E.E. 47

 ​Ferreres, 28.8.2022​

 

E.E. 46

 

Manel Fontdevila, 10.4.2022

E.E. 45 Fer-ne setanta

(Parafrasejant un article de la Sílvia Soler que es titula "Fer-ne seixanta" del 12.2.2022)

... Fer-ne setanta impressiona... perquè com diu una amiga meva: quan nosaltres érem petites, les nostres àvies tenien setanta anys... seria tan fàcil, ara, dir que els anys et donen saviesa i maduresa i que no canviaria res de tot això per un cos jove i sense xacres! Però no seria sincera... sí que m'agradaria tornar-hi (als vint anys) per unes hores i sentir-me lliure, sense càrregues ni responsabilitats i, sobretot, sense angoixa, sense por...

El desassossec ve... del fet de saber que avui, amb els meus setanta anys, sóc la mateixa per dins. A dins meu hi ha l'adolescent confiada i optimista i hi ha, per tant , alguna cosa que no quadra. He canviat, esclar, he après coses, però sóc la mateixa en allò que és troncal i no sento que aquest cos de setanta sigui el meu ni que sigui jo la que contesto "setanta" quan em pregunten l'edat... tots anem posant anys amb resignació i amb  l'alegria d'estar vius, però tots sentim que entre l'interior i l'exterior hi ha alguna cosa que grinyola...

 

E.E. 44 Jugar net i jugar brut

Davant l'espionatge dels estats hi ha una reacció consistent a dir "a mi m'és igual que m'espiïn, perquè jo no tinc res a amagar"... Però és que no es tracta que tinguis o no tinguis res a amagar, sinó que tu no has d'anar provant la teva innocència. Tu tens dret al secret dels teus missatges i que no puguin activar el micro i la càmera del teu mòbil quan vulguin. Regalaràs aquest dret? ¿No t'importa que la teva intimitat sigui coneguda i revelada quan li convingui a l’Estat? En nom de la seguretat, sí, dius? De quina seguretat? ¿Creus que la pulsió autoritària de l’Estat sempre s’aturarà quan arribi a la porta de casa teva? I després hi ha els que diuen "és normal que l'estat espanyol espiï independentistes catalans, perquè són una amenaça per a la integritat d'Espanya". Això és equiparar independentisme amb terrorisme, i això és tractar els rivals polítics com a enemics. I aquesta posició no és democràtica. A part que és molt curta de vista, perquè ¿estàs segur que demà no et tocarà a tu? Però, sobretot, és la resposta de qui admet la derrota: a l’independentisme no se'l pot tractar democràticament perquè a les urnes pot guanyar. Si juga net, l'Estat pot perdre a Catalunya. Per això ha de jugar brut.

Antoni Bassas, 23.4.2022

 

LLIVRE 11: EL SILMARÍL·LION

"... de la benaurança i de la felicitat, poca cosa se'n pot dir mentre dura; com les obres belles i meravelloses, que mentre encara existeixen i poden ser contemplades són la seva pròpia memòria i només quan són en perill o cauen per sempre passen a formar part de la cançó..."

J.R.R. Tolkien

N​ota de l'amanuense: Dedicat a la C.T.  en els 70 i 1 dia.​

 

E.E. 43 S'acaba l'agost

 ... la Diada ja no té cap sentit. Aquelles manifestacions multitudinàries d’abans de la pandèmia, quan semblava que tot era possible, ja són només record d’algun nostàlgic com ara jo. I els nostres polítics, enderiats en qui mana més al seu partit i en faules [sic] de diàleg esperpèntiques, respiren tranquils perquè tot això del procés d'independència s'ha desfet com un bolado. Millor dit, els nostres polítics ho han desfet com un bolado. Continua l'avorriment de l'estat de les autonomies i molts catalans respiren tranquils perquè la història ha passat de llarg i podran anar copulant i comerciant... I per què no? Mentrestant Catalunya es va diluint lentament en el magma espanyol. La llengua catalana cada dia s'assembla més a la castellana. Escoltar la ràdio catalana és una tortura i veure la televisió catalana un malson. I sembla que tant és. Comprendran que una tristesa profunda em tingui del tot dominat... 

Pasolini ja fa cinquanta anys que parlava no d'un canvi climàtic sinó d'una mutació antropològica. Observant el jovent que puja, no podem fer altra cosa que donar-li la raó. Per on va aquesta mutació? En primer lloc, va cap a un desinterès radical per tot allò que signifiqui pensament. Pensar? Quin pal! Després va cap a un menyspreu de qualsevol forma de cultura sòlida, és a dir, de cultura tradicional. Desinterès i menyspreu. Ara tots els joves i les joves volen ser influencers. No sé ben bé de què. Ja no volen ser arquitectes, metges, enginyers, advocats, etc., com abans. No, ara volen ser influencers...

Narcís Comadira, 26.8.2022

E.E. 42 El futur del català

... L’afebliment de la llengua catalana no es deu a l’increment de la immigració, tampoc al caràcter internacional de les dues darreres onades, és el senyal de la crisi del sistema de reproducció demogràfica i social. Tres han estat al nostre parer els principals factors que hi intervenen. Primer l’hostilitat d’un Estat vertebrat sobre el nacionalisme espanyol que considera el català com una llengua subordinada i en competència i no ha deixat de torpedinar el paper del català en la reproducció social... El segon, l'evolució del sistema capitalista...En tercer lloc, l'adopció de la lògica neoliberal per part de l’elit política catalana i l’extensió a les institucions...

La pregunta clau des d'una perspectiva sistèmica és: ¿el català pot tornar a ser vist com una eina i emblema de mobilitat social ascendent? Des d'una perspectiva política, en comptes de tocar el flabiol de la diversitat com a avantatge per a la competitivitat, la qüestió és: ¿amb un 20,6% de la població nascuda a l'estranger –un 20% dels boomers i un 39,7% dels mil·lennials–, quin és el seu lloc en el demos català, en la comunitat política que configura la nació catalana?

Andreu Domingo, 17 d'abril de 2022