divendres, 6 de setembre del 2019

pd 1597 Non plus ultra (i 2)

(arafamésdunany)
... És per això que intel·lectuals, escriptors i gent amb opinió a Espanya no poden acceptar paraules com exili o presos polítics. El poder els bandejaria...  Quan es té el poder al costat sempre se sembla més intel·ligent. Han escrit tant contra el nacionalisme català perquè creuen que així poden apartar-se del nacionalisme espanyol de què formen part, un nacionalisme que avui empresona per idees polítiques i fa que la gent s’hagi de refugiar en països que no veuen el delicte per enlloc. Tots els que van escriure que l’independentisme era nazi o feixista tenen una part de responsabilitat en l’empresonament o en l’exili. Tots els que van riure i el van ridiculitzar, també. Els opinadors necessitaven l’independentisme perquè no eren capaços d’enfrontar-se a l’Estat, d’acord, i els han dit de tot, des de tietes o carlins fins a irresponsables confabulats, passant per nazis. Són molt llestos i escriuen molt bé, tenen el poder a prop. Però són opinadors, no polítics... (els de Podem) saben que l’independentisme té presos polítics i exiliats, però que la veritable presó, qui els empresona, ja no és l’Estat, és Espanya.
Francesc Serés


pd 1596 Non plus ultra 1

(arafamésdunany)
La impotència d’Iglesias és la del catalanisme possibilista, té els mateixos problemes... una de les coses que hem descobert, redescobert o comprovat és la facilitat amb què l’Estat torna a les pitjors pràctiques del franquisme sempre que pot. Al final Iglesias ha entès que l’autoritarisme no tan sols forma part de l’arquitectura institucional sinó que també és social, que una gran majoria d’espanyols s’hi senten a gust... L’Estat li diu que amb mi o contra mi... Iglesias s’ha adonat que el feixisme està molt còmode en un país on tres quartes parts de l’arc parlamentari són la dreta, la nova dreta i la vella esquerra submisa. L’altre quart és Podem i la perifèria, i la desesperació de veure que les possibilitats d’una reforma democràtica són avui inexistents. És per això que intel·lectuals, escriptors i gent amb opinió a Espanya no poden acceptar paraules com exili o presos polítics. El poder els bandejaria...
Francesc Serés

dimecres, 4 de setembre del 2019

pd 1595 El paper d'Espanya, sempre decisiu

España Global, i el "ministerio de Justicia" (espanyola) han fet un tuit del qual no em sé avenir. Diu: “España tuvo un papel crucial en la liberación de @Paris hace 75 años..."
O és cinisme, o és ignorància, o és càlcul, o són copes de més. Una cosa és dir “Espanya” i una altra cosa és dir “alguns espanyols”. Si dius “Espanya” parles de l’estat, xurri. I Espanya, l’estat, no va contribuir en res, ans al contrari, a l’alliberament de París, perquè justament, quan va passar tot això, el generalísimo Franco (el que va col·locar, abans de morir, el rei Joan Carles I, pare de Felip VI) era qui governava Espanya. Franco era un aliat de Hitler i Mussolini...
Empar Moliner
Nota: val la pena llegir tot l'article a: 
                              https://www.ara.cat/opinio/paper-Espanya-sempre-decisiu_0_2295370461.html

pd 1594 Altsasu, la vergonya màxima

Contra tota lògica, inclosa la jurídica, als joves d’Altsasu se’ls ha aplicat la llei amb una severitat que desconeixen els grups d’extrema dreta que protagonitzen agressions i episodis violents, sovint amb la policia fent els ulls grossos... Al judici d’Altsasu es va veure un tipus de fals testimoni que després vam retrobar, corregit i augmentat, al judici de l’1-O: el de l’agent de policia victimitzat, que exagera, tergiversa o inventa fets per declarar-se víctima d’una agressió espantosa que en realitat no ha succeït mai. Farien riure si no fos per les terribles conseqüències que les seves mentides tenen per a persones innocents...
Sebastià Alzamora

dimarts, 3 de setembre del 2019

pd 1593 Apunts d'agost (i 3)

Com que Catalunya no té govern, ja no existeix. Com que Catalunya ja no existeix, no passa res. Com que Catalunya està sent despullada de tot, com que no té recursos, com que la seva economia continua estant intervinguda, com que el 155 encara és vigent, doncs Catalunya va fent passivament la viu-viu, que és com dir que ja no existeix. I l’Ajuntament de Sant Feliu governa amb el PSC, que, ho recordo perquè sembla que ja ningú vol recordar-ho, va defensar l’aplicació del 155 i encara el manté pel que fa a l’economia. I a l’esperit. El PSC està d’acord amb la 'lloretització' de Sant Feliu, perquè està d’acord amb la seva destrucció. Que es perdi tot allò que és idiosincràtic, genuí. Que tot serà més uniforme i espanyol, doncs endavant. Esborrar les diferències, doncs perfecte. Però no vull posar-me excessivament trist. No es pot lluitar contra la mort, la pròpia i la del país.
 
                                                                                                     Narcís Comadira

dilluns, 2 de setembre del 2019

pd 1592 Closed Arms

Vostè diu, senyora Carmen Calvo, que l’Open Arms no té “permís per rescatar” immigrants. El permís per rescatar l’atorguen els governs com el seu. La diferència entre governs com el seu, que es diu d’esquerres, i governs de dretes, quina és, excepte les paraules? El seu govern no “dona permís per” rescatar. D’altres “ho prohibeixen”. El resultat no canvia. Només la dosi de cinisme.
 
Empar Moliner

dissabte, 31 d’agost del 2019

pd 1591 - 24 d'agost: Groenlàndia

... que un estat li vengui un territori (i uns ciutadans) a un altre, ens sembla avui inimaginable. És el que ha respost Dinamarca a Trump, amb el suport de la Comissió Europea; que no es poden vendre Groenlàndia, perquè no és seva, sinó dels groenlandesos. Al llarg del segle XX s’ha estès la idea que són les persones que viuen en un territori les que decideixen el seu futur; i que els estats no en poden disposar, no el poden comprar, vendre o regalar, com si fos propietat seva. És a dir, el dret a l’autodeterminació. Aquell dret que segons Borrell i la seva Marca Espanya no existeix, però que és el que converteix en absurda la venda de Groenlàndia.
Vicenç Villatoro