "cal defensar sense complexos un sistema mixt  català entre escoles públiques i privades", crec que això seria viable si el tracte legal i administratiu d'ambdós tipus d'escola fos el mateix. Actualment, a Catalunya, les escoles privades concertades poden triar el seu alumnat, mentre que les escoles públiques s'han de sotmetre a unes normes determinades...

(parlant dels mestres)  diu que: " no es pot donar exemple aplicant la llei del mínim esforç"... caldria matisar-ho, car hi ha mestres que s'hi fan i d'altres no tant, com passa amb entre els polítics, els paletes, els metges i els escombriaires. A més: ¿què fa l'Administració del nostre país perquè la llei del mínim esforç, o bé el no compliment de les seves obligacions professionals per part d'alguns mestres, tingui el tracte administratiu que es mereix?...

... abans hi havia proporcionalment tant o més fracàs escolar que ara, però l'accès laboral era més fàcil i menys exigent; tot plegat quedava més dissimulat...

... l'Administració... ni encoratja ni facilita la tasca dels qui, pacientment i amb constància, fem el que podem perquè l'educació que l'escola dóna als ciutadans del nostre país sigui de més qualitat...

Finalment exposa que "els tristos que prediquen la tristesa i que només ensenyen a mossegar són uns mestres dolents". Jo diria que hi ha mestres tristos de la mateixa manera que hi ha polítics, paletes, metges o lampistes tristos. Però també n'hi ha d'alegres i entusiasmats, encara que aquest entusiasme hagi de venir de la nostra pròpia voluntat perquè, francament, paraules com les que el President utilitza no contribueixen pas a fomentar-lo.

dimecres, 15 de juliol del 2015

pd 464

AVUI, diumenge, 3 d'abril del 1988
DARRERA LES VAGUES D'ENSENYANTS HI HA MÉS QUE UN AUGMENT DE SOU
Laia Gonzàlez

Quan els professors i mestres amenacen amb vagues, els pares es posen a tremolar i amb raó; sovint tots dos treballen i no tenen cap alternativa per als seus fills. Els ensenyants ho saben, però no volen renunciar a un dret que tenen tots els altres treballadors i estan cansats que se'ls consideri "uns privilegiats que demanen més privilegis, en comptes d'uns treballadors que reclamen uns drets"...
...
Del primer que acostuma a queixar-se un mestre o un professor és del seu horari, "sempre il·limitat..."
La segona queixa va adreçada al nombre d'alumnes per classe i a la tensió que això suposa...
...
"Hi ha un desfasament entre l'oferta  de cultura que fa el mestre i la que demana d'alumne. El professor és d'una generació diferent a la de l'alumne i els ensenyants actuals encara valoren el que podríem anomenar la vella cultura europea, el saber per la pura satisfacció d'acumular continguts, l'aprendre pel gust d'aprendre i adquirir una cultura... L'ensenyant comunica cultures i valors que pertanyen a un altre moment socio-cultural" (Dr. Ferrer i Gelabert) 
Els alumnes evolucionen cap a un pragmatisme...
"La principal causa de fracàs escolar no és que els alumnes siguin tontos sinó el seu  desinterès..."

dimarts, 14 de juliol del 2015

pd 463

EL MÓN / 287 - 22/10/87
ELS MALDECAPS DEL MESTRE
Júlia Lorenz ?

Totes les professions estan sotmeses al risc de pertorbacions mentals. La de mestre n'és una on les alteracions psíquiques es manifesten amb més intensitat...
El mestre està constantment sotmès a tensió, ja que s'enfronta amb pares i alumnes. Ser mestre no significa cap tipus de promoció personal... Per altra banda, les exigències al mestre són molt elevades. El mestre ha de saber de tot i constantment té por de no saber estar a l'altura de les circumstàncies... ha d'educar i vendre un model de comportament que ha de ser acceptat per pares, alumnes i companys de professió. Un model que, en una societat que canvia constantment, pocs tenen ben definit...
El mestre massa sovint no està relaxat i de la seguretat que tingui en si mateix depèn que pugui sortir més o menys incòlume de la situació...
...
Els dos mesos de vacances que tant es retreuen ala mestres són l'única garantia de regeneració mental i física del mestre...