(arafa...)
Als catalans, que caigui la monarquia espanyola no ens garanteix la
independència. Potser ni tan sols ens hi acosta -caldria que Espanya, un
cop fet fora el rei, fos capaç de reinventar-se, per la qual cosa s'ha
de tenir molta fe-. Però de la mateixa manera que tots estem d'acord que
hem de ser més, també hem d’entendre que els altres han de ser menys;
que cal afeblir l’adversari i posar-lo en contradicció. Per molt que els
oracles d’una banda i l’altra intentin fer veure que el procés català
ha estat una pèrdua de temps, l'evolució dels fets ha afavorit un
moviment de plaques tectòniques de caràcter defensiu en el rovell de
l'ou del règim. Fora del govern, la dreta s'atrinxera sota les togues.
El rei, afeblit i a la defensiva, també hi busca aixopluc. Si es
constitueix una nova santa aliança, si el monarca, la dreta política i el poder judicial fan pinya amb l'Ibex, la patronal i els
Fainés i els Olius de tota mena, els demòcrates catalans ens carregarem
de raons, el socialisme es trobarà en un atzucac i els cagadubtes ho
tindran més complicat per mantenir els seus equilibris. Cal lliurar
altres batalles en molts altres fronts, però avui voldria recordar la
necessitat de no descuidar aquesta.
Toni Soler 27.9.2020
