pd 855

ARA, 10 de maig del 2011

ELS RISCOS DE JUGAR AMB FOC

Editorial

D'entrada una evidència: hi ha una problemàtica associada a la immigració. Seria miraculós que l'absorció de més d'un milió de persones en una dècada s'hagués produït sense cap tensió en el nostre estat del benestar. Existeixen focus en què la convivència és complexa, no cal dir-ho, però també és cert que molts sectors econòmics i la mateixa seguretat social s'han beneficiat de l'arribada de mà d'obra forana. El problema es planteja quan, per interessos purament electorals, un partit atia la por al nouvingut, vincula col·lectius sencers amb la delinqüència o promet il·lusòries expulsions massives com a recepta fàcil per acabar amb el crim. El PP de Catalunya, en el seu intent de fer-se un lloc en el món municipal amb un missatge de caire xenòfob, juga amb foc i posa en perill una convivència que no és producte de l'atzar sinó de l'esforç de molts.

pd 854

​EL PUNT  21 de febrer del 2009   

ENCOMANA PERÒ NO MANIS

​Manuel Castaño

Per fer veure que es fa alguna cosa a favor de l'ús, clarament minvant, del català, heus aquí una campanya: «Encomana el català». Ho diu com si fos una malaltia. I recomana als catalanoparlants no canviar de llengua quan han de parlar amb un immigrant, cosa que, és cert, moltes vegades fan d'esma. Això es deu a una memòria històrica plena de garrotades i a un present força penós. Entre les garrotades soft d'avui dia hi ha la del qui ni tan sols es digna advertir del seu desconeixement del català i simula que no hi sent fins que no se li parla en la llengua que prefereix, o la del qui compensa la seva ignorància enumerant cofoiament les llengües que sí domina, donant a entendre que la nostra és irrellevant, o la del qui diu que sí se li pot parlar en català però a cada paraula fa eh? eh? eh? fins que se'n surt amb la seva per esgotament del contrari. Acostumats que la primera paraula en català sigui l'última, la majoria dels catalans prefereixen anar de dret al gra. Culpabilitzar-los és la manera més ràpida de desentendre's del problema. Aquesta campanya reincideix en el mètode iniciat als anys 80 amb l'eslògan «El català depèn de tu». Sempre s'ha dit que una mitja veritat és la pitjor mentida. Ningú no pot rebatre que és cert que depèn de nosaltres i no, per exemple, dels tahitians, però al català, emprenyat i cansat, li agradaria veure alguna vegada alguna campanya adreçada a tots els altres, als qui davant tot el que és català, ni saben ni contesten.

pd 853

EL PUNT AVUI dimarts, 15 de setembre del 2015

"EM SENTO TREPITJADA COM A CIUTADANA I COM A PAÍS"

Núria Terés  Ex-militant d'ICV i ex-regidora a l'Ajuntament de Girona

Dani Vilà

Núria Terés ha seguit el camí d'altres companys de partit en els darrers mesos i ha deixat ICV. Ha estat regidora a l'Ajuntament de Girona, on va assumir les àrees d'educació i cooperació. Va entrar a la formació com a independent i els últims anys n'era militant.

Es proclama independentista des de sempre, però diu que la línia presa per la direcció l'ha allunyat dels seus ideals nacionals.

...

"Hi ha hagut alguns fets importants de decepció. Fa dos anys va aprovar ICV una resolució on es reconeixia Catalunya com un estat i s'instava a fer un debat intern per veure la posició. Però aquest debat no s'ha fet mai i això m'ha influït molt"...

...

"Sempre he pensat que es fa política de moltes maneres i, per tant, la meva dimensió política pot passar per un partit polític o no"...

"L'objectiu és la independència de Catalunya i establir unes bases per construir un país i entenc tots els partits que s'han ajuntat i la societat civil que s'hi ha unit".

...

"M'imagino una Catalunya on la diferència entre els que tenen i els que no tenen, entre els que saben i els que o saben... sigui mínima".

...

"Dol molt deixar el partit... sobretot perquè hi ha grans persones, però ara em sento més lliure".

(En memòria)

pd 852

EL PAÍS, 22 de maig del 2002

SOCIALDEMOCRÀCIA SENSE CLASSE TREBALLADORA (i 2)

Vicenç Navarro

... la derrota de les esquerres s'ha degut primordialment a l'augment de l'abstenció de la classe treballadora, cosa encara més accentuada a Catalunya a les eleccions autonòmiques, que, fins fa poc, s'han centrat en temes d'identitat, allunyats dels enormes problemes de la quotidianitat de la classe treballadora i classes populars.

Aquest distanciament dels polítics socialdemòcrates de les seves bases treballadores és un caldo de cultiu per a missatges feixistes i racistes, apareixent un feixisme que agafa força per les polítiques d'immigració que divideixen la classe treballadora, per mitjà de missatges racistes que tenen èxit perquè es basen en la gran inseguretat dels treballadors no qualificats ... que veuen en l'immigrant un competidor pels seus llocs de treball...

... la defensa de la immigració per part de les esquerres utilitzant arguments per a justificar-la com per exemple que és necessària per falta de mà d'obra local (quan en realitat a Europa hi ha 16 milions de treballadors a l'atur) enfronta a amplis sectors d'aquesta classe treballadora. La desaparició del discurs de classes desarma a l'esquerra... l'alternativa al discurs racista és el discurs classista, proposant programes universals que uneixin els distints components de la classe treballadora i de la classe mitjana, enlloc de polítiques assistencials que beneficien només a immigrants i a les minories. És aquí on és important que les esquerres recuperin un compromís amb polítiques re-distributives de tipus universal...

pd 851

EL PAÍS, 22 de maig del 2002

SOCIALDEMOCRÀCIA SENSE CLASSE TREBALLADORA (1)

Vicenç Navarro

...

La classe treballadora no ha desaparegut, i tot i que la seva composició ha anat variant (passant de ser predominantment industrial a ser del sector serveis, i molts d'ells, dones), continua sent un sector molt ampli, això si no és majoritari, de la població. En aquest sentit és erroni pensar que l'augment del nivell de renda de la classe treballadora la converteix en classe mitja, ja que el que defineix la posició social de la ciutadania no ś tan el seu nivell de renda o estàndard de vida, sinó la distància social existent entre els col·lectius que la constitueixen. I aquesta no ha minvat. Més aviat al contrari... ha augmentat i en canvi la mobilitat social ha minvat durant la dècada passada (anys noranta). Les classes socials continuen, doncs, existint fins el punt que la classe social d'una persona és la variable més important per explicar l'educació, l'habitatge, el ritme de vida, les malalties i inclús els anys de vida d'un ciutadà. Les dades de mortalitat, per exemple, parlen per si soles. A Espanya, com a mitjana, els membres de la burgesia viuen dos anys més que els de la petita burgesia, els quals viuen dos anys més que els de les classes mitjanes, els quals viuen dos anys més que els treballadors qualificats, que viuen de mitjana dos anys més que els treballadors no qualificats, que viuen dos anys més que els que han estat força temps a l'atur. Deu anys de vida és la diferència de pertànyer a un o l'altre pol de la societat. Als EE UU en són quinze...

pd 850

EL PUNT, 30 de juny del 2014

EL PAÍS QUE VOLEM

Imma Tubella Casadevall

... Hi ha gent que em pregunta si ens en sortirem. Jo ... sempre dic que tot depèn de nosaltres. En una democràcia el futur depèn de la gent que vota i de les aliances i compromisos dels que reben els vots, però aquesta vegada tot plegat és una mica diferent. No ens hi juguem quatre anys, ens hi juguem la nostra història i el nostre avenir. Però la gran diferència no és aquesta, la gran diferència és que ens hem posat a caminar de manera decidida i hem cremat les naus. Desfer el camí és quasi impossible. El que és nou és que la gent ha estat capaç d'organitzar-se sense ningú que li digui com, sense la imposició d'un líder o quedant ostatge d'un partit tradicional que l'utilitza i quan ha assolit el poder l'oblida, deixa d'escoltar les seves necessitats i aspiracions i massa sovint la traeix, traeix la gent que hauria de representar.
...
Aquest és el gran valor de la gent que s'ha mobilitzat, una multitud transversal, intergeneracional i interclassista amb una forta dosi d'interculturalitat. Penso en el nombre significatiu de castellanoparlants o de nouvinguts de cultures llunyanes que donen suport al moviment independentista. Aquesta composició és la que el legitima i la que el farà triomfar. L'acció ciutadana ha condicionat el procés sobiranista i l'ha conduït fins on és avui amb un esperit col·lectiu, aglutinador, entusiasta, plural i positiu.
.... No volem la independència per a fer el mateix sinó per a repensar-nos i transformar tot el que s'hagi de transformar, allunyant aquesta por tan nostra de modificar l'statu quo. La idea d'un nou país, d'un nou començament, és molt potent i som molt afortunats de poder viure-la...
Justament això, obertura i participació, fa que la marxa enrere no sigui possible si no és acotant el cap durant dècades. Un procés liderat per la societat i acompanyat pels polítics, i no al revés. Aquesta és la seva extraordinària força i vitalitat i només per això haurà valgut la pena viure'l.
...Catalunya, doncs, serà sobirana per la lliure voluntat de la seva ciutadania, li permetin o li neguin el seu dret de vot.

pd 849

ARA, 23 de maig del 2013

LA UEFA OBRE LA PORTA A GIBRALTAR

Toni Padilla

La UEFA va aprovar ahir la inclusió de la Federació de Gibraltar com a membre de ple dret del màxim organisme del futbol europeu durant un congrés fet a Londres. Es converteix en el 54è membre de la Unió. Espanya i Bielorússia van ser les úniques federacions que van votar en contra d'aquesta proposta.

La selecció de Gibraltar podrà participar en la pròxima fase de classificació per a l'Eurocopa del 2016, amb l'única condició que no podrà jugar en les eliminatòries contra Espanya...

El congrés d'ahir significa el final d'un llarg camí en què la gran derrotada és la Federació Espanyola, una entitat que argumentava que des de l'any 2001 hi ha una norma, proposada per ella mateixa, que estableix que només s'accepti com a membres de la UEFA països reconeguts com a estats de l'ONU...

Amb 28.000 habitants i uns 8 quilòmetres quadrats, aquest territori britànic des del tractat d'Utrecht (1713) és convertirà en la federació més petita d'Europa. Fins ara era San Marino.