pd 189

INFORMA, març 2002

SÓC RACISTA, JO?

Marc Vidal

... la creació de prejudicis i discriminacions en els processos d'identificació de grup. Diuen que això funciona d'aquesta manera: mentre els grups establerts de persones anem elaborant una identitat social i creem un "nosaltres" cada vegada més fort i amb atributs positius, inventarem sempre una categoria per a "ells i elles" cada vegada més diferent i carregada d'atributs negatius...

...

..... És necessari que els processos de creació d'identitat - nacional o no -, s'encaminin no tant a marcar els trets diferencials del grup humà, sinó a considerar aquest com a una comunitat de persones en permanent exercici pràctic de democràcia per aconseguir una igualtat real de drets i de deures socials, polítics, econòmics i cívics. L'exclusió, - socials o econòmica - està a l'origen dels mals que pateixen tant els immigrants com els no immigrants. En aquest sentit, l'exclusió és el contrari que la integració però també el contrari que la democràcia.

pd 188

EL PUNT/ Diumenge, 7 de juliol de 2002

EL PROBLEMA DELS "MOROS"

Jaume Reixach

L'escriptor magribí Rachid Nini, amb una gran naturalitat no exempta d'ironia, esmicola els estereotips que s'han creat a una banda i altra de l'Estret. Mentre que des d'allà el territori espanyol és vist com a paradís alliberador ... des d'aquí els nouvinguts són vistos com l'encarnació de tots els mals i un perill per a la convivència.

...

Des d'una perspectiva cristiana, penso que testimonis con aquest són necessaris. Ens ajuden a veure les coses des de l'altre costat.

...

Per exemple, quan vol posar de manifest els sentiments racistes latents en la societat no s'entreté a explicar-nos accions violentes dels caprapats, massa evidents, sinó que recorre a coses més subtils. Com ara la permissivitat que solem tenir amb alguns immigrants ...

Nini insisteix en la idea - tan desagradable com vulgueu - que els gossos tenen un estatus superior al dels moros. Només cal veure la impunitat amb què pixen o caguen en les vies públiques. Ningú no es queixa i els mateixos amos es queden tan amples ...

Nini, tanmateix, és conscient que els magribins - és a dir, els moros - són els immigrants que menys s'integren en la societat que els acull. Per què? Perquè estan convençuts -diu Nini - que la seva cultura és millor...El problema, doncs, va per llarg.

pd 187

INFORMA, .... 2003

EM PARLARÀS EN CATALÀ?

Servei lingüístic de CCOO

Davant la constatació que la gent del país acostuma a parlar en castellà als immigrants (o persones que ho semblen), l'Escola d'adults de Santa Coloma de Farners, l'escola Samba Kubally i el Servei català de la Selva del CNL, han editat un llibre en què les persones immigrades demanen als autòctons que els ajudin a aprendre el català... amb un missatge molt clar: "tu que ets d'aquí, em parlaràs en català?" ...

... fer veure als ciutadans que, adreçant-nos en castellà als nouvinguts (i donant per fet, per tant, que són curtets i que mai entendran el català) contribuïm paradoxalment a l'exclusió social d'aquestes persones... 

S'ha de defensar l'ús del català com un signe d'acollida i de tolerància envers totes les cultures, independentment del seu origen.

pd 186

EL PERIÓDICO, 10 de juliol de 2002

"PARLAR BÉ DELS IMMIGRANTS RESTA VOTS"

Manuel Lorenzo, expert arabista, entrevistat per

Antonio Baquero

- ¿La cooperació és l'única solució possible a l'emigració?

- No hi ha solució a curt termini. La cooperació tampoc ho és... L'única cosa realista és fer projectes de cooperació a mitjà i llarg termini que actuïn sobre les causes de les migracions.

...

la UE ha d'actuar a les zones d'on surten més immigrants... Els joves deixaran d'emigrar quan tinguin una feina digna...

...

Els polítics s'adonen que l'emigració és una mina per guanyar vots... Un discurs populista genera rendibilitat política.

...

- ¿El Marroc pot viure sense els seus emigrants?

- 600.000 famílies (un 10% de la població) viuen dels diners que envien els emigrants... És un potencial econòmic impressionant que no està aprofitat ...

pd 185

AVUI? ....?

ABD EL-KRIM, CATALUNYA I EL MAGRIB

Alfons Quintà

El 1922 Acció Catalana i Estat Català van enviar un telegrama de solidaritat al dirigent nacionalista amazig Abd el-Krim.

" Davant la vostra valenta resolució, defensant la pàtria marroquina amenaçada per Espanya, els fills de Catalunya us adrecem una salutació de simpatia. No és la primera vegada que la terra catalana demostra la seva protesta per la invasió del Marroc...Avui Catalunya també condemna els bàrbars mètodes de guerra emprats per l'exèrcit espanyol. Salut, coratge. Visqueu molts anys."

Abd el-Krim no va tenir una bona fi. El 1926 es va lliurar a les tropes colonials franceses que el van empresonar (però no matar). El 1947 va escapar de l'empresonament francès i es refugià a Egipte. Els primers milers de dòlars que el Front d'Alliberament Algerià va recollir, el 1953 van sortir de la seva butxaca. 

Era un nacionalista amazig i tenia un concepte ampli del Magrib. Volia que imaziguen i àrabs hi visquessin en pau i fraternitat. No es podia imaginar que el Marroc i Algèria serien, com ho son, models de genocidi bàrbar contra els imaziguen.

Va morir al Caire el 1960. Nasser va ordenar que fos enterrat amb honors de cap d'Estat...al Marroc la figura d'Abd el-Krim continua estant proscrita. Cap carrer. Cap homenatge. Però al Rif tots els nens aprenen a admirar-lo de la veu dels seus pares.

pd 184

DIARI DE GIRONA, dimarts, 28 de gener de 2003

CATALUNYA, MADRID, CANÀRIES, ANDALUSIA I PAÍS VALENCIÀ CONCENTREN EL 80% DELS ESCOLAR IMMIGRANTS DE L'ESTAT

E.P./EFE

En el seu informe, CCOO constata que la concentració d'alumnes estrangers en determinades comunitats és conseqüència de factors relacionats amb el mercat laboral i la demanda de treball, que comporten la concentració de treballadors.

...

... la majoria de la població d'origen immigrant estudia en col·legis públics.

... la major part de l'alumnat autòcton es mostra a favor de la immigració, però hi ha un més que significatiu 36,5% que s'hi manifesta contrari, sobretot en el cas dels estudiants masculins...

D'altra banda, els fills de treballadors estrangers tenen una visió més positiva del professorat i del tracte que reben a l'escola que la dels estudiants autòctons...

.... la majoria dels docents no està satisfet de la tasca que realitzen les administracions per tal d'afrontar el repte de la immigració.

... per a la majoria del professorat la presència d'escolars estrangers no incideix negativament en la vida del centre, excepte quan el percentatge supera el 30 per cent...

pd 183

EL PERIÓDICO, 8/1/2005

LA CLASSE SOCIAL ÉS EL QUE COMPTA

Josep Pernau

La xenofòbia és selectiva.

...

El concepte d'estrangeria és confús i inconcret. Segons a quins estrangers se'ls rep amb els braços oberts i segons a quins se'la rebutja. S'acull el nòrdic o l'alemany, encara que siguin rossos, com si fossin parents llunyans, mentre que es rebutja el veí de cabell negre i ulls foscos que arriba de l'altre banda de l'estret... Hi ha una Europa rica, que acollim amb una abraçada, i hi ha una Europa pobra que ve de l'est i que rebem amb una guitza al cul.... 

L'explicació s'hauria de buscar en les diferències socio-econòmiques. Tant moro és el xeic petrolier ... com el marroquí que arriba en una pastera... Tant negre és el futbolista francès famós d'origen africà com el recol·lector de fruita de les terres de Lleida ... 

Estranger de classe alta equival a cultura, netedat i tracte amable, mereixedor d'abraçades i portes obertes. A l'estranger pobre, en canvi, l'identifiquem amb incultura, falta de sabó i robatori d'enciams, cosa que es tradueix en xenofòbia.