diumenge, 26 d’abril del 2015

pd 386

EL PAÍS, dimecres 3 de juny de 1998
LA EDUCACIÓN, EN LA ENCRUCIJADA (1)
Fabricio Caivano

... Avui en dia els adults estem embolicats en les perplexitats del present. Per educar és imprescindible un horitzó. Sostinc que estem entrant en el final del cicle històric que va configurar els sistemes educatius actuals... En la societat de la informació o del coneixement cal prevenir el risc de degradació del sistema públic d'ensenyament. Que haurà d'acomodar-se als canvis tecnològics i culturals, sense renunciar als seus principis bàsics...
... La televisió... mostra, però no explica. Alguns autors... relacionen l'alt consum de televisió amb el debilitament de les funcions intel·lectuals bàsiques per accedir a la cultura escolar, basada en seqüències lògiques, en l'abstracció, la paraula, el llibre i la convivència amb els altres.
... avui el treball ha canviat i exigeix noves destreses i aptituds... : autonomia, capacitat d'elaborar i gestionar projectes, treball en equip, autoestima, creativitat, capacitat d'aprendre. Les mateixes que la pedagogia progressista ha reivindicat al llarg de tot aquest segle.

(... continuarà)

dissabte, 25 d’abril del 2015

pd 385

EL PUNT / Dimecres, 11 de desembre de 1997
ACCEPTEM I CALLEM... O ACOLLIM I INTEGREM
Marc Vidal i Pou

... és evident que els fills i les filles d'aquestes famílies que han vingut a treballar aquí i s'hi han instal·lat han de rebre l'escolarització que rep qualsevol altre ciutadà. 
Però, quin ha de ser el preu d'aquesta escolarització? On es troba la difuminada línia que separa el respecte pels costums i formes de vida dels nouvinguts i l'acceptació de les normes de convivència del país d'adopció? Ara com ara, malgrat que sovint no ens agradi, el preu i la línia passen per l'acatament ales lleis d'aquest país...
...
Naturalment, l'administració educativa no pot tenir actuacions d'estruç... L'administració educativa ha de ser la garantia del compliment igualitari de les normes que tenim escrites. Només així el professorat podrà veure's amb cor d'abordar les integracions difícils per la via dels convenciment, amb tacte i mà esquerra.
...
És des del coneixement de la diversitat d'on pot néixer el respecte per la diferència. I és amb el tracte igualitari davant la norma d'on por néixer l'acceptació de la diversitat.

divendres, 24 d’abril del 2015

pd 384

IDEAL, Martes 29 de diciembre de 1998
EL RENDIMIENTO DE LOS ALUMNOS EN CENTROS DE LA PERIFERIA ES UN 15% MENOR QUE EN LOS PRIVADOS
Rafael Lopez · Granada

.... Un estudi de la Conselleria d'Educació de la Junta d'Andalucia posa de manifest que els millors resultats els aconsegueixen els qui estudien en col·legis privats, seguits, en aquest ordre, dels centres públics ordinaris, les escoles rurals i els de barris marginals... La Junta atribueix aquestes diferències principalment a les diferències socials, econòmiques i culturals entre els alumnes dels diferents centres, i també a  les diferents actituds dels pares enfront els estudis dels seus fills...

dijous, 23 d’abril del 2015

pd 383

FACEBOOK, dijous 23 d'abril de 2015
ALGUNES REFLEXIONS ENTORN
DE L'ASSASSINAT DEL PROFESSOR ABEL MARTÍNEZ OLIVA
Jaume Sastre

Abel Martínez Oliva és un mestre assassinat dilluns passat en acte de servei. Com a funcionari interí la seva mort s'ha de posar al mateix nivell que l'assassinat d'un mosso d'esquadra, d'un policia, d'un metge o un infermer de la sanitat pública. I què passaria si un mosso d'esquadra morís assassinat per un malalt mental en un acte de servei?
Idò se li retria un funeral d'estat en presència de les màximes autoritats i se l'acomiadaria amb els màxims honors en una cerimònia on ocuparien un lloc destacat els membres de la seva família i els companys de feina. La seva foto sortiria a tots els mitjans i ben aviat hi hauria un carrer o el nom d'una comissaria en record seu. I què passaria si un metge morís assassinat per un malalt mental en un ambulatori o en un hospital en acte de servei? Idò el mateix.
Abel Martínez Oliva, emperò, no era ni mosso d'esquadra, ni metge, ni tampoc infermer. Era, senzillament, un professor de 36 anys, i a més a més, un interí que es dedicava a fer substitucions temporals i que anava rodant de centre en centre.
Us imaginau l'escàndol que es muntaria si un conseller d'interior davant l'assassinat d'un mosso d'esquadra en acte de servei i a mans d'un malalt mental posàs al mateix nivell la víctima i l'agressor i, a més a més, afirmàs públicament que la gran víctima és l'agressor?
Diré més encara, Abel Martínez Oliva va morir assassinat per un nin de 13 anys afectat d'un brot psicòtic després que intentàs matar d'altres professors i també nins de la seva edat i companys de curs. Estic convençut que si a part de matar un mestre, aquest nin hagués assassinat altres nins, un altre gall cantaria i molta gent que ara pensant en l'agressor llancen un “pobre nin”; pensarien molt més amb els morts i les seves famílies; però, és clar, n'Abel era un professor. Pobre Abel, no era més que un professor, un simple professor i, a més, interí.
Les reaccions i el tractament informatiu de l'assassinat del company Abel Martínez són un indicador del prestigi i de la rellevància que la societat actual atorga als mestres...
...
Com a docent no m'interessa ni el nom, ni els llinatges, ni la foto del nin que va assassinar el professor i que va ferir d'altres professors i alumnes. Tampoc li desig cap mal però el que me mou és l'esperit de justícia. El que reclam és informació i transparència precisament per evitar que aquesta tragèdia es repeteixi d'altres vegades.
...
Per resoldre un problema el primer que s'ha de fer es reconèixer que hi ha un problema. A continuació investigar-lo, fer un diagnòstic i finalment elaborar un protocol amb la finalitat de prevenir que una tragèdia com aquesta no es torni a repetir.
La violència a les escoles contra els mestres existeix. El que passa és que és un tema tabú i incomode per a molts; per començar, per a l'administració. Aquesta violència, encara que els responsables polítics la neguin per qüestions d'imatge, existeix, la gravetat depèn del centre però va en augment. El que passa és que s'amaga, s'oculta, moltes vegades pels propis professors que la pateixen perquè tenen por de la manca de solidaritat dels companys, de no tenir el suport de les directives i que se'ls qüestioni la professionalitat acusats de no saber motivar l'alumnat conflictiu o de no saber afrontar situacions per a les quals no els van preparar a les facultats. Aquesta és la crua realitat amagada.
Gairebé sempre el professorat viu la violència de la qual és objecte amb impotència, amb solitud i desemparat. Per això, hi ha mestres cremats, desmotivats, estressats i amb símptomes depressius que esperen amb ansietat la jubilació. El fenomen recorda bastant el tema de la violència de gènere: per cada dona víctima de maltractes que s'atreveix a denunciar públicament la situació; n'hi ha moltíssimes que callen.
El professorat hem de canviar de xip mental i plantar cara d'una manera decidida a aquest problema. Personalment no tenc cap mena de confiança en l'administració i quan he tingut problemes greus (amenaces de mort per part d'un pare borratxo) he anat directament al jutjat de guàrdia. A mi encara no m'han agredit físicament però tenc clar que en cas d'agressió, ja sigui per part d'un pare o d'un alumne, el primer que s'ha de fer és anar a urgències i un cop amb el certificat mèdic a la mà, aleshores anar tot seguit al jutjat de guàrdia. Després ja hi haurà de temps de posar al corrent el director, el cap d'estudis, etc. Ah, per cert, ja fa devers sis o set anys de les amenaces de mort del pare que es van produir enmig del hall i a la sortida d'alumnes i de professors. Encara estic esperant que algun responsable de la conselleria o d'inspecció s'interessàs pel tema.

pd 382

DIARI DE GIRONA, Dijous, 17 de desembre de 1998
ESCOLA PÚBLICA I PRIVADA
Editorial

A les últimes setmanes hem publicat tres notícies sobre incidències a centres escolars públics... Quan aquestes notícies surten als mitjans de comunicació, els responsables dels centres educatius responen amb una acusació coincident:" Si això hagués passat en un centre privat, no sortiria als diaris". Fals.
En aquest sentit, cal plantejar-se dues qüestions: Aquests incidents sovintegen més als centres públics que als privats o passen per igual? Si són comuns als dos sistemes educatius, perquè només arriben als mitjans de comunicació els incidents que esdevenen als col·legis públics? ... 1. Els centres privats tenen una capacitat d'actuació més àgil, ràpida i contundent que els públics; 2. A partir del punt primer, en resoldre's la incidència o el problema, els pares ja no tenen necessitat de recórrer als diaris...
... El problema és, doncs, la diferent capacitat de resposta davant d'una dificultat. L'administració hauria de reflexionar sobre tot això per no convertir l'escola pública en un ensenyament de segona.

pd 381

EL PUNT / Dimecres, 19 de febrer de 1997
ELS PROFESSORS DE 5 IES DE GIRONA I SALT, EN CONTRA DE L'AVANÇAMENT DEL 3r D'ESO

241 professors signen un manifest, en què reclamen mitjans per portar a terme la reforma.

Les reivindicacions del professorat
  • Menjadors escolars en condicions
  • Espais per a esbarjo
  • Seguretat en les instal·lacions
  • Aules de tecnologia
  • Aules taller per a alumnes amb greus dificultats per seguir ensenyaments de tipus teòric
  • Augment de les plantilles per atendre aules de 30 alumnes amb conductes i hàbits de treball tan diversos
  • Desmassificació dels centres

dilluns, 20 d’abril del 2015

pd 380

EL PUNT / Diumenge, 11 de febrer de 1996
PEL PRESTIGI DE L'ESCOLA PÚBLICA, MANTENIM LA SEVA QUALITAT
CCOO, USTEC,UGET, STES, FAPAES, FEDAPA i FAPAC

...
L'escola pública ha estat un espai modèlic de participació educativa que, a causa d'un pressupost mínim, una proporció insuficient de plantilles, una desinformació completa i una manca de planificació, s'està degradant...
...
No oblidem que l'escola pública és un servei públic al qual tenim tot el dret d'exigir la màxima qualitat. Recordem el que és i el que ha aconseguit ser al llarg dels anys:
  • Accessible a tots els ciutadans amb independència de les seves possibilitats econòmiques i conviccions ideològiques...
  • Gratuïta...
  • Arrelada a Catalunya i a la nostra cultura.
  • Pluralista i laica...
  • ...
  • Ha estat sempre a l'avantguarda dels moviments de renovació pedagògica i ha disposat d'un professorat altament qualificat i estable.